Dijous 22 de octubre de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

8 riscos i 8 oportunitats de la COVID-19 per al medi ambient
Experts de la UOC alerten que l'emergència sanitària pot provocar retallades en inversions mediambientals.
Una imatge de la Torre Lluvià, situada a l'Anella Verda. Foto: AJM

MEDI AMBIENT / Redacció  
08/06/2020 17:01
L'Ajuntament presenta Manresa 2022 a Federico Mayor Zaragoza
El Consell Comarcal del Bages aplaudeix la sentència del Tribunal Suprem que desestima el recurs presentat per Autema
S'amplien els horaris del cementiri
Solsona fa una crida a la responsabilitat
La crisi sanitària de la COVID-19 posa el medi ambient davant de múltiples riscos i oportunitats. Els investigadors del grup de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA) de la UOC, Mar Satorras, Isabel Ruiz i Hug March, han identificat vuit reptes i vuit oportunitats que aquesta nova situació planteja. Els setze punts engloben diferents àmbits i aspectes: des dels girs pressupostaris en les polítiques públiques, amb el risc de retallades en la qüestió ambiental, fins al canvi d'hàbits de la ciutadania, que poden conduir a l'aparició tant de riscos com d'avantatges nous per al medi ambient. 

Aquests són, punt per punt, els vuit riscos que planteja la crisi del coronavirus:

1. Retallades. Hi ha el risc que els governs decideixin passar les tisores al pressupost destinat al medi ambient. La nova priorització política —orientada a l'àmbit sanitari, a l'atenció a les persones i a la reactivació de l'economia— pot derivar en un alentiment i en retallades en polítiques ambientals. Aquesta situació posaria en risc tant les noves declaracions d'emergència climàtica i els plans climàtics com les campanyes de sensibilització i educació ambiental de més llarg recorregut.

2. Legislació ambiental. La crisi econòmica derivada del confinament ha aixecat el debat sobre la flexibilització de les normes ambientals. Als Estats Units es va plantejar deixar d'imposar sancions a les indústries contaminants. A Catalunya, el Govern va anunciar a l'abril una llei de simplificació administrativa per agilitar tràmits urbanístics i ambientals. La mesura va posar en alerta les entitats ecologistes. 

3. Plans de recuperació. La qualitat ambiental pre-COVID-19 podria empitjorar si els plans de recuperació que impulsin els diferents governs en tots els àmbits no inclouen una perspectiva «verda». Això dinamitaria els esforços per promoure una transició ambiental i derivaria en un incompliment dels compromisos adquirits. Per exemple, el fet de plantejar una reindustrialització amb indústries contaminants implicaria un retrocés per al medi ambient. 

4. Combustibles fòssils. La COVID-19 ha sacsejat amb força sectors com el turisme i les línies aèries. Les conseqüències econòmiques i laborals d'aquesta situació han donat lloc a propostes per rescatar aquests sectors, fet que contravindria les estratègies de descarbonització. 

5. Ús del cotxe. La por de contagiar-nos al transport públic pot significar un ús més intens del vehicle privat per desplaçar-nos. Aquest canvi en la mobilitat pot derivar en un augment de la contaminació atmosfèrica urbana i de les emissions de CO2. 

6. Augment de residus. Tot i que amb el confinament la producció de residus s'ha reduït, el desconfinament implica l'adopció de mesures de protecció sanitària amb mascaretes, guants i altres materials d'un sol ús que poden acabar empitjorant la crisi ambiental. Les iniciatives que fomenten material reutilitzable poden invertir la tendència. 

7. Canvi dels patrons d'assentament humà. A llarg termini, i amb l'amenaça de més confinaments, els patrons d'assentament poden canviar i afavorir models amb un impacte ambiental més gran. Això pot significar l'impuls d'urbanitzacions de baixa densitat, pròximes a les ciutats, que augmenten la dependència del transport privat i que consumeixen més sòl i més recursos. La petjada ecològica d'aquest model és molt més elevada. 

