|
| Els santjoanencs compren el 90% dels aliments al poble |
| Un estudi posa de relleu les potencialitats i les mancances del teixit comercial del municipi: l’atenció al client, el més valorat; la fidelització, una de les assignatures pendents |
 |
| Presentació de l'estudi sobre la situació del comerç a Sant Joan, aquest dimarts. Foto: Sergi Vázquez |
|
| ST. JOAN / Sergi Vázquez |
| 27/09/2017 17:14 |
 |
|
|
|
L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada ha donat a conèixer aquest dimarts l’Estudi d’oferta i demanda a Sant Joan de Vilatorrada, el resultat d’una anàlisi sobre el seu teixit comercial, en una enquesta realitzada durant el passat mes de juny a mes de 60 comerços, una tercera part dels que hi ha al municipi, i 300 entrevistes telefòniques a santjoanencs i santjoanenques. Com remarcava Eduard Mata, regidor de comerç i turisme de l’Ajuntament, "volíem tenir una radiografia del comerç del poble". Segons Mata, l'estudi ha posat de manifest algunes mancances “de les que ja érem conscients i n'ha afegit de noves, i a la vegada ha posat en relleu les grans potencialitats del nostre comerç”.
Per la seva banda, Jordi Bacaria, de l’empresa J3B3 ECONOMICS, encarregada de realizar l’estudi amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, ha remarcat que d’inici s’han centrat en tres qüestions bàsiques. “Volíem saber què compren els santjoanencs? On? I per què?”, amb l’objectiu de conèixer l’interès que té la ciutadania en el teixit comercial del municipi i desxifrar els motius que porten a consumir en un indret o un altre.
La primera dada rellevant de l’estudi és que els santjoanencs compren el 90% dels aliments en establiments del poble, “el que es un molt bon símptoma d’inici”, segons Bacaria. La xifra cau al 50% en altres productes bàsics no alimentaris i comença a descendre notablement en els altres apartats objecte d’estudi: equipament de la llar, moda, oci i cultura i restauració. L’estudi ofereix altres dades com els aspectes més valorats pel consumidor a l’hora de comprar. El punts millor valorats entre els enquestats són l’atenció al client i l’estètica dels comerços. També s’ha tingut en compte la modernitat i la inversió que realitzen en promocions i publicitat.
Altres sondejos realitzats apuntaven a l'oferta comercial, tenint en compte paràmetres com les accions de fidelització que realitzen els comerços, les accions promocionals o la freqüència amb la que canvien l’aparador. Finalment, s’han analitzat altres factors més subjectius com l’evolució de les xifres respecte l’any anterior, que es manté estable a l’igual que el nombre de persones ocupades. Les expectatives de creixement per a l’any vinent no són gaire bones: el 67% dels enquestats té una visió negativa, tot i que el 84% creu que els llocs de treball es mantindran estables.
L’estudi conclou amb unes premisses bàsiques: la ciutadania consumeix al municipi aquells articles de primera necessitat associats a la proximitat; les persones valoren molt positivament les promocions i campanyes, així com la imatge que desprèn el comerç. En canvi, el comerç de Sant Joan de Vilatorrada té una debilitat molt marcada en el marc de les promocions. D’altra banda, la ciutadania es mostra satisfeta amb el comerç del municipi. Tot i això, aquest motiu és insuficient des del moment en què molts subsectors no han tingut augments de venda ni tenen perspectives de millora en el proper any. I, finalment, es fa palesa una manca de sistemes de fidelització a títol individual i col·lectiu que poden actuar en detriment de la captació de nous clients.
En acabar la presentació, Mata ha volgut llençar un missatge optimista a partir de les mesures que s’han començat a posar en pràctica conjuntament amb l’Associació de Botiguers i Comerciants de Sant Joan (ABIC) i les que es començaran a abordar a partir dels resultats obtinguts per aquesta anàlisi de l’estat del comerç santjoanenc: “Estem contents amb el comerç que tenim, tenint en compte que tenim un focus comercial tant important com Manresa a tocar. El comerç ens diu que Sant Joan ha deixat de ser una ciutat dormitori, ara la gent que hi viu compra al poble. L’estudi, però, també ens deixa molt clar tot allò que hem de millorar: fer un esforç en la fidelització, la promoció i la visibilitat del comerç del poble". |
|
|
