Dilluns 10 de agost de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

La comunitat UOC s'uneix al moviment maker
Més de 15.000 makers de tot l'Estat espanyol creen de manera altruista material sanitari de protecció que ja es fa servir en diferents hospitals. Coordinats per mitjà de les xarxes socials i amb tecnologia com impressores 3D, aquests voluntaris pal·lien la falta de viseres, ulleres o màscares per a afrontar la crisi del coronavirus. Encara que fa més d'una dècada que estan agrupats amb aquest nom, és ara quan aconsegueixen més visibilitat.
La UOC participa al moviment en el qual milers de voluntaris fabriquen elements de protecció.

ACTUALITAT / Redacció/UOC  
06/04/2020 10:25
L’Ajuntament de Manresa se suma a un programa de voluntariat per ajudar a autònoms i petites empreses a fer front a la crisi de la Covid-19
L’Ajuntament de Solsona avança l’horari de tancament de dos locals per evitar concentracions de gent a l’exterior
Desactivada l'alerta per onada de calor
Castellbell i el Vilar proposa l’Estiu coVIU-20
La comunitat UOC participa en aquest moviment des de fa temps, i els seus membres ara aporten, cadascun des del seu domicili, empresa o laboratori, la seva part de coneixement a la causa: la lluita contra la COVID-19. Però qui són alguns dels makers de la UOC?

El CEO d'Immersium Studio, una spin-off de la UOC, Luis Villarejo, i membre de la comunitat Cervemakers, del municipi barceloní de Cervelló, explica que molts, com és el seu cas, són professionals de sectors relacionats amb la tecnologia, però també hi ha altres perfils. «En el col·lectiu hi ha una mica de tot: gent en edat professional que té vinculació amb el món de la informàtica o del disseny industrial, qui està jubilat i s'ha dedicat a aquestes qüestions o joves que s'interessen pel moviment», apunta. I què fan? Els makers utilitzen la tecnologia per a dissenyar i fabricar, per mitjà d'impressores 3D o tall làser, entre altres tècniques, objectes, i també busquen compartir coneixement en formats d'accés lliure.

A Cervelló, els veïns makers, per ara una vintena, se centren a oferir viseres a quatre centres sanitaris de la província de Barcelona. Cervemakers, l'entitat que els agrupa al municipi, va néixer fa menys de dos anys, però ha aconseguit que en pocs dies les impressores 3D funcionin a ple rendiment en diversos domicilis. Entre aquests domicilis, hi ha el de Luis Villarejo, amb l'aparell que va muntar el seu fill Víctor, d'onze anys, en un taller impartit per aquest col·lectiu. A partir de models de la comunitat, de manera «autònoma», destaca el seu pare, l'adolescent imprimeix viseres que ajudaran a protegir personal sanitari.

«És una oportunitat perquè sigui conscient de la situació i se senti partícip del moviment solidari; que vegi que amb el seu coneixement, des de casa i coordinant-se amb altres makers, pot ajudar en una emergència global», assenyala Villarejo, el qual s'enorgulleix que els makers són un exemple de com la combinació de «la disponibilitat de la tecnologia i la bona voluntat de les persones sense vinculació professional» pot ajudar a afrontar aquesta crisi sanitària. Els implicats a Cervemakers han elaborat més de 200 viseres en una sola setmana, ja que «cada impressora triga hores a imprimir cada visera», detalla Villarejo. Finalment és l'ajuntament, per mitjà de les patrulles de Protecció Civil, el qual gestiona el trasllat de l'material al seu destí hospitalari. Actualment han lliurat unes 140 viseres a l'Hospital de Mataró, de Bellvitge, de Molins, en residències i en farmàcies.

L'empresa que dirigeix, Immersium Studio, es dedica a generar experiències de realitat augmentada i virtual per a cultura, educació, turisme i salut. Abans havia treballat en el desenvolupament de tecnologia educativa a la mateixa UOC. Després, la Universitat el va ajudar a crear aquesta empresa —amb Hubbik, la seva plataforma d'emprenedoria—, que cerca divulgar coneixement gràcies a la tecnologia immersiva. Una mostra recent d'aquesta tecnologia són els seus desenvolupaments per a una exposició que visibilitza un jaciment arqueològic a Castelldefels (Barcelona).

L'ensenyament que aporta el moviment maker avui, i que els protagonistes esperen que es reconegui en el futur, és el de la solidaritat. «El valor de la solidaritat i de compartir coneixement és molt identitari d'aquest moviment. Per definició, quan hi ha alguna emergència o tema social, qui pot col·labora. No passa ni un minut i la gent s'hi apunta», destaca Villarejo.

