Dimecres 18 de setembre de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: LLUM I LLIBERTAT   MANRESA JOVE  

Torna Joc de trons: Qui ocuparà el tron de ferro?
Aquest dilluns s’estrena la vuitena i última temporada de Joc de trons. La producció d’HBO és un fenomen global i cultural que va començar en un canal per cable per a una audiència molt específica, però que gràcies a la capil·laritat d’internet ha desembarcat a la majoria de llars de tot el món.
A l'espera que arranqui la darrera temporada d'aquesta sèrie. Foto: Irene V.

LES PROPOSTES D'OCI / Redacció/UOC  
15/04/2019 10:28
L'acció Llum i Llibertat es farà per la vigília de l'1-O
Inici de les obres a la Via Sant Ignasi, plaça del Remei i avinguda Bertrand i Serra
Jornada festiva i de formació per al nou punt lila
Festa de la Verema d'Ampans
Parlem de la sèrie, de com ha revolucionat el panorama televisiu i del consum de continguts per internet amb Elena Neira (@Elena_Neira), llicenciada en Dret i Comunicació Audiovisual, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i membre del grup de recerca GAME. Neira és especialista en nous models de distribució audiovisual i una de les seves línies de recerca és el model de negoci de Netflix i el seu impacte en l’ecosistema de mitjans tradicionals. Recentment ha publicat amb Judith Clares-Gavilán i Cristina Merino La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda (VoD) a la televisión por internet, de l’editorial UOC.

 Quina importància ha tingut Joc de trons per a HBO?

Joc de trons s’ha convertit en el seu producte més global i en un autèntic fenomen cultural. HBO té grans creacions com The Wire (Bajo escucha) o The Sopranos, sèries de culte però també de veta de mercat, que apel·len a un tipus de públic molt determinat. Joc de trons ha afegit al concepte de sèrie de culte una dimensió global sense precedents.

Quins factors han influït en l’èxit de la sèrie?

En una primera etapa, la pirateria (any rere any ha estat una de les sèries més baixades il·legalment), perquè va aconseguir crear una massa d’audiència compromesa molt sòlida. També deu molt a l’expansió global d’HBO com a plataforma de reproducció en continu independent, cosa que ha obert la forquilla de públic més enllà dels clients del cable i les televisions de pagament. Un altre dels elements que n’ha propiciat l’èxit és haver estat capaç de seduir una audiència molt àmplia i transversal. No s’ha quedat circumscrita a la veta de mercat de fantasia. És una sèrie que apel·la a una comunitat molt heterogènia perquè la narrativa convida molt a això. Les temàtiques que tracta, al marge de l’embolcall èpic, són molt universals. Desconec si ha estat el producte més rendible d’HBO, però per descomptat avui és el seu vaixell insígnia.

En quins aspectes ha influït Joc de trons en altres produccions? Ha modificat les maneres de fer de la indústria?

Moltes cadenes han intentat explotar el concepte d’història èpica i apropar-la als grans públics; Vikings, Black Sails o The Last Kingdom, a una escala menor, han seguit el seu camí. La fórmula sempre es repeteix: l’èpica per a explicar arguments molt universals. Probablement Amazon és la que està més ben posicionada per a aprofitar el camí obert per HBO i convertir-se en la seva hereva amb la preqüela d’El senyor dels anells, una sèrie que clarament té en el punt de mira el públic que es quedarà orfe quan s’acabi Joc de trons.

Feia més d’un any que no s’emetia un episodi de la sèrie. Penses que els intervals entre temporada i temporada fan perdre seguidors a les sèries?

Això passa, però és una estratègia calculada. La retenció d’audiència s’aconsegueix mitjançant estratègies molt ambicioses que busquen alimentar la comunitat de fans per a mantenir l’interès en aquests lapses entre temporades. La idea és que hi hagi conversa sobre la sèrie quan no s’emet, que és el més complicat. Això es fa per mitjà de tècniques bàsiques de televisió social: fomentar molt el sentiment de pertinença recuperant els millors moments, creant esdeveniments relacionats amb la sèrie i protagonitzats per fans, etc.