8. Qüestionament del paper de la ciència. Hi ha la possibilitat que la ciutadania qüestioni el paper de la ciència en la presa de decisions, per la incertesa i el mètode d'assaig i error que la caracteritzen. Això implicaria reticències més grans a l'hora de donar suport a la presa de decisions fonamentades per afrontar l'emergència climàtica. 

Més enllà dels riscos, l'escenari post-COVID-19 també aporta oportunitats, com ara aquestes vuit que els experts de la UOC han identificat:

1. Mobilitat. La COVID-19 pot afavorir una transició accelerada cap a una mobilitat urbana més sostenible (a peu, en bicicleta, tallant carrers al trànsit, etc.). Això reduiria la contaminació atmosfèrica, que és perjudicial per a la salut de la població urbana, a més de les emissions d'efecte d'hivernacle. 

2. Plans de recuperació «verds» o plans de xoc «ecosocials», com a estratègies a llarg termini per afavorir una sortida comuna a les múltiples crisis actuals. 

3. Contaminació. En la nova normalitat es poden consolidar experiències aplicades en el confinament, com els canvis dràstics en l'ús del cotxe i altres transports contaminants com els avions o els creuers. Això implicaria mantenir la reducció de la contaminació i de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. 

4. Naturalització de les ciutats. El confinament ha accelerat la naturalització de les ciutats, fet que es podria aprofitar per enverdir-les a gran escala. 

5. Digitalització de reunions, conferències i esdeveniments, o racionalització dels vols internacionals. En la nova normalitat, es podrien reduir significativament els impactes ambientals derivats de la hipermobilitat. 

6. Consolidació del teletreball. Això pot significar una oportunitat per promoure patrons d'assentament en zones rurals (canvi de residència de ciutats cap a pobles) o per redistribuir la població i afavorir les ciutats mitjanes. 

7. Canvi de percepció de l'emergència climàtica. La presa de consciència sobre la fragilitat de les societats actuals respecte a la pandèmia també pot tenir conseqüències en la percepció social de l'emergència climàtica. La preocupació social i la sensibilització són factors clau per propiciar canvis de comportament i canvis polítics. 

8. Reforç del paper de la ciència. El paper de la ciència a l'hora de prendre decisions en el context de l'emergència sanitària pot il·lustrar els beneficis d'elaborar i implantar polítiques que tinguin el suport de la comunitat científica per tal de fer front a les noves i velles crisis.

Aquesta anàlisi exploratòria s'ha dut a terme com a pas previ per tal d'adaptar la recerca sobre canvi climàtic del projecte RESCITIES, finançat per l'Agència Estatal de Recerca, als possibles escenaris que estableix la COVID-19 a curt i a mitjà termini.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: COVID-19   UOC   MEDI AMBIENT 
També et pot interessar:
SOLSONÈS
Solsona fa una crida a la responsabilitat
SANITAT
Salut millora la capacitat de detectar la COVID-19 amb les proves d'automostra de PCR
TENDÈNCIES
La COVID-19 encén el debat sobre la diferència de condicions entre treballadors

SOCIETAT
Bars tancats i servei de menjar per emportar
SOLSONÈS
Es disparen els positius de COVID-19 al Solsonès amb nou casos aquesta setmana
MANRESA
El Pla de reconstrucció de l'Ajuntament de Manresa per fer front a la Covid-19 supera els 3,4 milions d'euros
Jornades Empresarials del CIO Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada
L'Ajuntament presenta Manresa 2022 a Federico Mayor Zaragoza
Campanya solidària 'Recicla Vidre per elles' per sensibilitzar contra el càncer de mama
El Consell Comarcal del Bages aplaudeix la sentència del Tribunal Suprem que desestima el recurs presentat per Autema
L’escola Monsenyor Gibert i la llar d’infants Les Oliveres ja s’escalfen amb biomassa
Noves lluminàries al carrer Sallent per millorar la il·luminació de la zona
Tall de trànsit al carrer Vell de Santa Clara
El saxofonista Llibert Fortuny i el poeta Josep Pedrals obren el Tocats de Lletra


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]