Dimecres 08 de abril de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: STYL CLÀSSICS   ADLSOLCAR   CARAMELLES   VIDEOJOCS   TIC  

EL REPORTATGE: El Geoparc de la Catalunya Central, més que roques
El territori busca posar en valor el seu potencial geològic i miner per atraure turisme; la Unesco ha renovat la distinció, per ara l'única a Catalunya, per als propers 4 anys
Ferran Climent, director científic del geoparc, davant la falla del Migmón, al municipi de Súria. Foto: Noemí Badrenas

BAGES / Noemí Badrenas  
23/10/2016 11:35
Més de cent cosidores s'ofereixen per seguir fent mascaretes
Les caramelles de Callús s'escoltaran a STYL Clàssics (95.2)
Detenen un jove amb 16 denúncies i una per desobeir el confinament
Comandes a domicili a Cardona i Solsona
La Catalunya Central és l’única regió del país que, des de fa quatre anys, gaudeix d’una distinció de la Unesco gràcies a la seva geologia. Es tracta del Geoparc, un projecte construït amb la intenció de posar en valor les conseqüències d’uns fets que van tenir lloc fa 65 milions d’anys, quan les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica van col·lidir i van formar un mar interior que cobria bona part de Catalunya. L’assecament d’aquestes aigües va donar pas, milers d’anys més tard, als importants jaciments salins que s’ubiquen al Bages.

Remuntar-se al què va succeir al territori fa tants milions d’anys no ha de ser una pura lliçó científica o històrica interessant només pels entesos. Els responsables del Geoparc de la Catalunya Central volen “atansar el concepte de geologia al gran públic” i fer que tothom sigui conscient de la importància que té aquesta ciència “per comprendre cada petit racó del món que ens envolta”, afirma Ferran Climent, director científic del projecte, que engloba indrets de les comarques del Bages i del Moianès i també el municipi de Collbató (Baix Llobregat).

Paisatge heterogeni
Sota el paraigües del geoparc hi trobem fins a 47 elements geològics i miners del territori que inclouen espais tan diferents com la muntanya de Montserrat, les Coves del Toll de Moià, la Falla del Mig-món de Súria, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el turó del Puigberenguer de Manresa o el Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC, entre molts d’altres.

A tots ells els uneix un mateix fil que va ser teixit amb la il·lusió de potenciar el turisme en aquesta part del territori i convertir-la, així, en un focus d’interès “a nivell mundial”.

Un total de 1.250 quilòmetres quadrats repartits en 35 municipis conformen aquest parc natural. Recentment s’han començat a senyalitzar carreteres i alguns accessos, fet que comporta que “per fi es comenci a prendre consciència del privilegi tan gran que tenim entre mans, que seria una llàstima desaprofitar”, diu Climent. Reconeix, però, que no està sent un camí fàcil i que fins ara pràcticament no se’n visualitzava l’impacte. Assegura que a l’hora de vendre el projecte encara topen amb desconfiança, sobretot per part de polítics, fet que dificulta trobar finançament.

El projecte està liderat pel Consell Comarcal del Bages, que rep el suport de diverses entitats públiques i privades, com ara la UPC i diversos ajuntaments.

Una declaració equiparable a reserva de la biosfera
Formar part d’un geoparc és, des de l’any passat, equiparable a una declaració de reserva de la biosfera o patrimoni de la humanitat per la Unesco, segons explica Climent. La organització mundial avalava els geoparcs des que van sorgir els primers, l’any 2000, però no va ser fins a final del 2015 que l’organisme va crear un programa nou que, a la pràctica, eleva els requisits per obtenir el títol. Tal com diu Climent, “aconseguir ser geoparc serà molt més complicat ara que abans”. Avui dia n’hi ha 120 repartits per tot el planeta.

El de la Catalunya Central –que és l’únic del país– ha renovat el distintiu per a quatre anys més després que aquest estiu dos avaluadors visitessin el territori i els diversos elements geològics que el conformen i comprovessin si l’estat de conservació i les condicions de cada indret eren les mateixes que el 2012, quan els va ser atorgat. L’objectiu per als propers quatre anys és, segons Climent, consolidar el projecte i expandir l’oferta d’un turisme “responsable i sostenible al nostre territori”. També es vol apostar, assegura, per les petites empreses que fins ara han cregut en la idea i “han lluitat per donar-la a conèixer”.

Actualment, hi ha una altra zona de Catalunya que lluita per obtenir la marca: la Conca de Tremp- Montsec.

Les falles de Súria inspiren uns dolços
Súria és un dels indrets on clarament es pot observar l’empremta de la geologia. La falla del Migmón i l’estructura de més de 40 quilòmetres d’anticlinals –plecs de l’escorça terrestre– que l’envolta ha donat nom a diverses empreses locals, a un institut i fins i tot a uns dolços artesanals –les ’falletes de Migmón’– que produeix una fleca del poble. Segons Climent (davant la falla, a la foto) “calen més iniciatives com aquesta perquè la gent entengui que el geoparc no és només cosa de geòlegs”. La més recent, la d’un hostal de Sant Joan de Vilatorrada, que ha adaptat un espai infantil inspirat en el geoparc.

Treure profit d’indrets com Montserrat
La idea de col·locar dins el geoparc elements tan coneguts i que funcionen per ells sols com ara Montserrat, les coves de Toll de Moià o les coves de Collbató és que el turisme que ja generen aquests llocs acabi arribant a l’interior de la comarca, als seus restaurants i, de rebot, a altres indrets. És a dir, que els turistes que vénen d’arreu a visitar la muntanya no se’n tornin a casa sense haver vist res més de la Catalunya Central, una regió que, en paraules de Climent, fins ara “no s’ha cregut que tenia un fort potencial turístic”. Assegura que treballaran per incloure en un futur elements o municipis que ara no formen part del geoparc, com és el cas de Cardona i la seva muntanya de sal.

Tines de pedra seca que es reguen amb vi
Una de les estampes més habituals que un troba passejant pels camps del Bages són grups de tines perfectament conservades. Aquestes estructures de pedra seca expliquen el lligam de la comarca amb la cultura vinícola i són un dels elements patrimonials destacats del geoparc. Alguns cellers de la zona, com Roqueta i Abadal, estan tornant a treballar la vinya com es feia antigament i ajuden a potenciar el producte local amb rutes enoturístiques que cada cop guanyen més adeptes.

Fauna i flora als Aiguamolls de la Bòbila
Dins el geoparc no tot és roca, sinó que també hi ha indrets on es pot observar una gran riquesa animal i vegetal. És el cas dels Aiguamolls de la Bòbila, a Santpedor, un indret ara protegit on antigament s’extreia material argilós destinat a una bòbila i que, després de la seva activitat industrial, es va convertir fins i tot en un abocador.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a:
També et pot interessar:

Les residències fan una crida urgent per buscar professionals
Detenen un jove amb 16 denúncies i una per desobeir el confinament
Més de cent cosidores s'ofereixen per seguir fent mascaretes
Comandes a domicili a Cardona i Solsona
Ciutadans i TIC aporten solucions al confinament i el desconfinament
Les caramelles animaran els carrers del poble
La Unitat d’Emergències neteja la residència d'avis
Quiosc Carles: 'les sopes de lletres són el que més venem'


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]