|
| Us proposem quatre rutes transfrontereres passant per les vies d’exili |
| Entre els anys 1936 i el 1945, milers de persones varen creuar els Pirineus com a via d’exili i d’evasió. Primer els exiliats durant la Guerra Civil espanyola que travessaren els ports de muntanya per fugir cap a França i després els fugitius del nazisme i de la II Guerra Mundial que trobaren als passos pirinencs una oportunitat per escapar de la barbàrie de la guerra. Us convidem a redescobrir alguns dels senders de l’Alt Pirineu carregats de memòria i història, ja que serviren de pas clandestí per les persones que fugiren de la guerra, a la vegada de recórrer racons plens de bellesa i encant natural. Per fer-ho us presentem quatre dels camins transfronterers que ens permeten saltar a banda i banda de cada vessant, els quals han estat utilitzats històricament com a vies d’unió entre els veïns i els pobles de cada cantó de Pirineu. |
|
| ACTUALITAT / Surtdecasa.cat (Joel Baró Mas) / AMIC |
| 01/09/2019 11:40 |
 |
|
|
|
Per montanhes araneses: el Port de Gireta
En el Pirineu més abrupte un sender travessa el Port de Gireta així unint Bordes sur Lez (Ariège) amb el poble aranès de Montgarri. Entre cascades i estanys el camí s'enfila des de la Maison du Valier, a la vessant francesa, passant pel Refugi d'Estagnous, antic refugi de caçadors i lloc on es recomana pernoctar per continuar la 2a etapa l'endemà, les vistes són força espectaculars als peus del Mont Valier. En la 2a jornada de ruta, es passa per l'Étang Rond i l'Étang Long i s'arriba finalment al Port de Gireta (2.543m), des d'on comença el descens per la Vall del Riu Fred, en zona pallaresa però desviant-se cap a Aran en direcció al poble abandonat de Montgarri, en el qual destaca l'arquitectura pirinenca congelada en el temps. Montgarri era el primer poble on es refugiaven els fugitius en arribar a l'Espanya franquista, continuaven el camí cap a la llibertat seguint el curs del Noguera Pallaresa per les Bordes de Perosa i Alòs d'Ísil, a no ser que fossin detinguts per la Guàrdia Civil i empresonats a la presó de Sort. Es tracta d'una ruta exigent, ja que són 17,20 km, amb 1.543 m de desnivell positiu (pujada) i 897 de desnivell negatiu. L'exigència de la ruta comportà que no fos utilitzada habitualment, sinó que va ser una de les vies més complicades per les quals els passadors guiaven els grups d'evadits quan els altres passos ja restaven sota control.
De Cardós a l'Ariège pel Port de Tavascan
El Port de Tavascan, o de Marterat pels francesos, és una via de comunicació força assequible que històricament s'havia utilitzat amb freqüència per comunicar aquella part de l'Ariège amb la Vall de Cardós, utilitzant-se pel comerç de mercaderies, bestiar, etc. Com altres passos, es tracta d'una d'aquelles vies que permetia una connexió bastant fluida entre vessants nord i sud del Pirineu, creant vincles històrics entre les poblacions catalanes del Pallars i les poblacions occitanes de l'Ariège (França).
L'inici de la ruta, direcció Pallars-Ariège, és des del pàrquing de Pleta Colomera, al qual s'hi accedeix per una pista i està situat a la muntanya de Tavascan. El camí d'ascensió passa per un entorn dominat per matollars, pastures i tarteres. El sender se suavitza planejant pel costat de l'Estany del Port, ja es visualitza el port. Dalt del Port de Tavascan (2.218 m) s'hi observa la marca fronterera gravada en una roca, que indica la línia imaginària que separa les dues vessants pirinenques de cada estat. En el descens per territori francès, continua un paisatge de pastures fins a endinsar-nos a la vall, força exuberant de vegetació com és habitual en la vessant atlàntica, fins a arribar a les Cabanes d'Ossèse, properes al poble d'Ustou. La ruta té una longitud de 9,40Km, un desnivell positiu de 409 metres i un desnivell negatiu 1.268 m.
Passadors i contrabandistes: d'Andorra a l'Alt Urgell pel Coll de Pimés.
Hi havia passadors, les persones coneixedores del Pirineu que eren guies dels grups d'evadits, que feien una primera parada a Andorra, temporalment fora de perill, però per continuar el seu viatge cap al seu lloc de destí havien de travessar la frontera per les muntanyes per tal de burlar els controls de la policia franquista. Un d'aquests camins que s'utilitzà pel pas de refugiats de la II Guerra Mundial va ser el Coll de Pimés, entre Andorra i l'Alt Urgell.
La ruta s'inicia al Coll de Pimés (2.156 m.), al qual s'hi accedeix per pista des d'Andorra, el sender segueix per un paisatge de prats alpins on s'hi pot trobar bestiar pasturant, i que en el descens s'endinsa en un bosc de pi negre. Passada una hora, aproximadament, el bosc s'acaba i arriba a les bordes de Pudovern, on s'ha de seguir un tros de pista forestal enmig de prats de conreu. La ruta segueix a través d'un bosc de ribera fins a la població de Bescaran. Aquesta ruta és la menys exigent i més curta de les quatre proposades, la qual es pot fer amb més o menys 2 hores de camí, té una longitud de 5,8 km i un desnivell negatiu de 758 m.
De la Vall del Madriu als estanys de la Pera: el Port de Perafita.
Un altre d'aquests camins de la llibertat que eixia des de territori andorrà és el que travessa la frontera pel Port de Perafita, però en aquest cas arribant a la comarca de la Cerdanya. L'ascens al Port comença des de la vall andorrana del Madriu, que s'enfila decididament riu amunt. En la primera part hi ha prats de dall i boscos de ribera que, a mesura que s'ascendeix, s'obren deixant pas als prats d'alta muntanya, en els quals és possible observar marmotes prenent el sol. La part final abans d'arribar al port és força pedregosa. Un cop al Port de Perafita (2.572 m.) es pot gaudir de les vistes que s'ofereixen a banda i banda, contemplant com es deixen enrere les abruptes muntanyes andorranes per continuar el camí per la vessant ceretana de muntanyes més suaus i valls més obertes. Sota el port hi ha els dos estanys de la Pera, al costat dels quals hi ha el Refugi. Deixant enrera els estanys es descendeix per la Vall del Riu del Molí, per un agradable camí entre prats i boscos de pi negre, passant pel Pla de Pollineres on hi ha el Refugi de la Font de Pollineres, fins a arribar a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa. També és força recomanable per a realitzar durant la temporada de neu l'excursió amb raquetes fins al Port de Perafita, anant i tornant des de la banda ceretana. |
|
|
