Dimecres 02 de desembre de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Economia de guerra per frenar el coronavirus?
Després del confinamente, ningú no dubta que l'economia se'n ressentirà, i molt, a causa de la crisi del coronavirus. Molts sectors productius ja estan inactius després que es proclamés l'estat d'alarma, i altres es mantenen en marxa amb la sospita que pot arribar el dia que també hagin d'abaixar la persiana.
L'economia afectada per la crisi del coronavirus. Foto: UOC

ECONOMIA / Redacció/UOC  
27/03/2020 10:10
El Centre Històric de Manresa estrena web
Cauen un 23% els casos de VIH diagnosticats a Catalunya durant el 2019
Cardona reobrirà dilluns vinent el Parc Cultural de la Muntanya de Sal
El barri del Xup recupera el 100% del servei de bus
Els economistes expliquen que, si l'Executiu només permetés el funcionament de la indústria que garanteix els béns essencials, l'Estat espanyol entraria en l'anomenada «economia de guerra». El professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Josep Lladós explica que aquesta situació implicaria prendre decisions com les que es prenen en situacions de conflictes armats: «Seria fer una cosa semblant al que es feia en períodes bèl•lics: reconduir el sector productiu cap a les necessitats prioritàries que, ara per ara, són les del sector de la salut».

El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va anunciar fa pocs dies que està parlant amb diferents empreses perquè fabriquin exclusivament material sanitari. Aquesta és, segons l'expert, una de les vies que suposaria l'economia de guerra, la de l'«encàrrec» de material a les companyies per part de l'Executiu, ja que seria qui compraria els béns amb fons públics.
Però hi ha una altra alternativa: la de la «intervenció directa», és a dir, que per decret s'obligui el sector industrial a produir tot el que serveixi per a protegir els professionals i ajudi a ser més eficaços en el tractament dels ingressats als centres hospitalaris mentre duri el conflicte. Lladós, que també és investigador del grup Digital Business Research Group (DigiBiz), explica que aquesta mena de polítiques inclourien no solament les fàbriques que ja eren proveïdores del sector sanitari, sinó també altres que puguin aportar algun recurs complementari o substitutiu.

Recursos sanitaris en lloc de material militar
«No costaria gens trucar a Inditex perquè comenci a produir mascaretes, bates o altres elements de protecció», exemplifica Lladós, que apunta que a Catalunya ja s'han començat a produir respiradors amb impressores 3D. Això sí, puntualitza que, com que aquesta és una crisi sanitària, caldria fer front, en aquesta economia de guerra, a la tardança que suposaria el procediment d'homologació abans que el material arribés als hospitals. Si en les situacions bèl•liques, que van provocar l'origen d'aquesta mena de polítiques, es proveïa de material militar els exèrcits i es necessitaven soldats perquè anessin a la batalla, ara les decisions econòmiques es destinarien a crear recursos sanitaris que ajudessin els milers de professionals de la salut que ja són a la primera línia dels hospitals de tot l'Estat. L'economia de guerra es traduiria, per tant, a considerar essencials les activitats que proveeixin de subministraments el sector sanitari i, per tant, a reorientar temporalment la producció a aquesta finalitat.

El professor de la UOC opina que aquestes mesures serien convenients i urgents per a frenar el coronavirus, però també indica que, en una economia de guerra, caldria fer un pas més pel que fa al confinament. Un estat en aquesta situació paralitzaria tots els sectors que no estiguessin en disposició d'elaborar productes essencials, mentre que, actualment, encara hi ha moltes activitats que es mantenen en funcionament en tot el territori i els treballadors van al seu lloc de feina diàriament. «El Govern espanyol haurà de reflexionar si ha d'anar més enllà del confinament per tallar contagis i prohibir activitats productives no essencials», assegura, i apunta que ja s'han sentit veus pel que fa a aquesta mesura des de Catalunya i altres comunitats que consideren que mantenir actiu el transport col•lectiu, per exemple, podria augmentar els riscos.

Quines conseqüències té l'economia de guerra?

Que un estat paralitzi tota la producció no essencial i se centri a fabricar només el que necessita amb urgència té efectes greus, confirma l'investigador: «Sabem que tindria unes conseqüències econòmiques i socials importants. Més confinament tindria, evidentment, un impacte econòmic més intens, però probablement també revertirà més ràpidament la corba de contagis», especifica Lladós, que considera que caldria tenir en compte la flexibilitat en aquesta mena de polítiques. «Les circumstàncies són extremes», afegeix, i també opina que és temps de prendre mesures d'expansió fiscal que tractin de sostenir l'ocupació i l'activitat. «Però si la crisi sanitària exigeix confinament, la política econòmica s'ha d'orientar cap al manteniment de rendes i el reforç del sector sanitari, mitjançant una actuació pública que combini mesures fiscals, augment de despesa i inversions i canvis normatius», detalla.

El Govern espanyol seria el comprador únic o prioritari dels béns essencials que es produïssin amb l'activació de l'economia de guerra, la qual cosa suposaria, per tant, un augment del deute públic. La recessió econòmica és, doncs, inevitable, però, de la mateixa manera que en els conflictes bèl•lics es guanyen territoris o poder, en aquesta crisi es guanyarien vides. «No hi ha cap prioritat política més important que la salut i la supervivència de les persones», apunta Lladós. També és important pensar en com es mantindrien els ciutadans que veiessin suspesos els seus llocs de treball per la paralització de la resta de sectors productius. El professor pensa que es podria plantejar una renda mínima de crisi per als col•lectius socials més vulnerables que fos complementària al subsidi d'atur fins a la reversió de la crisi sanitària.

Economia de guerra com a base de les polítiques, sí, però no amb aquest nom. Al professor de la UOC no li semblen adequades, en l'escenari actual, les connotacions bèl•liques per parlar d'aquesta crisi perquè el Govern espanyol, recorda, no necessita material militar i l'exèrcit no és la punta de llança de la contenció de la crisi. «El que hi ha és una lluita tremenda del coneixement i la ciència per vèncer un virus que, per primera vegada, afecta l'ésser humà. Es tracta d'un problema d'una complexitat alta que suposa un repte científic», proclama.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: UOC   ECONOMIA 
També et pot interessar:
ECONOMIA
Igualada i l'Anoia a la cruïlla
CATALUNYA CENTRAL
Un 59% de les empreses d’economia social de la Catalunya Central van fer teletreball durant la primera onada de la pandèmia
TENDÈNCIES
La COVID-19 reforça el paper del periodisme mòbil als mitjans

TENDÈNCIES
Impulsen una plataforma internacional per desenvolupar 'software' amb gamificació
TENDÈNCIES
La COVID-19 encén el debat sobre la diferència de condicions entre treballadors
TENDÈNCIES
Dotze professors especialitzats en ensenyament digital publiquen un decàleg per a la millora de la docència en línia
Cauen un 23% els casos de VIH diagnosticats a Catalunya durant el 2019
Ajut en l'àmbit de l'educació en el lleure i de les activitats extraescolars per la covid-19
La Casa de la Vila s'il·lumina de color vermell amb motiu del Dia Mundial de la Sida
Laura Vilagrà com a número 2 per acompanyar Pere Aragonès a les eleccions del 14F
Súria convoca una nova edició del concurs d'il·luminació nadalenca
Cardona reobrirà dilluns vinent el Parc Cultural de la Muntanya de Sal
El Centre Històric de Manresa estrena web
El Col·legi d’Advocats de Manresa enriqueix la campanya ‘Manresa amb els Drets Humans’


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]