Divendres 13 de desembre de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: PRÒTESIS 3D   PRESSUPOSTOS 2020  

Valentí Junyent: “El centre històric té molts atractius si el potenciem”
L'alcalde de Manresa diu que “en els mandats de Vila i Rull s'ha invertit més que mai a la C-55, però segueix sent insuficient pel greuge històric que pateix la via”
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. Foto: O.D./EPA

MANRESA / Mar Vicente / EPA  
29/03/2016 11:44
Dos detinguts per una nova violació a una menor a Manresa
Implanten per primera vegada una pròtesi personalitzada impresa en 3D en l'ull
El BAXI Manresa, líder de grup
Manresa presenta el pressupost més potent en 10 anys
Valentí Junyent (Castellbell i el Vilar, 1960) és un home de bàsquet. Ha estat vinculat a l'Igualada Hoquei Club, el Bàsquet Manresa, el Bàsquet Lleida. També va ser director esportiu i d'arbitratge de l'Associació de Clubs de Basquetbol (ACB). L'any 2011 CiU el va anar a buscar perquè es presentés com a cap de llista a les municipals a Manresa. Va guanyar i va trencar l'hegemonia del PSC fins llavors. Aquest és el seu segon mandat. Assegura que és aviat per decidir si es tornarà a presentar. Però admet que hi ha projectes a llarg termini que li faria il·lusió veure acabats.

Al febrer van pactar un govern amb ERC. Com funciona i què va fer que se signés?
Està funcionant bé. Estem contents de l'arribada de sis nous regidors al govern i dels set que configuren la majoria de regidors –n'hi ha un a ERC que no té responsabilitats de govern–, juntament amb els vuit que sumem nosaltres sense el regidor d'Unió. Som quinze regidors d'un total de vint-i-cinc, i ens dóna molta estabilitat. Jo diria que en política local i en el moment en què ens trobem convé fer aquestes sumes perquè el que el ciutadà vol és entesa. La gent ens demanava que ens poséssim d'acord. Crec que la majoria sobiranista a la ciutat, la proximitat entre els programes dels grups i la relació entre les persones ho han fet possible.

El fet de destacar les coincidències amb el procés és la que ha fet que el regidor d'Unió no s'hagi afegit al pacte?
Sí. Era clar que si fèiem una entesa d'aquestes característiques no podia ser-hi.

Com està la relació amb ell?
És correcta. Està com a regidor no adscrit, continua la seva tasca perquè l'acta de regidor és seva però no té responsabilitats de govern.

El fet que el portaveu d'ERC plegués poc abans del pacte va tenir alguna cosa a veure amb el pacte?
No, amb el Pere segur que també hi hauria hagut entesa suficient. Però per circumstàncies va decidir deixar-ho.

Per què als manresans els calia una campanya com ‘Et porto al cor', que acaben de presentar?
Tenim una fita el 2022 en què la ciutat ha d'estar preparada per acollir un nombre de visitants important com a conseqüència del 500è aniversari de l'estada de sant Ignasi a Manresa. En paral·lel, penso que tots estem arribant a la conclusió que tot el que no siguem capaços de fer nosaltres mateixos serà difícil que ens ho arreglin de fora. Per tant, hem de confiar en la gent d'aquí per tirar endavant la situació pròpia de crisi de la ciutat. Aquesta autoafirmació és necessària en un moment en què la ciutat està afrontant reptes de futur que requereixen que estiguem convençuts del que tenim i no del que ens falta.
 
Parla del projecte Manresa 2022. Què suposarà?
Hi ha un doble objectiu. D'una banda, millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Per tant, fer més atractiva la ciutat en diversos àmbits, especialment el centre històric. I, en aquest sentit, estem intensificant l'aposta econòmica, dins les possibilitats limitades, per la millora dels carrers. El segon objectiu és fer la ciutat atractiva per als que ens vulguin visitar i que aquesta fita del 2022 sigui una oportunitat per posar-nos al dia. Creiem que hem aconseguit trobar els elements que conflueixen per aconseguir que alhora millorem la nostra ciutat, primer per als manresans i després per als que vulguin venir a visitar-nos.

