Divendres 20 de setembre de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: FESTIVAL MÀGIC   NITS DE JOC  

Dos experts presenten un dels manuscrits més importants i antics dels Evangelis
L'acte, que es farà aquest divendres al Casal de l'Església de Manresa, també servirà per presentar en primícia la nova Fundació Codex Bezae. Per què es presenta a Manresa? Ens ho explica Maria Àngels Simon.
Els experts en el Còdex Beza, el teòleg i biblista català, Josep Rius-Camps, i la lingüista bíblica anglesa, Jenny Read-Heimerdinger.

CULTURA / Redacció  
29/05/2019 10:23
El 5è Festival Màgic omplirà de màgia dissabte el centre de la ciutat
El bus urbà supera els dos milions de viatgers i manté les xifres a l'alça aquest any
Concurs Viatgers Manresans 2019
El Montepio distribueix el ViaT
El divendres dia 31 de maig, a les 19 hores, es portarà a terme la conferència que porta per títol “El Còdex Beza: un dels manuscrits més importants i antics dels Evangelis” al Casal de l'Església de Manresa (c. Era del Firmat, 1-3). L'acte també servirà per presentar públicament per primera vegada la nova Fundació Codex Bezae. La xerrada serà a càrrec dels experts en el Còdex Beza, el teòleg i biblista català, Josep Rius-Camps, i la lingüista bíblica anglesa, Jenny Read-Heimerdinger. A la presentació, també assitiran Bernadette Escaffre, vicedegana de la Facultat de Teologia de Toulouse i la Germana Lluisa Madala, professora i doctorant a la mateixa facultat. L'acte és organitzat per la Fundació Codex Bezae.
 
El Còdex Beza és el manuscrit (segle IV, escrit en grec i llatí) que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i dels Fets dels Apòstols. La particularitat és que el seu text difereix de la majoria de manuscrits dels quals se serveixen usualment per a l’edició del text grec del Nou Testament, com també per a la traducció a les llengües modernes. El Còdex Beza contindria un text grec més proper als originals que no pas la majoria de còdexs de la tradició alexandrina.
 
La importància d'aquest manuscrit bíblic únic va ser poc coneguda fins als treballs recents de dos professors d'universitat que col·laboren en la seves investigacions des de fa 25 anys: un català, Josep Rius-Camps. i una anglesa, Jenny Read-Heimerdinger. L'objectiu principal per crear la Fundació Codex Bezae és assegurar que els seus treballs siguin compartits amb el gran públic. Els objectius específics de la Fundació són conservar el llegat de Josep Rius-Camps, de manera especial les seves recerques, així com les de Jenny Read-Heimerdinger; difondre aquest llegat, com les futures recerques centrades especialment en el Codex Bezae; promoure la continuació de les recerques i estudis amb la metodología i l'enfocament desenvolupats per Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger. Per tal d'assolir aquests objectius, s'utilitzaran mitjans com conferències, publicacions, traduccions i cursos pedagògics.
 
 
Per què es presenta a Manresa aquest manuscrit?

M. Àngels Simon , membre del  Grup d'exegesi i crítica textual de Manresa conduït per J. Rius-Camps :
 
"La relació de Josep Rius-Camps, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i investigador, amb Manresa ja ve de lluny, fa més de 25 anys que Rius-Camps donava classes de Teologia al Centre de Pensament Cristià, on aquest divendres es farà la Xerrada sobre el Codex Bezae i es presentarà la Fundació que portarà el mateix nom.
 
Però la vinculació de Rius-Camps amb Manresa no només ve d'aquí, sinó de la relació que també fa més de 25 anys es començà a forjar amb la comunitat de les Caputxines del carrer Talamanca de Manresa i un petit grup d'unes 20 persones, també de Manresa i comarca, que varen mostrar interès en els seus estudis d'exegesi sobre els textos del Nou Testament, tenint en compte les diferents redaccions i variants dels còdexs antics, fent especial èmfasi sobretot en les del Còdex Beza, cosa que només ell i una lingüista anglesa, Jenny Read-Heimerdinger, investigaven i que, feliçment, els féu coincidir en un congrés que fou providencial, on es conegueren presentant sengles articles sobre els estudis que ambdós realitzaven sobre el Còdex Beza, fet que els portà a col.laborar estretament en les seves investigacions que, tot complementant-se, els dugué a la publicació conjunta de Demostració a Teòfil (Evangeli de Lluc i Fets dels Apòstols) en grec i català l'any 2009 (Fragmenta ed.), amb les variants dels Còdex Beza, que ja presentàrem en el mateix Centre de Pensament Cristià només publicar-se.
 
Rius- Camps no ha deixat mai de continuar amb les seves investigacions sobre el Còdex Beza, ja sigui amb la publicació de Diari de Teòfil, edició novel.lada basada en l'evangeli de Lluc i en els seus descobriments sobre el tema i en les variants del Còdex Beza, que també es presentà a Manresa i en el mateix lloc només publicar-se el 2011, també per l'editorial Fragmenta; ja sigui de manera científica, juntament amb Read-Haimerdinger, publicant uns volums amb les variants d'aquest Còdex en grec i castellà i grec i anglès dels Evangelis i els Fets dels Apòstols. A partir de la seva coneixença, Read-Haimerdinger aprengué de manera autodidacta el català i també es vinculà, encara que de manera més esporàdica, al grup de la comunitat de les Caputxines, ja que les visites a Catalunya per les investigacions amb Rius-Camps i per l'estreta amistat entre els dos, es feren cada vegada més sovintejades.
 