Algorismes per a subministrar material als hospitals

En un estat d'alarma, amb els moviments limitats, la distribució de tot el material que es va produint de manera dispersa per tot el territori també és un repte. Diferents administracions públiques o empreses s'encarreguen d'aquesta tasca, però també hi ha experts que treballen per millorar aquesta situació. El grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, juntament amb l'empresa Fhios, desenvolupa algorismes intel·ligents per a «optimar la logística de la recollida a domicili i el repartiment als hospitals».

Per a respondre a la petició d'un grup de voluntaris de l'àrea metropolitana de Barcelona i sota la direcció del catedràtic Ángel A. Juan, investigador líder del grup ICSO, els investigadors tenen una tecnologia que permet calcular computacionalment quin ordre ha de seguir la ruta de repartiment perquè sigui com més eficient millor. Amb només «uns segons de computació», expliquen des del grup, s'ofereixen solucions «de qualitat» a aquesta difícil tasca de recollir centenars o milers de materials en molts altres domicilis de la comarca barcelonina.

La validació dels materials és fonamental

Els makers, doncs, no van dubtar ja fa més d'una setmana, al començament de l'estat d'alarma, a posar el seu coneixement i la tecnologia que tenen en tallers o als seus domicilis al servei de la societat. Què calia? Material sanitari. Milers de cervells van començar llavors a treballar per buscar solucions, innovadores però factibles, a la manca de viseres o respiradors en hospitals de tot l'Estat espanyol. El nombre de voluntaris va anar creixent dia a dia fins als gairebé 15.000 que són integrats en xarxes socials i pàgines web com www.coronavirusmakers.org o http://3dcovid19.tech/. Des de totes les comunitats autònomes s'hi adhereixen persones que volen ajudar i que es distribueixen en grups, el més nombrós dels quals és el de fabricació. Majoritàriament, són impressores 3D les que funcionen a preu fet, però hi ha altres persones que treballen sobre els dissenys, en la creació, en la decisió d'ús de materials i, també, en la validació dels objectes per part dels professionals.

«Aquesta iniciativa es va generar fa anys perquè les persones tenien l'ímpetu de fer-ho tot a casa i es van fer grups en què s'ajudaven entre elles», remarca Sergio Morales, professor col·laborador del màster d'Indústria 4.0 de la UOC i ESUPT, i coordinador d'iniciatives Indústria 4.0 de l'empresa Fluidra. Perquè l'ímpetu no es vegi frenat per la ineficàcia, la coordinació i la informació són fonamentals. «Cal fer un advertiment: tothom pot tenir una impressora 3D, però perquè una peça sigui útil o perquè funcioni bé ha de complir uns requisits».

«Cal anar amb compte», explica Morales, el qual per mitjà de Fluidra és dins el moviment 3DCovidTech, que funciona entre el Laboratori 3D del Parc Taulí i l'Hospital Universitari de Sabadell. Són els professionals del Col·legi de Metges de Barcelona els qui validen els models que després s'imprimeixen en empreses (com Seat o HP) i domicilis. «Els metges revisen els models, tant de disseny com de material, perquè siguin funcionals, per exemple, en la desinfecció o esterilització», relata el docent, el qual afegeix que hi ha un «control» de què es va fabricant i de la logística per a poder portar el material als centres sanitaris.

«La producció és sobretot de fungibles i és a discreció, fins que no se'n necessitin més», apunta. Quan la crisi estigui superada hi haurà, de segur, un reconeixement social d'aquests creadors, però els experts consideren que també hi pot haver un «canvi de paradigma». Morales destaca que, fins ara, «la impressió 3D s'ha fet servir per a prototips, abans de fabricar en massa, per a validar i millorar models». La capacitat i el múscul que mostra aquesta xarxa de coneixement aquests dies en pot millorar l'estatus. «Es va veient la seva versatilitat en la fabricació. Ha hagut d'arribar una situació com aquesta per a dir o això o res. Servirà per a donar-hi valor com un mitjà més de producció», explica el col·laborador de la UOC.

La generositat, a l'ADN dels makers

Susanna Tesconi, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, subratlla el component de «generositat» dels makers. «El do it yourself és molt individualista, però aquest moviment es passa a la lògica del do it with others i és un espai de trobada i aprenentatge horitzontal. A l'ADN del moviment maker hi ha la col·laboració, encara que sigui a distància», defensa, i afegeix que el «contacte amb el territori» també és una característica pròpia d'aquest fenomen. Així, els grups, diu, «identifiquen necessitats» properes i les intenten solucionar, sobretot en un moment, afegeix, «en què hi ha dificultats per a moure'ns».

