Dijous 19 de setembre de 2019
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: PLAÇA DEL PRIMER D’OCTUBRE  

La moneda social, una eina contra les crisis financeres
Les divises complementàries són una forma de protecció de l'economia local davant de les crisis globals.
La moneda social, una eina contra les crisis financeres

ECONOMIA / Redacció/UOC  
27/07/2019 12:56
Obres a la Via Sant Ignasi, plaça del Remei i avinguda Bertrand i Serra
Reconeixement per millorar l’atenció als pacients amb infart de miocardi
Inauguració de la reformada plaça del Primer d’Octubre
L'acció Llum i Llibertat es farà per la vigília de l'1-O
A Espanya hi ha aproximadament cent monedes socials en funcionament. Més enllà de l'euro, s'obren camí altres divises com el Puma a Sevilla, el Grama a Santa Coloma de Gramenet, el Zoquito a Cadis o la Turuta a Vilanova i la Geltrú. Andalusia i Catalunya són les comunitats amb més divises socials en funcionament. A Barcelona l'any passat es va posar en funcionament el REC en deu barris de la Ciutat Comtal. «Les monedes complementàries o socials són divises que es creen al marge dels diners oficials i que fomenten projectes d'àmbit social o ambiental, sobretot a escala local», explica August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A diferència dels diners, acumular-ne no té sentit: «Estalviar aquesta mena de monedes no es concep, perquè no generen interessos; l'objectiu que tenen és que els diners vagin de bracet amb la producció i no amb l'especulació».

Tot i que les monedes socials sempre han estat vinculades a economies transformadores, hi ha iniciatives que s'han fomentat des dels ajuntaments, com el de Bristol, a Anglaterra, on el mateix alcalde i els funcionaris cobren una part del sou en aquest tipus de moneda. A Santa Coloma de Gramenet també es va consolidant una moneda local, i en el futur es preveu proposar al funcionariat que cobri una part del sou en aquesta moneda. «Per a una ciutat és interessant que els diners circulin en la mateixa urbs, que no surtin fora, que el mateix territori sigui més ric. Des d'aquest punt de vista, les monedes locals no deixen de ser com una mena de targeta de fidelització perquè la gent torni a consumir, però a escala municipal», afirma Corrons.

La moneda social protegeix l'economia local
Les monedes socials també han tingut un paper històric davant d'algunes crisis financeres i han aconseguit aportar liquiditat quan les monedes corrents no ho han permès. Algunes van desaparèixer després d'aquests períodes de manca de liquiditat, com les que hi va haver durant el «corralito» a l'Argentina, o el TEM durant la crisi a Grècia. D'altres encara funcionen, com el WIR suís, que va néixer després de la Gran Depressió del 1934. «Aquesta mena de moneda és una forma de protecció de l'economia local davant de les crisis globals; es tracta d'un sistema que, si hi ha una crisi, fa que aquesta crisi no afecti tant l'economia local», comenta Corrons.

Segons el Banc d'Espanya, aquest tipus de moneda és «indesitjable». «Els bancs tenen el monopoli dels diners, i qualsevol alternativa que neixi per a intentar trencar el seu monopoli la llegeixen com una amenaça; l'objectiu d'aquestes monedes, però, és complementar l'euro; no es busca —i fer-ho seria irreal— cap substitució», afirma Corrons.

Malgrat que l'economia és un dels seus camps d'influència, les monedes complementàries també abasten els àmbits social i ambiental. «Des del punt de vista econòmic, fomenten la riquesa local i tenen un efecte multiplicador, en el sentit que els diners circulen dins el municipi», afirma Corrons. Moltes d'aquestes monedes aborden el vessant social que tenen amb iniciatives que lluiten contra l'exclusió social i les desigualtats, com l'Ossetana i el Boniato, per exemple. Per a Corrons, les monedes socials fomenten l'apoderament de les persones, que així poden aconseguir uns quants diners addicionals a partir del que elles són capaces de fer i de produir, i a més fomenten la relació entre les persones i els fan créixer l'autoestima, ja que se senten part d'una comunitat i es veuen capaces de fer coses favorables en pro de la societat.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: MONEDA SOCIAL   UOC 
També et pot interessar:
ACTUALITAT
Un 10% dels usuaris del patinet elèctric abans circulaven en cotxe o moto a Barcelona
ACTUALITAT
Projecte tecnològic per millorar el benestar animal i l'eficiència energètica
TENDÈNCIES
Xocolata: com més negra, millor

TENDÈNCIES
Les aplicacions de control parental no eviten l'accés dels menors al porno
TENDÈNCIES
Quatre tipus de rols tòxics que poden dinamitar un equip
ACTUALITAT
Què cal fer perquè la parella sobrevisqui a l'estiu?
Reconeixement per millorar l’atenció als pacients amb infart de miocardi
Inauguració de la reformada plaça del Primer d’Octubre
Més enllà de fer i vendre galetes
L'acció Llum i Llibertat es farà per la vigília de l'1-O
Homenatge als tres alcaldes republicans afusellats l’any 1939
2.400 àpats servits aquest estiu a infants i joves en risc d’exclusió social
La Cambra col·labora amb la fira Industry a Barcelona del 29 al 31 d’octubre
Festa de la Verema d'Ampans


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]