 |
|
|
|
Segons dades del Ministeri de Sanitat, el nombre de sanitaris afectats per la COVID-19 supera els 30.000. Però, a més, cada vegada més experts i societats mèdiques, com la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), adverteixen de les repercussions emocionals i psicològiques derivades d'estar «a primera línia de batalla» durant la crisi sanitària.
Com que no hi ha cap anàlisi o avaluació oficial de l'impacte emocional d'aquesta situació en els sanitaris, s'ha adoptat com a referència un estudi elaborat a la Xina amb més de mil professionals de la salut que van participar en el control de la pandèmia en aquest país. Els resultats de l'estudi reflecteixen que més del 50 % presenta símptomes de depressió; el 45 % afirma que té ansietat i un 35 % té problemes d'insomni. En aquesta mateixa línia, la Fundació Galatea (creada pel Col·legi de Metges de Barcelona i que ofereix atenció als professionals de la salut) estima que el 45 % de les consultes que reben es deuen a casos d'ansietat i estrès davant el risc de contagi i la por d'emmalaltir, de contagiar l'entorn familiar i d'abandonar la feina en cas de caure malalts.
Incertesa, cansament i estrès mantingut
«Igual que la resta de la població, els professionals sanitaris han hagut d'afrontar la falta d'experiència prèvia davant la crisi de la COVID-19, que no s'assembla a altres situacions anteriors. Això genera por i incertesa, i pot donar lloc a una sensació de pèrdua de control», explica Alba Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Juntament amb la incertesa, Alba Pérez destaca el cansament i l'estrès mantingut com a dos factors que poden afectar la salut física i psicològica d'aquests professionals. «Fa moltes setmanes que estan actius i alguns han fet torns de feina molt llargs. Quan s'afronta una situació estressant, el cos se sobreactiva i es posa en alerta. Això permet que es pugui respondre adequadament a les exigències de l'entorn, però es consumeixen molts recursos de l'organisme. Si aquesta activació dura gaire temps —com passa tant en el cas dels sanitaris com en el de molts professionals d'altres sectors, com ara el social, que estan en una situació molt semblant—, hi haurà un cost cada vegada més elevat de recursos personals i una afectació més gran», diu Pérez.
Un altre factor clau és la manca de recursos. «Es parla molt dels mitjans materials (els EPI o equips de protecció individual); la manca d'aquest material augmenta inqüestionablement la frustració, genera més preocupació i promou la por de contagi, però la falta de mitjans tècnics pot ser fins i tot més important», assenyala Alba Pérez. Aquesta opinió és compartida per Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que afirma que «el sofriment psicològic i emocional es produeix quan no hi ha prou recursos personals per fer front a la situació. Aquesta pandèmia significa una adversitat social i sanitària, per a la qual els professionals no solament no tenen els recursos tècnics, mèdics i farmacològics, sinó que tampoc no disposen dels recursos emocionals per afrontar-la».
Ajuda i intervenció psicològica: com més aviat millor
Les dues expertes coincideixen a l'hora de destacar la necessitat que els sanitaris rebin ajuda psicològica en aquests moments, mentre afronten la gestió de la pandèmia, i d'oferir-los estratègies adaptades a aquesta situació.
«La manca de recursos psicològics genera dificultat d'afrontament, sofriment, estrès i emocions com la impotència, la desesperació, l'ansietat i l'angoixa, que afecten el cos i la ment i que es poden convertir en trastorns traumàtics. Disposar de l'acompanyament d'un equip especialitzat facilitarà que els recursos que els professionals integren per afrontar la situació siguin més adaptatius i positius», explica Mireia Cabero. A més, Cabero descriu quin tipus de perfils personals poden ser més vulnerables als efectes negatius d'aquesta situació: «les persones amb menys resiliència, les que tenen una autonomia emocional baixa o les que són poc madures, i també els professionals amb poc recorregut professional o els que passin per un moment vital delicat».
Aquesta intervenció «en temps real» és precisament l'objectiu de les nombroses iniciatives que s'han engegat a escala nacional, comunitària, hospitalària, etc., per ajudar els sanitaris a gestionar emocionalment el repte que significa dur a terme la seva tasca assistencial en aquest context. Així, i de manera semblant al que ha fet la Fundació Galatea (que ha habilitat un servei de suport psicològic a distància específic per a la crisi del coronavirus), el Ministeri de Sanitat i el Consell General de Psicòlegs han activat un telèfon de suport per a professionals que atenen malalts de COVID-19, mentre les conselleries de Salut de les diferents comunitats autònomes també ofereixen serveis d'aquesta mena.
Des de la seva experiència en l'atenció psicològica dels afectats del Sistema d'Emergències Mèdiques de la Generalitat de Catalunya (SEM), Alba Pérez descriu en què consisteix el suport o la intervenció que s'ofereix a aquests professionals. «Es fa des d'un prisma preventiu. Es tracta d'augmentar els seus factors de protecció, de fer-los més resistents davant l'estrès i les dificultats que afronten i d'oferir-los més recursos per combatre la incertesa, l'esgotament físic i mental i la sensació de pèrdua de control. Per aquest motiu, es treballa amb pautes d'autocura i higiene mental, gestió de la implicació emocional i empatia cap als casos que han d'afrontar», explica.
Per a Mireia Cabero, si no es gestionen aquests aspectes quan els sanitaris estan completament immersos en aquesta situació, és molt probable que a llarg termini augmentin els casos d'estrès posttraumàtic, de depressions reactives o de síndrome de desgast professional (burn-out). «No es tracta de reaccions psicològiques greus, però sí de reaccions que incomoden i preocupen molt les persones que les experimenten; és per això que tota l'assistència que es pugui fer ara previndrà que sorgeixin o, si més no, en minimitzarà la intensitat», afirma.
Aplicacions: una opció de suport i «monitoratge anímic»
Cabero explica que els tractaments que es duen a terme amb aquests professionals són personalitzats i estan adaptats al moment vital actual. «Després del primer "diagnòstic", es comencen a tractar els recursos (mentals, emocionals, físics, d'actitud i espirituals) que els sanitaris han d'integrar, amb la finalitat d'acompanyar-los durant tot l'aprenentatge i ajudar-los a transferir-los ràpidament al dia a dia, de manera que puguin gestionar millor el dolor i puguin respondre de manera adaptativa i positiva a les circumstàncies», afirma.
Així mateix, i com a suport a aquestes intervencions psicològiques, també s'han creat aplicacions específiques per monitorar l'estat emocional dels ciutadans en general i dels professionals sanitaris en particular en relació amb la COVID-19. Manuel Armayones, investigador i director de desenvolupament de l'eHealth Center de la UOC, explica que aquestes eines són útils en un doble sentit: «primer, per ajudar individualment les persones (com a porta d'entrada per saber-ne l'estat emocional) i també, des del punt de vista de la salut pública, per monitorar i saber l'efecte que pot tenir una situació com aquesta sobre la salut mental de la població i, també, per constatar l'impacte de les diferents campanyes engegades des de l'Administració. Això, a més, permetrà fer un treball a posteriori per dissenyar intervencions comunitàries amb vista a possibles onades o situacions semblants que hi pugui haver en un futur», assenyala.
Finalment, Armayones adverteix que el moment actual afavoreix la proliferació d'aplicacions de molts tipus. Així i tot, «en una situació greu com l'actual», l'expert recomana «fiar-se només de les aplicacions desenvolupades per fonts oficials (hospitals, administracions autonòmiques, etc.), ja que són les que ofereixen totes les garanties deontològiques, ètiques i de privacitat de dades». |
