Divendres 05 de juny de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

L'estiu de la COVID-19: turisme intern i sense turistes estrangers
Els experts afirmen que a curt i mig termini els viatges de llarga distància es reduiran després del coronavirus. Davant mesures estrictes de control el consumidor turístic serà prudent i optarà per destinacions de proximitat i amb vehicle privat.
Granada.

Redacció/UOC  
19/04/2020 11:37
Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa amplien la dotació econòmica dels seus projectes per garantir les necessitats bàsiques de la ciutadania
UPC- 3 graus i 7 màsters universitaris: les novetats en l’oferta d’estudis de la UPC per al curs 2020-2021
Ona Bonet, millor atleta catalana sub14 del 2019
Sebastià Catllà renova el càrrec de president d'AMPANS
Anar a la platja per torns, desplaçar-se en mitjans de transport al 30% de la seva capacitat i tancar fronteres tant d'entrada com de sortida són algunes de les mesures que el Govern espanyol estudia per a aquest estiu. «Si el consumidor turístic s'ha de moure enmig de mesures de control estrictes, serà prudent», adverteix Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. A més, afegeix que «si l'escenari que es planteja és aquest, vol dir que estem molt lluny d'una situació de normalitat i que, per tant, en aquest context, la reactivació de la demanda no tindrà l'efecte rebot accelerat del qual es parla».

Pablo Díaz, també professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, situa la millora al final de l'estiu, moment en què alguns països europeus obriran les fronteres. «Tot dependrà de l'evolució de la pandèmia i de la possible política comuna europea: les polítiques descoordinades implicaran un retard en l'obertura de fronteres per la desconfiança mútua i les mesures desiguals adoptades a cada país», afirma Díaz. Això sí, s'espera que les fronteres continentals siguin el darrer pas, un cop la situació de les europees s'hagi normalitzat.
 
El turisme cau, l'economia es desinfla

Aquest passat 2019, el sector turístic va aportar el 12% del PIB català. Per a aquest 2020, en canvi, es preveuen dades fatídiques. «El grau de reactivació turística dependrà de la flexibilització progressiva de les normes de control sanitàries, que probablement s'aniran implantant per àrees geogràfiques nacionals i internacionals», afirma Gomis.

En un any en què l'Estat espanyol va batre per setè any consecutiu el seu rècord històric en arribades de turistes internacionals, atès que va arribar als 83,7 milions de visitants, queda clar que si les fronteres estan tancades, una part molt significativa d'aquests turistes no podrà tornar i «caldrà veure si el turisme interior pot substituir la demanda», considera Gomis, director del programa de Turisme de la UOC.
 
Turisme de proximitat més econòmic i amb aires dels setanta
Però si el turisme nacional és l'única opció viable per fer vacances durant aquest estiu tan singular, podria ser que els preus s'incrementessin? «No és previsible un augment de preus», considera Gomis. En la mateixa línia, Díaz afirma que els preus en general no s'apujaran, al contrari: «per començar a atraure la demanda, significativament més baixa que la d'anys anteriors, tendiran a abaratir-se».

Hi haurà una demanda baixa, a causa d'una crisi sanitària que comporta una crisi econòmica, amb pèrdues milionàries en llocs de feina. Segons el Ministeri de Treball, són 888.597 els llocs de feina destruïts a Espanya des del 12 de març a conseqüència de la crisi del coronavirus.
A escala mundial, al sector del turisme, les estimacions del Consell Mundial del Viatge i el Turisme (WTTC) fan referència a 50 milions de llocs de feina perduts. A Catalunya, per exemple, el sector turístic va suposar el 13% de l'ocupació total del 2019. «Estem davant d'un entorn en què molts col·lectius i persones tenen problemes econòmics greus i en el qual el nivell adquisitiu de les famílies baixarà; es tracta, per tant, d'indicadors que no juguen a favor d'un increment de preus», afegeix Gomis.

El que sí que es preveu és que el preu d'alguns transports augmenti. «Almenys inicialment, ja no es veuran, per exemple, els preus d'oferta de les companyies aèries de baix cost anteriors a la crisi, perquè seria insostenible des del punt de vista econòmic», afirma Díaz. Segons l'expert, el turisme tornarà a un escenari semblant al dels anys setanta, «en què les famílies es desplaçaven en els seus propis automòbils i, sobretot, cap a apartaments d'estiueig».
 
