Dijous 02 de abril de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: UME   SOLSONA   PRODUCTES LOCALS   FIRAOCUPACIÓ   CAMBRA  

'chief behavioral officer'
Aquests professionals poden dissenyar estratègies per a incrementar la vacunació, l'exercici físic o reduir el consum d'opioides.
Aquests professionals poden dissenyar estratègies per a incrementar la vacunació

ACTUALITAT / Redacció/UOC  
27/10/2019 16:06
L'exèrcit desinfecta les residències de Sant Joan, Cardona i Súria
'Arrencar un somriure a un nen és increïble'
Sant Joan de Déu tanca l'accés a la planta 0
Cardona elabora un pla de xoc social i econòmic
Com es pot aconseguir que un pacient segueixi una dieta més saludable, consumeixi menys alcohol o es vacuni a temps? La figura del chief behavioral officer (CBO) pot aportar molt en aquest sentit, segons el doctor Manuel Armayones, director de desenvolupament de l'eHealth Center i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

El chief behavioral officer —la traducció al català d'aquest terme podria ser «director de les ciències del comportament» o «responsable de la unitat d'anàlisi del comportament»— és una figura habitual en organitzacions del món anglosaxó, d'àmbits molt diversos.  

«La figura del CBO està molt associada a les grans empreses: Google, Facebook, Twitter..., totes tenen diferents perfils que s'encarreguen d'estudiar com s'exerceix influència en el comportament dels usuaris i com es dissenya aquest comportament», explica Armayones. 

El CBO ha de contribuir al fet que l'empresa o organització sigui capaç de descriure, entendre i predir el comportament humà. El seu objectiu és aportar valor a l'organització, ajudant-la que passi el que l'empresa o organització i els seus usuaris volen que passi.

En l'àmbit de la salut, la missió principal és «analitzar, entendre i predir el comportament humà per a, a partir d'aquí, dissenyar estratègies de canvi d'hàbits o control de malalties prou motivadores per a ser efectives», segons el professor.

El canvi d'hàbits com a paradigma

En l'àmbit sanitari, Manuel Armayones assenyala que el CBO és una peça clau en la gestió del canvi, tant el que afecta el funcionament de les institucions com el que es vol promoure en els pacients. «En aquest sentit, el CBO hauria de ser present en totes les campanyes de promoció de la salut, fent una anàlisi profunda de quin és el comportament sobre el qual es vol treballar i com es pot fer que aquest canvi es produeixi. A partir de la informació que rep dels diferents professionals i departaments amb els quals col·labora, ha de dissenyar estratègies que incorporin "disparadors del comportament", enfocats a aconseguir que aquesta opció resulti atractiva i efectiva, i així augmenti la motivació».

Com a exemple d'aquesta funció, Armayones al·ludeix a campanyes o iniciatives com el desenvolupament d'aplicacions de salut dissenyades per a promoure la pràctica d'exercici o l'adherència a una dieta saludable. «Es tracta de fer un pas més enfront de la simple recomanació d'uns hàbits o consells psicològics del tipus "tenir sempre a mà la fruita per a evitar picar una altra cosa entre hores" per a promoure l'acció. El CBO i el seu equip han de sistematitzar tot això, concretar-ho, experimentar (provar diverses opcions o enfocaments) i anar al fons dels mecanismes psicològics subjacents a la decisió de fer exercici o menjar sa, per exemple, per a partir d'aquí dissenyar models amb un efecte positiu en el comportament de les persones, utilitzant per a això elements persuasius que apel·lin a la motivació i fugint dels "mandats" o prohibicions.»

Armayones senyala que els CBO participen en el disseny d'estratègies enfocades, per exemple, a reduir la ineficiència, augmentar les taxes de vacunació contra la grip, prevenir la incidència de la diabetis tipus 2, millorar la presa de decisions clíniques, reduir el consum de fàrmacs opioides o controlar la ingesta d'alcohol en la població juvenil, entre altres. «No em consta que actualment existeixi la figura del CBO en el sistema sanitari espanyol, però sens dubte és un perfil professional la presència del qual cal reivindicar».

Què s'ha de fer per a ser chief behavioural officer en salut?

Pel que fa al perfil del CBO, el doctor Armayones assenyala que seria el d'un psicòleg, «potser en algun cas també el d'un sociòleg», amb bons coneixements en recerca, en metodologia de la recerca i també en ciència de dades (data science). «Aquestes competències i capacitats li permeten saber les implicacions que té el fet de posar la persona (i al seu comportament) al centre en totes les organitzacions, i això inclou tant les persones de l'organització interna com les externes, és a dir, els clients. Tot això implica actuar amb una base ètica i comporta una gran responsabilitat.»

Armayones reconeix que, tot i la rellevància que va adquirint aquesta figura en les organitzacions empresarials, actualment no hi ha cap formació específica en aquest sentit, més enllà del grau de Psicologia, de manera que aquest és un aspecte en el qual s'hauria de treballar amb vista al futur.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: UOC   TENDENCIES 
També et pot interessar:
ECONOMIA
Economia de guerra per frenar el coronavirus?
TENDÈNCIES
Cinc raons per deixar que els fills s'equivoquin
ACTUALITAT
Quan el virus de la por s'expandeix per les xarxes

TENDÈNCIES
Les xarxes socials, ajuda o obstacle per a superar el dol?
TENDÈNCIES
Treballar 4 dies per setmana millora la qualitat de vida i la productivitat
ACTUALITAT
El presentisme: la síndrome del treballador present però absent
L'exèrcit desinfecta les residències de Sant Joan, Cardona i Súria
'Arrencar un somriure a un nen és increïble'
S’ajorna la Fira de l’Ocupació del Bages
Cardona elabora un pla de xoc social i econòmic
Vinylfast: dissenys solidaris per vèncer el coronavirus
Els voluntaris reparteixen un miler de mascaretes
Una dotzena de productors locals serveixen comandes a domicili
Sant Joan de Déu tanca l'accés a la planta 0


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]