|
| Santpedor tanca la primera fase del catàleg de patrimoni |
| L’equip redactor ha visitat durant els darrers quatre mesos 130 elements |
 |
| Membres de l'equip redactor. Foto: AJS |
|
| SANTPEDOR / Redacció |
| 23/01/2017 11:35 |
 |
|
|
|
Una delegació de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Santpedor ha visitat la finca i la casa de Can Jorba que ha estat deshabitada els darrers vint anys i que és propietat privada. És la darrera fase del treball de camp que es fa com a pas previ a la redacció del catàleg de patrimoni de Santpedor. L’equip redactor inclourà fins a 130 elements al catàleg entre els béns naturals, ambientals, arquitectònics, arqueològics i els socio-etnològics tan de propietat privada com pública.
El projecte que coordina i finança amb 40.000 euros la Diputació de Barcelona és un Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de béns Arquitectònics, Històrics i ambientals de Santpedor. El catàleg descriurà i establirà uns criteris per a la protecció dels elements que inclourà. En aquest sentit, establirà diferents elements de protecció que anirà des d’una protecció documental, és a dir que abans de fer qualsevol acció sobre aquest patrimoni caldrà deixar constància documental d’aquells elements; fins a una protecció integral que estableix que cal mantenir íntegrament l’element patrimonial que entri en aquesta categoria.
Per donar el tret de sortida a aquest projecte primer es va fer una reunió el passat 30 de setembre a la capella de Sant Andreu amb el cap de serveis de la Diputació, Joan Closa. Es va informar el consell assessor d’urbanisme i medi ambient de Santpedor que es va constituir el mes d’abril i que serà un dels organismes que anirà seguint l’evolució d’aquest catàleg.
Al capdavant de la redacció hi ha l’arquitecte Jaume Serra, la historiadora Mireia Vila i l’ambientòloga Mirèia Fargas. Durant 4 mesos, l’equip redactor ha visitat entre altres coses diferents masies dintre el terme municipal com cal Sequiaire, can Sebarroja o el Mas Llussà. També cases singulars com la Rectoria, Cal Quatre o Cal Grandet.
L’Església, el Mercat o l’Ajuntament , així com carrers emblemàtics o elements paisatgístics com la Font de la Riera, l’Aiguamoll de la Bòbila o el Mirador de Vallbona.
L’equip redactor, juntament al coordinador del projecte David Galí, de la Diputació de Barcelona, i una delegació de l’Ajuntament amb l’alcalde Xavier Codina, el regidor d’urbanisme Josep Illa i l’arquitecte tècnic municipal, Carles Torrebadella, van visitar un dels darrers edificis que inclourà el catàleg i que és de propietat privada, Can Jorba.
Can Jorba, un edifici singular tancat als ulls del poble
La visita a Can Jorba va servir per acabar el treball de camp que s’ha fet als 130 elements del catàleg. S’ha tancat amb una de les finques més grans al nucli urbà de propietat privada. La casa, del segle XVIII la va fer construir una de les famílies benestants del poble, la família Llissach.
És del 1662 tot i que la casa tal i com es coneix avui en dia ha sofert diferents reformes, la més rellevant a principis del segle XX quan la casa era propietat de Serafina Jover i de Llissach, i que va encarregar als arquitectes i artesans de més prestigi de l’època. Serafina Llissach, vídua i sense fills, va deixar el seu patrimoni al Patronat que ella mateixa havia fundat i que ja havia empès diversos projectes al poble com la construcció de l’escola LLissach. Dificultats econòmiques, van portar el Patronat a vendre la finca a la família Jorba al 1933, emprenedors i propietaris dels magatzems Jorba de Manresa. Els hereus són avui en dia els propietaris de la finca tot i que ja no viuen a la casa des de fa aproximadament 20 anys.
Tancat el treball de camp, el proper pas és fer la redacció de les fitxes descriptives de cadascun dels elements visitats, estudiar-ne el seu estat i descriure la categoria de protecció que se’n determina. Tot plegat es preveu que estigui enllestit el proper mes de setembre. |
|
|