Cal llavors, preservar aquests estudis i aquest llegat, per la gran vàlua de les seves investigacions i per preservar per a les futures generacions les descobertes a partir de les variants d'aquest còdex antic i important (s. IV), però ensems desconegut i de variants úniques i valuoses respecte als altres còdexs antics més emprats, pel mínims canvi i manipulació que ha sofert al llarg de la seva història, ja que va quedar amagat durant segles. I d'aquí ve la seva vàlua, ja que no ha estat gairebé modificat o només mínimament.
 
Per això creiem que cal fer aquesta Fundació i presentar, una vegada més al gran públic aquest Còdex, el dia 31 de maig a les 19 hores, de la mà dels seus dos grans experts mundials, en Josep Rius-Camps i la Jenny Read-Haimerdinger."
 
CV dels conferenciants
 
Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933) és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Doctor en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968), on va impartir docència —ho va fer també a la Universitat de Münster i a l’Agustinianum de Roma—, és autor de nombrosos estudis en català, castellà i anglès sobre patrística (Orígenes, les Pseudo-clementines i Ignasi d’Antioquia) i sobre Nou Testament (Marc i Lluc-Fets). Juntament amb Jenny Read-Heimerdinger han publicat en anglès un Comentari als Fets dels Apòstols en 4 volums, The Message of Acts in Codex Bezae. A Comparison with the Alexandrian Tradition (T&T Clark International, 2004-2009). Ha tingut cura, amb Jenny Read-Heimerdinger, de l’edició bilingüe (grec-català), per primera vegada en una sola obra, dels dos volums dels escrits de Lluc: Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (Fragmenta, 2009), Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català de l’any 2009. A la novel·la Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011) va donar forma narrativa a les seves investigacions sobre l’obra de Lluc. Fragmenta també ha publicat Converses amb Josep Rius-Camps, d'Ignasi Moreta.
 
Jenny Read-Heimerdinger és investigadora associada a la Universitat de Bangor, Gal·les. Doctora en estudis bíblics (lingüística grega) per la mateixa universitat (1994), ha impartit docència com a professora de Nou Testament a Bangor i ha estat convidada per universitats de diversos països des del 2006. Combinant la seva experiència en lingüística amb l’interès pel judaisme del primer segle, ha publicat nombrosos estudis en anglès i francès sobre el text de Lluc–Fets, especialment a partir del Còdex Beza. Forma part d’un equip internacional constituït per especialistes d’alt nivell que preparen una nova presentació de la crítica textual del Nou Testament. El seu llibre The Bezan Text of Acts. A Contribution of Discourse Analysis to Textual Criticism (Sheffield Academic Press, 2002) ha servit de referència per al comentari en anglès i per a l’edició catalana de l’obra de Lluc.
 
La història del Còdex Beza
 
Còdex bilingüe, grec i llatí, escrit sobre pergamí, que es remunta al segle IV, conegut entre els estudiosos amb el nom de Còdex Beza. La història d’aquest còdex tan singular es pot resumir en poques línies: l’any 1562, amb motiu de les guerres de religió entre els papistes i els hugonots, aquests s’apoderaren de la ciutat de Lió cremant esglésies i convents. Preveient-ne la possible destrucció, el calvinista francès Teodor de Bèze, amic personal de Calví, el va fer rescatar de la cripta del Cenobi de Sant Ireneu i l’estudià a fons en el seu exili a Ginebra. En observar la gran discrepància que hi havia entre aquest còdex, sobretot pel que fa a l’obra de Lluc, i altres de molt antics, i que això podria ofendre alguns, preferí no publicar-lo i lliurar-lo, l’any 1581, juntament amb una carta seva perso­nal, a les autoritats de l’Acadèmia de Cambridge perquè el conservessin sota pany i clau a la seva biblioteca. D’aquí ve el nom com és conegut: Codex Bezæ Cantabrigiensis (D 05/d 5). És el text grec que, sense sofrir notables harmonitzacions amb el text dominant, van editar acompanyat de la traducció catalana amb el títol “Demostració a Teòfil” (Fragmenta). Des del segle II haurien reemplaçat el text primitiu de Lluc, que es conservà en el Còdex Beza, per dues raons principals: a mesura que l’Església prenia distàncies respecte de les seves arrels jueves i reunia en el seu si cada vegada més creients vinguts del paganisme, sense cap contacte ni coneixements del món jueu, els editors del text haurien tractat d’eliminar-ne les al·lusions subtils i complexes a les tradi­cions jueves, sobretot, les que es conservaven en les tradicions orals; d’altra banda, enfront dels atacs dels heretges, haurien corregit la presentació crítica que feia Lluc dels apòstols, inclòs Pau, per tal de mostrar que els fundadors de l’Església havien entès perfectament i des del començament el missatge de Jesús, és a dir, no podien permetre que s’equivoquessin. Tenint present que el Còdex Beza conté els quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, després d’haver analitzat en detall el text dels Fets dels Apòstols, editat en quatre volums en anglès i traduït en dos volums en castellà, i d’haver identificat tres redaccions successives en l’Evangeli de Marc, els autors poden afirmar amb bon coneixement de causa, sobretot per motius de crítica interna i per la seva fidelitat a tradicions jueves orals i escrites, que el Còdex Beza conté un text grec més proper als originals que no pas la majoria de còdexs de la tradició alexandrina.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: CÒDEX BEZA  JOSEP RIUS-CAMPS  JENNY READ-HEIMERDINGER 
També et pot interessar:

Si és dijous... Tornen les Nits de Jocs
El 5è Festival Màgic omplirà de màgia dissabte el centre de la ciutat
El Montepio distribueix el ViaT
Concurs Viatgers Manresans 2019
El bus urbà supera els dos milions de viatgers i manté les xifres a l'alça aquest any
Reconeixement per millorar l’atenció als pacients amb infart de miocardi
Inauguració de la reformada plaça del Primer d’Octubre
Més enllà de fer i vendre galetes


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]