Així s’aconsegueix aquesta figura que anomeneu els «pol·linitzadors» de les sèries: la van difonent en tot el seu entorn.

Sí, els seguidors més fanàtics mantenen molt activa aquesta promoció massiva (hype), de tal manera que quan s’estrena una nova temporada és difícil que el no seguidor es quedi al marge del fenomen. Mantenen viu el record de la sèrie i moltes vegades aconsegueixen contagiar nous públics amb la seva excitació pel programa. A més, gràcies a les plataformes de reproducció en continu, posar-se al dia d’una sèrie abans de l’estrena d’una nova temporada és relativament senzill. Les sèries estan obligades, pels seus propis calendaris de producció, a fer interrupcions temporals. Però jo crec que l’espera forma part del joc: l’ànsia i les ganes de veure la sèrie és consubstancial a l’ADN d’un contingut seriat.

S’acostuma a comparar HBO amb Netflix, però tu sostens que no són comparables.

En efecte, és una comparació recurrent, però em sembla profundament injusta per a ambdues. HBO és un canal de televisió per cable prèmium en què la gent paga molts diners per a veure els continguts sense publicitat. El seu negoci de la reproducció en continu és un servei recent, complementari del televisiu, que continua sent el principal. Ells van capitanejar una nova era en la ficció televisiva introduint una innovació radical en la manera d’explicar històries i produint contingut de qualitat.

I què me’n dius de Netflix?

És una plataforma molt més jove en la seva etapa digital (encara que té més de vint anys d’història) i amb un component més trencador. L’expansió internacional d’HBO és molt recent mentre que Netflix està en una fase de maduresa en aquest aspecte. La seva quota de mercat la converteix en un mastodont en termes d’implantació internacional, amb presència a més de 190 països i més de 139 milions de subscriptors. A més, la seva inversió en contingut no ha parat de créixer i ha arribat a uns nivells que estan a anys llum d’una cadena de televisió (s’estima que el 2019 invertirà 15.000 milions de dòlars en producció de contingut original). Tenen una manera diferent d’explotar el contingut i un tipus de contingut amb un perfil que també és diferent.

Encara que HBO tendeix a mimetitzar el model de Netflix...

És cert que, amb la compra de WarnerMedia per AT&T, la nova propietat ja ha apuntat que pretén dur a terme una reorientació estratègica que requerirà, en gran mesura, «netflixitzar» HBO. Si abans la seva màxima era produir d’una manera moderada però amb molta qualitat, ara es busca generar la màxima quantitat de contingut possible per a garantir hores de visionat al dia, no a la setmana.

Quin percentatge de sèries dels catàlegs d’aquestes plataformes no és rendible? Es produeixen les sèries sabent que l’èxit d’unes sostindrà el fracàs d’altres?

La manera de rendibilitzar el contingut mitjançant els serveis de reproducció en continu és diferent segons l’agent de què es tracti i no es pot mesurar amb paràmetres tradicionals. Per exemple, Joc de trons té diverses vies de monetització: en formar part d’un canal de cable d’HBO, ingressa els diners de les subscripcions a aquest canal. Històricament també ha rebut ingressos per les vendes internacionals dels seus continguts a televisions de pagament i per la seva presència en serveis d’agregació de subscripcions. Més recentment ha obert una nova via de monetització: les subscripcions al seu servei d’aplicació autònoma (standalone). En el cas de Netflix, el contingut s’amortitza amb subscripcions i la seva rendibilitat està directament relacionada amb la seva eficiència (es considera que un contingut és eficient si es veu molt i molt intensament). Això explica la seva obsessió per incorporar grans quantitats de contingut nou. Atès que el model de Netflix es basa en les subscripcions (guanya diners amb cada alta d’usuari i en perd amb cada baixa), la retenció és una pedra angular del seu negoci. Un catàleg nodrit que es tradueixi en moltes hores de visionat repercutirà en més ús de la plataforma i, per tant, en menys probabilitat que els clients es donin de baixa de la subscripció. Per aquest motiu, solen descartar la renovació de sèries que tenen una taxa d’abandonament elevada o que no ha estat vista per una massa d’usuaris que ells consideren suficient. Segons declaracions de la mateixa companyia, les decisions de renovació es prenen en les dues setmanes següents a l’estrena d’una producció

Per on poden arribar nous ingressos a aquestes plataformes?

