 |
|
 |
Primera part on un Manresa que controla, domina i porta la iniciativa del joc. La possessió i les ocasions les servien els locals, tret de puntuals accions de contraatac visitant. Els lleidatans complien a la perfecció en un partit d'allò més seriós, intensos en defensa i amb una concentració superlativa. D'altra banda, el porter visitant, Pedro, gairebé assetjat de manera constant, desbaratava tots els tirs manresans gràcies a una inspiració divina. La tàctica visitant obligava a provar sort amb tirs des de mitja distància. L'única ocasió que realment va aixecar l'ui de la graderia va ser un xut que Santa, sol davant el porter, va executar massa desviat. Aquest seria el presagi del primer gol, que ja trucava a la porta. Lavado aconseguiria, per fi, obrir la llauna. Una llauna d'aquelles rovellades, per les que has de demanar ajuda i no s'enceten ni a la primera ni a la segona. El Manresa mereixia arribar al descans amb més avantatge al marcador, però el rival va resistir amb un joc sòlid i solvent a darrere. El Lleida venia de rebre una golejada davant el Canet, el mateix equip el que el Manresa li va marcar 11 gols. Una dada que posa de manifest la importància de la psicologia en alguns equips, així com l'atractiu d'una competició on res val.
Ja a la represa, en una bona triangulació cuinada dins l'àrea, Güell empentaria la pilota al segon pal per signar el 2-0. Cada pèrdua manresana era castigada amb perillosos contraatacs per part dels visitants que, afortunadament, evitarien que es transformessin en gol entre Aleix i el pal. El partit ja estava absolutament trencat i la pilota corria de banda a banda. Tot podia passar, i Lo Caragol va aprofitar aquesta incertesa per marcar el 2-1: un xut directe a porteria el controlaria el capità Puli dins l'altra àrea, sol, per batre Aleix amb tot el temps del món. Potser gràcies a aquest avís el Manresa anotaria dos gols com a reacció immediata, mitjançant Corvo, que es permetria errar un doble penal. El 4-1 obligava els de Lleida a recórrer al porter jugador, però sense recompensa i amb un preu a pagar: el 5-1 de Josan. Finalment, quan falten dos segons, Xexu marcaria l'honorífic 5-2 a porteria buida després d'una desafortunada acció. En els últims segons, també debutaria el juvenil Marc Morral, que suplia la baixa de Tanti.
Amb aquesta victòria, la quarta consecutiva, el Manresa aconsegueix retallar dos punts d'una tacada als dos primers classificats, ja que Hospitalet Bellsport i CCR Castelldefels van empatar a 3. Els de Cachinero es situen, doncs, tercers, trepitjant els talons a l'Hospitalet. Els de Castelledefels, a nou punts, han començat la competició com un coet i, de moment, semblen jugar en una altra lliga.
MANRESA FS 5–2 LLEIDA CARAGOL
Manresa FS: Aleix, Corvo, Asis, Lavado, Santa. Suplents: Bixi; Oscar, Nil, Güell, Josan, MARC Morral, Pep Costa.
Lleida Caragol: Pedro, Robert, Puli, Xexu, John. Suplents: Plana; Valero, Farran, Nando, Ramiro, Ivan, Joel.
GOLS: 1-0 min 15 LAVADO 2-0 min 25 GÜELL 2-1 min 30 Puli 3-1 min 32 CORVO 4-1 min 35 CORVO 5-1 min 39 JOSAN 5-2 min 40 Xexu |