 |
|
|
|
La majoria de batlles del Bages i del Moianès han assistit aquest dissabte al matí a la concentració d'alcaldes que s'ha fet a Barcelona com a resposta als "atacs de la fiscalia contra els ajuntaments", en la qual hi ha assistit la pràctica totalitat dels 712 batlles investigats per donar suport al Referèndum del proper 1 d'octubre.
Els alcaldes han estat rebuts, primer, a l'Ajuntament de Barcelona per l'alcaldessa, Ada Colau, i tot seguit han creuat la plaça per dirigir-se al Palau de la Generalitat, on hi havia el president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els presidents de les dues entitats convocants, l'Associació de Municipis per la Independència, presidida per Neus Lloveras, i l'Associació Catalana de Municipis, que lidera Miquel Buch.
Entre els alcaldes del Bages i del Moianès que hi han asisstit (la majoria amb les seves vares) hi havia els de l'ara PDeCAT, com Valentí Junyent (Manresa), David Saldoni (Sallent), Eduard Sánchez (Calders), Albert Miralda (Sant Salvador de Guardiola) o Sílvia Sánchez (Monistrol de Calders), entre d'altres. També els batlles d'ERC, com ara Dionís Guiteras (Moià) o Ferran Estruch (Cardona), entre altres. També els alcaldes de la CUP de Navàs, Jaume Casals, i Artés. I també alcaldes que no formen part d'aquests tres partits, com Joan Carles Batanés, alcalde de Sant Fruitós de Bages (Gent fent Poble) o l'exPSC Llorenç Ferrer, alcalde de Navarcles (Sumem).
Durant l'acte, han agafat la paraula alcaldes i alcaldesses de diferents zones de Catalunya, com Girona, Llívia, Corbera d'Ebre, Torredembarra, Sabadell o Albatàrrec. La Catalunya Central ha estat representada per l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), que ha assegurat que avui més que mai és "imprescindible reconèixer la tasca del món municipal". També ha assegurat que l'estat espanyol "no dona cap argument polític" i que per això "utilitzen els tribunals". En aquesta línia, ha recordat que els alcaldes de la CUP no aniran a declarar (com sí que ho faran els de CDC i ERC) perquè "a nosaltres ens trobaran en els espais on es pot debatre i fer política, però mai en seus judicials, on no toca".
En els parlaments, la resta d'alcaldes també han assegurat que no s'arronsaran i que el dia 1 d'octubre hi haurà urnes. També han fet moltes referències a les irrupcions de la Guàrdia Civil en indrets com impremptes i mitjans de comunicació, un "clar atac a la llibertat d'expressió". |
