|
“Estem de moda, tothom vol venir a viure al poble” |
Entrevistem a l'alcalde de Santpedor, Xavier Codina i Casas |
|
Codina, fotografiat al balcó de l'Ajuntament, el passat 28 de juny. Foto: C.O. |
|
SANTPEDOR / Carmina Oliveras |
10/07/2016 11:35 |
|
|
|
Xavier Codina i Casas va entrar a l’Ajuntament de Santpedor com a regidor de Joventut i Medi Ambient el 2003, amb la primera alcaldia de Laura Vilagrà, que governaria el municipi fins el 2015, quan va sorprendre tothom anunciant que plegava. Va ser aleshores quan Codina va entomar el repte d’encapçalar la candidatura d’ERC. Va néixer el 10 de novembre del 1972, “el mateix dia que el mossèn del poble i que el Ferran dels Strombers”, explica rient en una conversa que desprèn el seu bon fer amb la gent. És proper i ho vol ser. Escolta i explica amb entusiasme els nous projectes per al seu municipi. I treu pit quan parla de “l’orgull santpedorenc”, un sentiment indispensable per man tenir el poble cohesionat i “viu”.
Va substituir un pes pesant com és Laura Vilagrà i va treure els millors resultats de la història d’ERC a Santpedor. Com s’ho va fer? Recordo que a la secció local vam estar discutint qui es posava al davant a substituir la Laura, que havia tingut un lideratge fort i ho havia fet molt bé, i al final ho vaig entomar pensant 'a veure què em vindrà a sobre'. Però m’hi vaig posar per anar a guanyar. Vam fer un equip molt nou i bo i els resultats van ser espectaculars. No ens ho esperàvem. 502 vots més. 8 regidors, a punt de ser 9.
Havia governat amb minoria abans com a regidor, la majoria li dóna ara més tranquil·litat? La majoria absoluta et dóna tranquil·litat per aprovar projectes, però s’ha de saber gestionar i comptar amb l’oposició. Aquí tenen les portes obertes per venir a col·laborar i a consultar el què vulguin. També vam traspassar totes les competències que es podien al ple per no fer-ho només per junta de govern. El que fem d’obertura a l’oposició no ho fan a cap més poble, però després no ho aprofiten. Els acabes veient un cop al mes, el dia del ple.
Quins grans reptes té Santpedor per afrontar? En equipaments, l’aposta és Cal Clarassó. Ja tenim el mig milió d’euros de les meses de concertació de la Diputació i enguany volem fer un concurs on s’hi puguin presentar bufets d’arquitectura, per començar obres el 2017. La idea és fer-hi un viver d’empreses i donar espai a les entitats. I portar-hi el Casal d’Avis per deixar Ca l’Arola a l’escola de música, que van desbordats.
Quan costarà en total? El mig milió arriba per una part. Hem demanat també els fons Feder perquè en global pot costar un milió i mig. L’Ajuntament hi haurà de posar recursos, però ho podrem fer. A banda, estem refent l’antiga nau de la brigada per a les entitats culturals. I fem obres al local del Born per posar-hi els castellers.
Hi havia dèficit de locals per entitats o sou un poble de moltes entitats, o tot alhora? N’hi ha moltíssimes. De tot el que et puguis imaginar. A banda dels tres llocs que t’he dit, hi ha el teatre de Cal Llovet que està saturadíssim, i també portem entitats a l’auditori del convent de Sant Francesc. És bo que sigui un poble viu, però estem desbordats.
El Bages està enfocant el futur cap el turisme, s’hi apuntaran? Sí, perquè si la comarca s’ha despertat amb aquest tema també hi hem d’anar. Volem desenvolupar una marca turística de Santpedor. Perquè tenim atractiu, no per venir una setmana sencera, però sí per atraure el visitant que pot venir a passar un dia a veure el casc antic. Som un poble de pas, al costat de Manresa i Cardona, tenim la figura del Timbaler del Bruc i els Aiguamolls de la Bòbila que són un paratge únic i ho hem de saber aprofitar. Tenim atractiu, però no ho tenim lligat ni ho promocionem enlloc. I ara ho volem fer.
Mentre Cardona, Sallent o Manresa perden població, Santpedor no para de créixer. Ara som 7.500 habitants i anem creixent. Santpedor està de moda. Molta gent jove de la comarca vol venir: té molta qualitat de vida i estàs al costat de Manresa. És el que et diu la gent que ve. Els de Santpedor tenim orgull de ser santpedorencs i el què crec que estem fent bé és que la gent nova també el sent: s’integren a les entitats i per festa major participen en les penyes. I tenim molts nens. Perquè els nouvinguts són joves que tenen fills.
Tenen un model comercial que veta les superfícies de més de 400 metres quadrats. Per què? La prioritat és el comerç del casc antic. Volem que sigui el mercat del poble. I ara estem mirant com el fem créixer. Si volem un casc antic viu cal tenir comerç, perquè si no tindràs un casc antic mort, i això no volem que passi. Per això hem incrementat les hores del tècnic que s’hi dedica. Tenim locals buits i hem de veure si donem ajuts, si deixem la taxa a zero o si fem una jornada d’obertura de locals.
Enguany s’ha tornat a parlar de si vaquetes sí o vaquetes no per Festa Major. Què n’opina? Jo les he vist de tota la vida i sempre acaba sent l’acte que reuneix més gent. Les vaquetes no són correbous, però apliquem estrictament la llei de correbous perquè l’animal tingui el menor estrès possible. I està prohibit tocar-lo, si ho fas et fan fora de la plaça. Però per mi no hi ha debat. Com a alcalde ningú ha vingut mai a dir-me mai res. I sempre dic que si algú té ganes de canviar la festa major hi ha una comissió que és sobirana i ho decideix. Jo no sóc ningú per canviar res. |
|
|