Posa com a exemples el cas de Bilbao, on es va fer donació de proteccions per al personal d'ambulàncies, o el de Castelldefels, on es treballa en material sanitari. Tesconi valora la «visibilitat» que donarà al moviment aquesta aportació a la crisi sanitària, però assegura que, com a pedagoga que dissenya programes educatius d'aquesta mena, ja hi ha moltes experiències en educació primària i ensenyament secundari, i també en l'universitari, que fa anys que funcionen. Ara, preveu, «s'entén més i es veurà que darrere les màquines, que s'emporten molta atenció, hi ha persones. Això és possible perquè hi ha molta gent que genera coneixement i que el comparteix».

«En aquests moments hi ha un torrent d'activitat maker». Amb una barreja d'orgull i preocupació per la situació, César García, que ha estudiat a la UOC, explica per mitjà d'un vídeo de YouTube com són aquests dies per al col·lectiu. «La idea és treballar per construir coneixement obert, amb llicències lliures, de manera que qualsevol persona es pugui unir a aquests grups i aportar el que pugui», explica el també creador del podcast «L'Hora Maker», que fa molts anys que impulsa aquest moviment i que aquests dies està absolutament desbordat per la quantitat de persones que s'hi han posat en contacte i treballen amb una única finalitat: combatre la COVID-19. Va ser el primer cap de setmana de confinament quan es va crear un grup per mitjà de Telegram per dirimir què podia fer per a ajudar el sector sanitari.

«El primer dia hi havia vint persones, el següent, cent, i el tercer n'hi havia mil...», exclama García, que defineix la situació en aquests moments del moviment maker a l'Estat espanyol: «S'ha muntat una comunitat molt gran de makers que té ganes de col·laborar, de fer alguna cosa que sigui útil». I, encara que ell és un més i deixa clar que no és portaveu ni representant perquè es tracta d'una comunitat entre iguals, també detalla que no hi ha cap ànim de lucre i totes aquestes tasques es desenvolupen de manera voluntària. Sense demanar res a canvi, milers de persones posen tot el seu esforç i creativitat per a elaborar viseres, cascs, ulleres i fins i tot respiradors, que encara estan en fase de proves a Astúries.

«Ara el que és més important és pal·liar mancances de subministraments i materials per al personal que està cara a cara amb la gent. No hi hauria d'haver ningú que no tingui proteccions si està amb malalts», reclama. Les ganes d'ajudar són tan grans que ara mateix no solament hi ha dissenyadors i fabricants, sinó que també s'impulsen projectes de programari, aplicacions d'ajuda mútua o chatbots, fins i tot sense destinació definida. «Tots estem creant, a veure com s'encaixa tot», admet, somrient, García al despatx de casa seva.

No obstant això, el moviment maker de Madrid ha patit un revés aquests últims dies, ja que la Conselleria de Salut d'aquesta comunitat, després d'haver donat el vistiplau per a un dels models de màscara de plàstic, ha fet marxa enrere i ja no els autoritza.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: MOVIMENT MAKER   UOC  
També et pot interessar:
SOCIETAT
Com han de ser els espais i els entorns virtuals amb la tornada a les escoles?
MEDI AMBIENT
8 riscos i 8 oportunitats de la COVID-19 per al medi ambient
SOCIETAT
Robots i drons, a primera línia de la batalla contra la COVID-19

ECONOMIA
Economia de guerra per frenar el coronavirus?
TENDÈNCIES
Cinc raons per deixar que els fills s'equivoquin
ACTUALITAT
Quan el virus de la por s'expandeix per les xarxes
Es concedeixen microcrèdits per pimes i autònoms afectats per la COVID-19 a Cardona
L’Ajuntament de Solsona avança l’horari de tancament de dos locals per evitar concentracions de gent a l’exterior
Desactivada l'alerta per onada de calor
L’Ajuntament de Manresa se suma a un programa de voluntariat per ajudar a autònoms i petites empreses a fer front a la crisi de la Covid-19
Castellbell i el Vilar proposa l’Estiu coVIU-20
Els treballadors socials veuen “caòtica” la gestió dels tràmits per cobrar l’Ingrés Mínim Vital
Detinguts per delicte contra la salut pública i atemptat
Un detingut per lesions amb arma blanca


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]