Dimecres 03 de juny de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

El confinament podria accelerar la desaparició dels diners en metàl·lic
La retirada d'efectiu de caixers automàtics va caure un 68% durant el mes de març. És la primera crisi en què la demanda d'efectiu disminueix en lloc d'augmentar.

ECONOMIA / Redacció  
23/04/2020 13:30
El Kursaal reprendrà la programació el juliol amb sis espectacles
Scott Eatherton: un gran de la lliga alemanya aterra al Nou Congost
La xifra d’accidents mortals es redueix en el 45,4% respecte el 2019
PIMEC creu que amb les dades de l'atur potser s'ha tocat fons
Una de les activitats permeses durant l'estat d'alarma és anar al caixer per treure diners. No obstant això, es tracta dels pocs serveis a peu de carrer que es deslliuren de les cues. Tot i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va desmentir que el coronavirus s'hagués propagat per l'ús de bitllets i monedes, i que el Banc Central Europeu[ts1]  insisteixi que la probabilitat de contagi mitjançant els diners físics és molt baixa, la por d'infectar-se de COVID-19 sembla que és la causa de la caiguda de l'ús d'efectiu, que pràcticament ha desaparegut durant el confinament. En alguns espais, com els autobusos públics de València, Saragossa, Màlaga o Madrid, ni tan sols es pot pagar en efectiu. El resultat d'aquest escenari és que ens estem acostumant a oblidar-nos completament dels bitllets i les monedes. Segons dades del banc mòbil N26, la retirada d'efectiu a l'Estat espanyol va caure un 68 % durant el mes de març. I les noves rutines podrien significar la desaparició dels diners en efectiu a curt termini. «Aquesta crisi, i el món i l'economia que en resultaran, acceleraran el paper cada vegada més irrellevant que tindran en un futur els diners en efectiu», afirma Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Gázquez-Abad apunta que el consumidor que resulti d'aquesta situació de crisi mundial «utilitzarà molt més la targeta i el mòbil com a mitjà de pagament, ja que la percepció de seguretat i comoditat s'incrementarà substancialment». A més, considera que és molt probable que el percentatge de compres en línia continuï augmentant després del confinament. Per tant, el pagament amb targeta, principal mitjà en les adquisicions de productes i serveis a la xarxa, serà més important. Si hi afegim, a més, la manca de predisposició a portar diners a sobre, que cada vegada és més gran, a fi d'evitar robatoris, «el resultat serà un ús progressivament més residual de diners en efectiu», afirma.


Peculiaritats de la crisi de la COVID-19
Aquesta és la primera crisi en la qual donem l'esquena a l'efectiu. Així ho destacava un document del Banc Internacional de Pagaments (BiS per les sigles en anglès), que recordava que, fins ara, en la majoria de les crisis la demanda d'efectiu augmentava perquè els consumidors buscaven una reserva estable de valor. Què ha canviat ara? Segons l'opinió del professor col·laborador de la UOC, la diferència principal és que la crisi actual no és una crisi econòmica ni financera sinó una crisi sanitària de la qual les entitats bancàries no són responsables. Gázquez-Abad recorda que la crisi de 2008 va ser causada per productes financers lligats a aquest sector, «i això va fer que la gent es fiés menys del sistema bancari i tornés a la mentalitat que els diners estaven més segurs a casa que no pas en un banc». No obstant això, la crisi actual té un marc totalment diferent.

A més, ja abans de l'aparició de la COVID-19 havíem canviat els nostres costums en relació amb els diners en efectiu. Els més joves fa temps que han deixat de fer servir moneders. Segons dades recollides per BBVA Data & Analytics, el 2018, els menors de 35 anys ja feien un 80% de les transaccions amb targeta, mentre que només el 20% corresponia a retirades d'efectiu en caixers. D'altra banda, si analitzem totes les franges d'edat a les grans ciutats, el nombre mitjà de transaccions amb targeta va augmentar un 170 % entre el 2015 i el 2018.