El centre històric està molt degradat. Què s'hi està fent?
Amb la creació del comissionat del centre històric i amb la dotació pressupostària pretenem dues coses. Una és que la ciutat no visqui d'esquena als seus orígens, i a la seva riquesa patrimonial. I, alhora, donar vida a aquesta part de la ciutat que té molts atractius, si l'endrecem, la il·luminem i la potenciem. Realment, l'altre dia venia a la plaça Major a fer una pa amb tomata amb la meva dona i vaig anar a veure els pàrquings del centre i estaven força plens. Vol dir que hi ha activitat el dissabte a la nit.Aquest és l'objectiu, donar-li vida. Durant la setmana, per la vida oficial i comercial, i el cap de setmana, per la vida lúdica.

La unificació de les delegacions als antics jutjats forma part d'aquesta aposta?
Li donem una transcendència estratègica perquè concentrar cinc de les delegacions de la Catalunya Central en aquest espai, que ara estan escampades per la ciutat, ens afavorirà perquè que hi hagi més activitat. I alhora deixarem de tenir buit un edifici de la magnitud dels antics jutjats, que és una casa amb molta història i que ara fa anys que està en desús.

Hi ha hagut polèmica en el repartiment de les delegacions. Quina opinió en té Manresa?
Ens mantindrem en la línia que ha explicat l'alcaldessa de Vic. Quan es va fer aquesta distribució es va fer amb criteris demogràfics i històrics. La solució de la cocapitalitat amb Vic en el seu moment va ajudar a resoldre un dels problemes, com ha passat a les Terres de l'Ebre amb Amposta i Tortosa, o al Pirineu amb Tremp i amb la Seu d'Urgell. Nosaltres estem bé amb la fórmula de la cocapitalitat; si s'hi ha d'incorporar, en aquest cas, l'Anoia, que és a qui li tocaria per pes demogràfic, estem oberts al diàleg. Però estem convençuts que les decisions que s'han pres fins ara han tingut una coherència històrica, demogràfica, geopolítica i d'ubicació. No volem entrar en polèmica i tampoc entrarem en una subhasta. Deixarem que tot plegat esdevingui com hagi d'esdevenir. Nosaltres hem de fer la nostra feina, que és tenir arreglada la seu institucional tan aviat com sigui possible. I, en paral·lel, mantenir converses amb els altres territoris. La reacció del Berguedà i el Solsonès ha vingut per la voluntat de l'Anoia de tenir presència en les noves seus que s'han de desplegar.

Per tant, diàleg sí, però només amb les delegacions noves?
Sí, sí... No tindria sentit ni per als funcionaris ni per als professionals canviar seus de lloc, per lleialtat institucional. Qui va prendre la decisió el 2010 no ho va tenir gens fàcil. I va prendre la solució de la cocapitalitat, amb què hem estat tots còmodes durant sis anys, sense cap tibantor. El més important és que aconseguim fer notar a la resta dels catalans l'especificitat de la Catalunya Central: sis comarques amb unes característiques pròpies. Ens hem de reafirmar com a territori. No és tan important on ubiquem les delegacions, sinó que tots tinguem voluntat de formar part d'aquesta realitat indiscutible de la Catalunya Central. Necessitem mostrar-nos com una realitat geogràfica i amb una personalitat pròpia.

Debats com els que s'han obert últimament van en detriment d'això que defensa?
Bé... No, no hi van en detriment. Serveixen per posar sobre la taula la necessitat que hi sigui qui hi vulgui ser. Que ningú hi hagi de ser forçat. El Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès i Osona ho tenim assumit. Queda l'Anoia, que té un debat intern.

