Dimarts 19 de novembre de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: TOCATS DE LLETRA   SUPERCOOP MANRESA   BÀSQUET FEMENÍ  

La Casa Fàbregas: cèntrica i abandonada
Ha acollit, durant més d’un segle, la Fonda de Sant Antoni, que va tancar portes el 2014
La Casa Fàbregas està al costat de l’Ajuntament, a la plaça Major; és un dels punts més neuràlgics i amb més ambient de la ciutat. Foto: Jordi Preñanosa

MANRESA / Noemí Badrenas  
05/09/2016 11:35
El Bages recupera la memòria popular de la vinya i el vi
El BAXI Manresa vol mantenir-se invicte a Europa
Fem un bon ús dels antibiòtics?
Manresa promou la reducció de residus
Un edifici amb més de 400 anys d’història no es pot deixar perdre així com així. És el cas de la Casa Fàbregas de Manresa, situada a la plaça Major, al costat de l’Ajuntament. Durant més de cent anys ha acollit la Fonda de Sant Antoni, un negoci que va haver de tancar portes el 2014 perquè el qui n’era propietari, Isidoro de Gregorio, es va jubilar i no va trobar ningú “adequat” a qui traspassar-lo, segons explica. Ara la construcció ha estat adquirida per la família Duocastella, que té pensat rehabilitar-la i tornar a engegar els motors de la fonda. I és que l’immoble, que ha vist des de primera fila tots els esdeveniments importants de la ciutat, ara cau a trossos.

La fonda va ser fundada a finals del segle XIX a la baixada dels Jueus. Els impulsors van ser Martí Camprubí i Margarida Puigneró, que li van posar aquest nom en honor a una petita capella del mateix carrer on hi havia una talla de Sant Antoni. El negoci es va traslladar a la ubicació actual a principis del segle XX. Diverses generacions de la família Camprubí s’hi van posar al capdavant fins a 1984, quan va ser traspassat a Isidoro de Gregorio.

Segons mostren els primers documents que es tenen sobre el terreny, l’any 1550 ja hi havia un celler ubicat en aquest punt. L’annexió de les quatre parcel·les que avui dia conformen tot el conjunt es va fer progressivament al llarg de quasi 200 anys: dues d’elles, les orientades al carrer d’Amigant, van ser aplegades pel mercader manresà Francesc Casamitjana el 1567; les altres dues, amb la façana a la plaça Major, van ser comprades i unificades per l’adober Bonaventura Anglada el 1718. Uns anys més tard, entre 1749 i 1768, el botiguer de teles Pau Fàbregas va adquirir els dos conjunts resultants. D’aquí el nom de la casa.

El comerciant va ser el responsable de la integració de les dues construccions: nou accés, nous forjats, nous murs i una nova galeria, a l’alçada del primer pis, amb uns arcs rebaixats amb capitells flotants que encara es conserven avui dia. En general, una intervenció molt “acurada i original” segons els experts. La darrera reforma de l’edifici es va fer durant el segle XIX i va consistir en l’eliminació de la porxada del tercer pis, la construcció de dues noves plantes superiors i la disposició de nous balcons per unificar l’aspecte de la façana principal a la plaça Major.

De la popularitat a la degradació
Avui dia la casa es troba en molt mal estat de conservació. Només fa dos anys que va tancar la fonda, però ha estat temps suficient perquè les estructures de l’edifici s’hagin deteriorat cada vegada més fins al punt que s’han hagut d’apuntalar façanes, balcons i arcs exteriors per evitar-ne l’enderrocament. A l’interior, les estretes portes que donen pas a les que fins fa un parell d’anys eren les habitacions de la fonda estan despintades i plenes d’esquerdes; a les escales els falten algunes llombardes; inclús als passadissos encara s’hi poden veure restes del mobiliari antic i algunes peces de decoració passades de moda.

La ciutat més oculta
La Casa Fàbregas va ser l’escenari de la quarta i última jornada de les Visites a la Manresa Desconeguda, un seguit d’itineraris que cada any mostren als manresans més encuriosits les parts menys conegudes de la ciutat, en el marc de la festa major. Carrers en desús, edificis històrics, esglésies enderrocades i emblemàtiques construccions de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa són alguns dels focus d’atenció d’una activitat que guanya adeptes any rere any. En concret, la fonda va rebre enguany la visita de 680 persones, que van fer llargues cues per reviure la història de l’edifici.


A les antigues estances de la que va ser la Fonda de Sant Antoni fins fa dos anys s’hi poden veure parets despintades, amb esquerdes, i objectes abandonats. Foto: Noemí Badrenas


També a la galeria exterior hi ha alguns objectes abandonats, eines i bastides que aguanten part de l'edifici. Foto: Noemí Badrenas

 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a:
També et pot interessar:

El Bages recupera la memòria popular de la vinya i el vi
Espectacle inaugural del Tocats de Lletra
Cicle de xerrades-col.loqui a la Montblanc
Manresa promou la reducció de residus
Fem un bon ús dels antibiòtics?
“No alimentis al monstre del clavegueram”
Documental sobre el supermercat de Nova York en el que s’inspira el nou Supercoop Manresa
Es retira la candidatura per ser capital del Bàsquet Femení el 2021



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]