La confiança del turista el portarà a prop 

En qualsevol cas, sembla que la COVID-19 tindrà conseqüències en la confiança dels turistes. «L'experiència d'aquesta situació sanitària actual és tan traumàtica que pot provocar un canvi en l'ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats, és previsible que també hi hagi els hàbits en turisme, fet que en condicionarà l'oferta», explica Gomis. Segons l'expert, és previsible que a curt i mitjà terminis els viatges de llarga distància es redueixin després de la COVID-19.

Ja va passar una cosa semblant després dels atemptats de l'11-S: es van reduir dràsticament els viatges en avió i hi va haver una recuperació de les destinacions de proximitat i en vehicle privat. «Els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control i menys despesa entre els viatgers i, per tant, es poden recuperar abans», afegeix Gomis.
Díaz és més optimista pel que fa a la previsió a mitjà termini. «Hi ha molts interessos i tota una indústria disposada a ser reactivada; hi havia —i probablement hi tornarà a haver— una demanda mundial creixent que serà convenientment impulsada per campanyes promocionals massives», afirma. 
Itàlia, la Xina, els Estats Units o Espanya són els països més afectats per aquesta crisi, però també són els estats que reben més turistes del món. La situació pot afectar negativament la imatge i el futur del turisme? «La pandèmia està tan generalitzada geogràficament que difícilment quedaran només alguns països com a assenyalats», afirma Díaz, però també afegeix que altres destinacions es poden veure afavorides. «Si han tingut poca incidència de la COVID-19 i tenen dades fiables, poden ser percebudes com a segures pel turista internacional», afirma.
 
El passaport víric, una opció per volar?
Encara hi ha molts dubtes sobre el futur del sector aeri posterior a la crisi: mesures de distanciament entre seients, aeronaus operant amb menys passatgers, desinfecció de cabines després de cada vol... El passaport víric també és una de les opcions que hi ha damunt la taula. Segons Díaz, és un tema qüestionable perquè promouria un passaport de moviment fins i tot dins d'un mateix país i podria servir per establir condicions de confinament més dures per als qui no en tinguin. D'altra banda, afegeix que «seria un primer pas per permetre el turisme internacional, però a la llarga es podria convertir en una trava si es demana durant molt temps». Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, dubta de la possible efectivitat d'aquesta mesura davant les dades que tenim actualment. «Encara no entenem bé com funciona aquesta immunitat que, en teoria, provoca el virus. No sabem fins a quin punt és efectiva (hi ha alguns casos de possibles reinfeccions que s'han d'investigar a fons) ni quant de temps duraria», assenyala.
 
El món canvia, el turisme també?
De les conseqüències de la crisi en podem extreure lliçons i podem canviar la mentalitat cap a un debat que tingui més en compte la sostenibilitat, l'ecologia i el respecte a les societats locals i que pensi menys en la massificació i en un sistema aeri poc implicat en el medi ambient. «Ja s'identificava una tendència cap a un turisme més responsable i pot ser que l'escenari posterior a la pandèmia acceleri la regulació de les administracions i la pressió de la demanda en aquest sentit», afirma Gomis. «Les conseqüències de les decisions que es prenguin en l'àmbit de la gestió pública durant els pròxims mesos reconfiguraran l'estructura de les condicions de l'oferta i de les expectatives de la demanda», conclou.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: TURISME  COVID-19  TURISME INTERN  UOC 
També et pot interessar:
BAGES
Personatges coneguts promocionaran el Bages
MANRESA
Obertura d'equipaments i escoles de la ciutat
CATALUNYA CENTRAL
La Catalunya Central entra a la fase 2 del desconfinament

SOCIETAT
L’acció social es conjura i exigeix a les administracions “respostes efectives” per atendre la crisi que vindrà
MANRESA
Manresa reobre l'Oficina de Turisme, el Carrer del Balç i la Torre Lluvià
ACTUALITAT
Empreses turístiques del Bages es formen per ser més sostenibles
Presentat el CB Artés com a nou vinculat: Més bagencs que mai; més vermells que mai
Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa amplien la dotació econòmica dels seus projectes per garantir les necessitats bàsiques de la ciutadania
Sant Fruitós incorpora 5 nous agents interins al cos de la Policia Local
Unió de Pagesos reclama que no substitueixi el cos de guaites forestals per càmeres de vigilància
Sebastià Catllà renova el càrrec de president d'AMPANS
UPC- 3 graus i 7 màsters universitaris: les novetats en l’oferta d’estudis de la UPC per al curs 2020-2021
Castellbell i el Vilar recull l’opinió dels veïns i veïnes per estudiar l’obertura de la piscina municipal
El treball presencial es restableix a tots els àmbits de l'Ajuntament


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]