Estan tramitant el POUM. Quina Manresa dibuixa?
Dibuixa una Manresa que no creixeria gaire, que es mantindria en la franja entre l'actual població i 85.000 habitants, com a molt. Una Manresa on hi ha uns eixos viaris que fan que la ciutat tingui una configuració diferent, però sense gaires canvis, més enllà d'ordenar el que ja s'ha fet, integrar i incorporar el que ha vingut donat perquè són obres mes enllà del mateix municipi. I amb voluntat de mantenir la qualitat de vida dels ciutadans, en el sentit que no hi hagi cap creixement significatiu. El que convindria és ocupar la quantitat de pisos buits i no tant àrees residencials que han quedat fora del planejament perquè ara no hi ha cap necessitat d'habitatge nou.

Manresa té una gran quantitat de pisos buits. Què cal fer?
La prioritat és saber quins són aptes per viure-hi dignament i quins no, i deixar-los de comptabilitzar com a pisos buits. Estem trobant diferents fórmules amb entitats socials, com la masoveria urbana. Estem impulsant polítiques des de la regidoria d'Habitatge i l'empresa municipal Forum per fer que la iniciativa privada consideri més recomanable posar un preu més baix del que seria desitjable per posar aquests pisos a lloguer social que no pas que estiguin tancats. Hi ha una suma de petites coses que ens ajudaran que es redueixi sensiblement aquesta quantitat.

Com està la situació econòmica en l'empresa municipal Forum?
Ha millorat en els darrers anys perquè hem aplicat mesures per equilibrar la seva situació de balanç, sanejar la seva estructura i que respongui més als criteris que ara la societat demana, que faciliti l'accés a l'habitatge a les persones amb més dificultats, i no una promotora de nous habitatges públics perquè ara ni fan falta ni són la prioritat de la ciutadania. Està en un moment de canvi, i no és només una voluntat del govern, sinó que tot el consistori està d'acord amb la nova línia.

N'hi ha prou amb la mitjana que s'ha instal·lat a la C-55?
Estem convençuts que s'ha de fer el desdoblament. La mitjana ha servit per millorar la seguretat, junt amb altres mesures de senyalització i adequació de la via. Des que s'han pres aquestes mesures hi ha hagut una millora notable en la sinistralitat. Però el territori segueix demanant el desdoblament, almenys fins a Castellbell i el Vilar, que seria la manera d'aconseguir que la carretera i l'autopista poguessin conviure. La convivència de les dues vies és necessària per la quantitat de vehicles. Si es desdoblés la C-55 i l'Estat acabés la part que li toca de la B-40... Però hi ha un desfasament entre la necessitat que tenim que les millores vagin ràpides i el volum de vehicles. La demanda del territori és clara: hem de millorar la connexió amb l'àrea metropolitana, no només de forma viària, sinó també ferroviària.

El fet que altres zones de la Catalunya Central també reclamin el desdoblament ajudarà?
Sí, ajuda. Estem parlant de dues comarques que no tenen altra via d'accedir a Barcelona –tant el Berguedà com el Solsonès– que no sigui passant per Manresa, i cal la C-55 desdoblada, o l'accés des de la ciutat a l'autopista, i el conseller també s'hi ha compromès. Les mesures fetes en l'època del conseller Vila i amb el conseller Rull, tot i ser les més importants dels últims anys, han estat considerades pel territori com a insuficients, pel greuge històric que acumula la via.

Continuen faltant freqüències de tren i encara es triga molt a anar a Barcelona. Què cal fer?
Com a mesura immediata, hi ha un compromís del ministeri per fer unes obres a l'estació de Renfe de Manresa. Però la mesura de fons seria el traspàs d'aquestes rodalies a la Generalitat, que segur que revertiria en benefici d'una millor connexió amb Barcelona, més enllà que la freqüència i la durada dels trajectes siguin o no possibles de millorar de manera immediata. Quan arribem a Terrassa i Sabadell falta una altra via, perquè la que hi ha està col·lapsada. I per molt ràpid que vagi el tren, quan arribem ens hem de posar a la cua.

