Divendres 10 de juliol de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

La comarca de vuit municipis retorna el consens al Lluçanès
Sant Feliu Sasserra es queda, de moment, fora, però amb la possibilitat d'entrar-hi més endavant
Peraire (al centre amb camisa) amb altres membres de l’ens, ahir a Santa Creu de Jutglar. Foto: Mar Vicente

CATALUNYA CENTRAL / EPA/Mar Vicente  
25/05/2017 13:15
Manresa s'adapta a la Covid-19 i proposa una Festa Major de menys durada on els espais a l'aire lliure agafen protagonisme
S’instal·la una 'food truck' a la Torre Lluvià amb una programació de caminades, música en directe i tastos de vins
Vesprades Mil·lenàries per descobrir els orígens de la Seu
L’Ajuntament de Sant Fruitós reprèn l’atenció presencial
El Lluçanès ha recuperat el consens amb l’última proposta que els redactors de la llei de creació de la comarca han fet arribar als alcaldes. L’aposta passaria perquè la comarca es creï amb els vuit municipis que van votar sí al Lluçanès el 2015 i que es pugui ampliar fins a tretze a través d’una clàusula que permeti l’entrada voluntària dels cinc que van votar no. Segons va confirmar ahir el president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, els canvis suggerits han convençut la “majoria” dels tretze alcaldes i “sembla que podria encaixar tothom”. Els alcaldes reclamen “celeritat” al Parlament perquè desencalli d’una vegada “el reconeixement oficial de la comarca”.

Els tretze alcaldes del Lluçanès es van reunir dimarts al vespre per valorar la proposta de la ponència redactora. I segons va assegurar Isaac Peraire, “tot i que és just dir que hi ha opinions diverses que proposen altres fórmules, la majoritària que va sortir és l’ultima proposta, que preveu que hi hagi una clàusula d’adhesió” per als municipis del no. És a dir, al contrari del que s’havia proposat inicialment, que era que aquests cinc municipis –Santa Maria de Merlès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra– entressin a formar part de la comarca però amb l’opció de sortir-ne a posteriori.

Això no va generar el consens esperat al Lluçanès i diversos alcaldes es van mostrar molt crítics amb la proposta. En canvi, el nou model sí que tindria el suport dels batlles, tot i que segurament no la unanimitat. Els equilibris no han estat fàcils i Isaac Peraire, per exemple, explicava: “Com a alcalde de Prats no m’agrada, però assumim la nova proposta com la de consens perquè és la majoritària.” A més, Peraire defensava ahir que no renuncien a ser una comarca de tretze perquè considera que hi ha temps per “convèncer” la ciutadania dels cinc municipis que en la consulta del 2015 van girar l’esquena a la comarca.

En la reunió de dimarts també es va parlar de la possibilitat que el Lluçanès sigui una comunitat de municipis, una prova pilot que Governació ha posat sobre la taula. Segons Isaac Peraire, el que entenen els alcaldes és que aquesta opció “pot ser un instrument de transició fins a la constitució del consell comarcal”, que no es podria fer efectiva fins passades les eleccions municipals del 2019. Peraire va alertar també que, tot i el consens al territori, el canvi del text depèn dels parlamentaris. I, en aquest sentit, els va interpel·lar perquè no demorin més el debat al Parlament de la comarca del Lluçanès, quan ha passat mig any des que es va entrar la proposta de llei i dos anys de la consulta popular del 2015.

El consorci atén 15.254 persones
saac Peraire va fer aquestes declaracions sobre el futur de la comarca en la roda de premsa convocada per fer balanç de la feina feta pel Consorci del Lluçanès durant el 2016. El president va explicar que “per cada euro invertit en retornen gairebé quatre” al territori. I va considerar: “És una bona notícia que ens sembla que justifica el treball conjunt que estem fent els tretze municipis del Lluçanès.” En total, durant l’any passat el consorci va prestar 52 serveis i va impulsar 48 programes que van beneficiar 15.254 persones.

En concret, s’estan potenciant projectes amb relació a l’atenció a la gent gran, el centre de serveis –a través del qual es fan compres compartides per exemple de pèl·let–, el desenvolupament rural –amb els boscos de pastura o amb la posada en marxa del primer escorxador de proximitat–. També s’han impulsat treballs relacionats amb l’educació; en aquest sentit, el projecte estel·lar ha estat la preparació de l’escola de música, l’emprenedoria o l’ocupació, on el consorci ha impulsat un servei itinerant. Pel que fa als residus, una de les novetats ha estat la recollida de plàstics agrícoles i treballar en la creació d’una deixalleria.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: LLUÇANÈS  SANT FELIU SASSERRA 
També et pot interessar:
BAGES
Sant Feliu ja té l'avantprojecte de la reforma de l’escola Els Roures

CaixaBank obre a Can Jorba el nou centre Business de Manresa adreçat a microempreses, comerços i autònoms
Les 5 sortides post-confinament al Centre de Catalunya: 5 miradors a la comarca de l'Anoia
Detingut un home per vendre ordinadors dels que controlava remotament les càmeres
Manresa s'adapta a la Covid-19 i proposa una Festa Major de menys durada on els espais a l'aire lliure agafen protagonisme
La mascareta obligatòria a la via publica
Vesprades Mil·lenàries per descobrir els orígens de la Seu
L’Ajuntament de Sant Fruitós reprèn l’atenció presencial
La Unitat de Salut Internacional de l’ICS a la Catalunya Central reprèn l’activitat



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]