En aquesta mateixa línia se situen les conclusions de l'últim Baròmetre de Targetes Mastercard 2019, que destaca que més de la meitat dels residents de l'Estat espanyol ja empraven la tecnologia de pagament sense contacte (contactless) en el moment en què es va fer l'informe; en concret, un 55 %, 12 punts percentuals més que l'any anterior. Pel que fa al percentatge d'espanyols que empra targetes de dèbit, augmenta un 87,5 %, fet que implica un increment del 4,2 % respecte a l'any anterior. 


Dificultats de la desaparició de l'efectiu
La situació és la mateixa a la resta de països de tot el món, des de l'Índia fins a Kenya passant per Colòmbia o Suècia. La idea d'una economia sense efectiu va prenent forma mitjançant diferents sistemes de pagament, i la crisi per la COVID-19 accelera aquest procés. No obstant això, els experts no s'atreveixen a posar una data per a la desaparició definitiva dels diners en efectiu. Afirmen que és una incògnita perquè, per fer-ho, caldria solucionar alguns aspectes complicats. «Una de les dificultats és la bretxa digital, a més de les persones en risc d'exclusió financera, que són les que no poden tenir accés a targetes o relacions amb entitats bancàries, o que no en volen tenir», assenyala August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. «Però, a més, l'efectiu dona lloc a falta de rastreig de diners, cosa que facilita operacions il·lícites, i aquest punt és el que fa pensar que no és tan fàcil eliminar l'efectiu perquè a determinats col·lectius els convé que existeixi», adverteix Corrons.

En qualsevol cas, el professor de la UOC pensa que l'estalvi econòmic i la reducció d'impacte ambiental que significaria la desaparició de l'efectiu s'imposaran finalment. Considera que el moment en què això passi dependrà del sistema amb què es vulgui operar, ja que hi ha dos escenaris possibles. «El primer és limitar-se a eliminar el paper i continuar utilitzant el sistema actual per pagar-ho tot digitalment, de manera que els bancs i les entitats financeres en serien els grans beneficiaris», assenyala Corrons. Un segon escenari, que trigaria una mica més a arribar però que permetria la traçabilitat dels diners sense la intervenció d'entitats bancàries, és el sistema que s'està plantejant a Suècia, en què el Banc Central emetria diners digitals per mitjà de la tecnologia de cadena de blocs (blockchain). «Això permet digitalitzar les transaccions sense necessitat que hi hagi una entitat financera que validi el que estàs fent i fa possible que s'aconsegueixi el mateix efecte sense necessitat d'haver de pagar comissions», explica August Corrons.
 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: ECONOMIA 
També et pot interessar:
ECONOMIA
Es constata una important davallada d’ingressos en el comerç
ECONOMIA
Demanen l'exempció i rebaixa d’impostos per als establiments d’agroturisme
ECONOMIA
Consells per causar una bona primera impressió

ECONOMIA
Economia de guerra per frenar el coronavirus?
ECONOMIA
Microcrèdits per a les empreses AFK Virtual Events i D'Spart
ECONOMIA
L'economia del Bages manté la dependència del sector de l'automoció
PIMEC creu que amb les dades de l'atur potser s'ha tocat fons
Més de 2.000 persones van seguir la Ballada Popular de Gitanes virtual de Sant Vicenç
Les pistes esportives a l’aire lliure de Sant Fruitós estaran obertes a la ciutadania a partir d’aquest dimecres
Obres d'adequació del local que ocuparà la comissaria de la Policia Local de Sant Fruitós
El CAP Bages recupera el servei d’informació i d’atenció sexual i reproductiva als joves menors de 2 anys
Els centres d’atenció primària de Navarcles, Sant Fruitós i Santpedor han recuperat l’activitat habitual
La xifra d’accidents mortals es redueix en el 45,4% respecte el 2019
Scott Eatherton: un gran de la lliga alemanya aterra al Nou Congost


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]