S'ha mostrat contrari al projecte al Portal de l'Agulla...
Hem de seure amb el promotor des del Consorci Urbanístic de l'Agulla, que és l'àmbit on s'ha de decidir, però la ubicació no ens agrada per la seva extrema proximitat al llac de l'Agulla. És una zona que volem protegir i que està emmarcada en la via verda de la ciutat. És més un problema d'ubicació que no de les activitats que s'hi duguin a terme. Hi ha altres espais al terme de Sant Fruitós, no cal que hagi de ser a la zona més propera de l'Agulla. Ciutadanament i políticament, des de Manresa no ho veiem.

Té un requeriment de l'Audiencia Nacional per haver donat suport al Parlament en la declaració de ruptura. Què en pensa, d'aquestes investigacions a ajuntaments?
Demostren que la separació de poders en aquest país continua sense ser vigent. Jo el que diria és que a l'Estat es concentrin a formar govern i així Catalunya deixaria de ser utilitzada per intentar justificar els seus desacords. És molt trist que per justificar que no es posen d'acord, l'excusa sigui Catalunya. Els catalans no ho podem admetre. Els que ens dediquem a la política local no entenem que hàgim de ser nosaltres els que servim d'excusa per enfrontar-se en aquesta lluita que han de resoldre ells.

Explica així el fet que en els últims mesos hagin augmentat les investigacions?
Sí, nosaltres sempre ens hem mostrat a favor del procés, en cada un dels moments que el país ha fet un pas decidit i hem estat més investigats o més exigits en aquest tram final, perquè després de les eleccions del desembre no han trobat la força que doni estabilitat a l'Estat ni tampoc per interlocutar amb Catalunya.

És el seu segon mandat. Té decidit si repetirà?
Fa nou mesos només que hem començat aquesta nova etapa. És molt engrescadora perquè governar en coalició amb Esquerra és un repte que tenim davant els manresans de demostrar que som capaços de trobar acords pels grans temes de ciutat. Estaríem en una situació econòmica millor que en els cinc anys que fa que hi som. L'any 2017 podriem afrontar inversions amb recursos propis perquè l'endetuament s'està reduint i està molt per sota que quan vam arribar. No m'ho he plantejat. Hem de donar resposta a la voluntat ciutadana d'aquesta entesa que hem generat i tres anys és molt temps per prendre una decisió. Jo sempre he pensat que cal viure el moment i ja hi haurà temps de fer el debat.

Fins ara no s'han fet inversions pròpies?
Fins ara hem fet pressupostos de contenció pel que fa a inversió nova. El que hem fet ha estat amb pressupost d'altres administracions. El del 2017 serà el primer que, un cop deixat de banda els compromisos pressupostaris de projectes anteriors, i havent reduït molt significament el dèficit, l'objectiu és que ens situem per sota del 75% d'endeutament que permet la llei, i podrem començar a fer inversió. La més important serà la inversió en carrers i espais públics que torni a posar en un bon nivell de manteniment les vies de la ciutat. És on ens hem endarrerit més.
 





 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: ENTREVISTA A VALENTÍ JUNYENT  ENTREVISTES ALCALDES 
També et pot interessar:
MANRESA
L'entrevista a l'alcalde Junyent, en deu frases
MANRESA
"Manresa serà més notòria en un país independent"
NAVARCLES
Llorenç Ferrer: “Amb la C-16 hi ha molt negoci i poc retorn social”

BAGES
Montserrat Badia: “Hem tornat a fa 20 anys amb la C-55”
Fira de Nadal d’Imagina’t al pati del Kursaal
El Montepio tramita autoritzacions per circular per la zona de baixes emissions
El BAXI Manresa, líder de grup
Dos detinguts per una nova violació a una menor a Manresa
El CFP i l'institut Lacetània participen en un projecte europeu sobre formació i indústria 4.0
L’alumnat del Lacetània s’implica contra la violència de gènere
Jocs en català dissabte al Casino
Nou logotip del Gremi de Constructors de Manresa i comarques




 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]