En el cas de Netflix, jo crec que una via alternativa d’ingressos interessant podria ser l’explotació d’algunes de les seves propietats intel·lectuals més rendibles com Stranger Things o La casa de papel en forma de marxandatge (una cosa semblant al que va fer Lucas Film amb La guerra de les galàxies). Una altra via d’ingressos podria venir dels nous acords de sindicació de continguts o un altre tipus d’associació amb altres operadors com han fet a Espanya amb Vodafone o Telefónica.

Augmentar la quota anual seria una opció?

Hi ha l’alternativa d’apujar preus, sí, però amb certs límits. Hi ha un llindar psicològic per a l’usuari, un preu màxim. I ells ho saben. Quan hi hagi més competència, i aviat n’hi haurà, la base per a la retenció de quota de mercat en un context en què probablement augmentarà el nombre de subscripcions per llar (a Estats Units la mitjana és de dos o tres, i una d’aquestes és Netflix) serà respectar aquest concepte que han defensat sempre: ser una plataforma accessible, amb contingut atractiu i, sobretot, assequible. Des d’una perspectiva més general, aquestes plataformes s’han tornat molt esclaves del contingut original.

Per què l’Acadèmia del Cinema es resisteix que Netflix entri a Hollywood?

Els exhibidors intenten preservar un model econòmic que es basa en l’exclusivitat. Netflix, en canvi, no creu en l’exclusivitat en l’explotació del contingut. Al contrari, defensa a ultrança l’estrena simultània, poder estrenar les seves pel·lícules al cinema però també a la seva plataforma, per a donar als seus clients la possibilitat de veure-la on vulguin. Si els exhibidors s’hi neguen és perquè consideren que ningú no voldrà pagar deu dòlars al cinema si té la possibilitat de veure la pel·lícula a casa seva, el mateix dia i per una tarifa que significa pagar al mes el que a les sales es paga per un producte individual. A Netflix, el cinema li dona accés a un prestigi que no obté amb les sèries (aquestes són vehicles ideals per a aconseguir popularitat però no tant reconeixement), però sens dubte no podem negar que alguna cosa està canviant en la indústria: Netflix ha aconseguit amb Roma, cosa que semblava insòlita, que una pel·lícula de la qual no hi ha dades oficials de recaptació hagi estat la més nominada en l’edició dels Oscars d’enguany.

Netflix desembarca a Madrid amb l’obertura d’uns estudis. A què obeeix aquest moviment?

Al meu entendre, obeeix a dos factors. Crec que és una conseqüència claríssima de l’èxit de La casa de papel. S’han adonat que aquí hi ha un planter de creació i talent (valgui l’exemple del fitxatge d’Álex Pina) i també que determinat tipus de ficció espanyola funciona molt bé internacionalment, és relativament barata i molt exportable. L’altre motiu és que la normativa europea ha imposat a tots els agents de reproducció en continu que el 2020 el 30% del seu catàleg sigui de producció europea. Obrir una central de producció a Madrid, els col·loca en una posició que els permetrà avançar per a aconseguir-ho.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: JOC DE TRONS 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
Localitzacions de Jocs de Trons a Girona

L'acció Llum i Llibertat es farà per la vigília de l'1-O
Homenatge als tres alcaldes republicans afusellats l’any 1939
2.400 àpats servits aquest estiu a infants i joves en risc d’exclusió social
La Cambra col·labora amb la fira Industry a Barcelona del 29 al 31 d’octubre
Festa de la Verema d'Ampans
Activitats per al públic jove
Impuls en la Càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient amb la Dr. Gomar
Els petits canvis són poderosos


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]