Dijous 22 de octubre de 2020
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Confirmat l'impacte massiu de la desinformació sobre la COVID-19 procedent de fonts creïbles
Els investigadors han analitzat la vida digital de la notícia falsa sobre els efectes adversos de l'ús d'ibuprofèn en pacients amb coronavirus arran d'una piulada d'un ministre francès.
Confirmat l'impacte massiu de la desinformació sobre la COVID-19 procedent de fonts creïbles.

ACTUALITAT / Redacció  
03/09/2020 09:12
S'aproven mesures urgents per donar suport als sectors més afectats
El conseller d’Interior anuncia novetats legals per fer més àgils els desallotjaments de les ocupacions delinqüencials
Arrenca la 14a edició del Tocats de Lletra
El Govern assegura que hi haurà cavalcades de Reis
Al març, quan començava la pandèmia del coronavirus a Europa, una piulada del ministre de Solidaritat i Salut francès, Olivier Véran, aconsellava als pacients de COVID-19 que no fessin servir ibuprofèn, un fàrmac antiinflamatori amb propietats analgèsiques i antipirètiques. Fins i tot advertia que prendre'n incrementava la mortalitat entre els malalts, tot i que no hi havia cap evidència científica que ho demostrés. Aquesta informació va donar lloc a una notícia falsa que es va estendre per diferents països. Sergi Xaudiera, doctorand de la UOC, i Ana Sofía Cardenal, investigadora dels Estudis de Dret i Ciència Política, han estudiat el recorregut digital d'aquesta informació no verificada a través de Twitter en les regions d'Alemanya, França, Espanya, Països Baixos i Itàlia. Els resultats mostren que l'impacte de la desinformació és massiu quan fonts de credibilitat participen en la propagació de la notícia. El treball, que analitza el cas de Catalunya, també destaca la importància dels canals locals per difondre o desactivar la desinformació, ja que, segons les conclusions de l'estudi, els canals regionals són els que tenen un impacte més gran en cada territori. 

La recerca, publicada en la revista The Harvard Kennedy School (HKS) Misinformation Review de la Universitat Harvard, s'emmarca en la tesi doctoral de Sergi Xaudiera, que estudia els casos de desinformació en situacions d'emergència. "Fins ara, la majoria de campanyes de desinformació estaven dirigides per usuaris corrents o mitjans partidistes, però la rellevància d'aquest cas és en el fet que són representants polítics com el ministre de Salut francès i mitjans de comunicació respectables els qui fan d'altaveu i amplifiquen l'audiència d'aquesta història", explica l'investigador. 

D'un missatge de veu de WhatsApp al Twitter del ministre francès

El detonant de la notícia enganyosa sobre l'ibuprofèn va ser el missatge a Twitter del ministre francès, però els investigadors de la UOC han rastrejat la ruta pública de la història fins a un missatge de veu de WhatsApp a Alemanya. Després, a partir de la petjada digital a la plataforma de microblogs, també han analitzat com la història es va estendre durant dues setmanes des del país d'origen fins als usuaris dels Països Baixos, França i, finalment, Espanya i Itàlia, i el paper que les fonts creïbles, com els representants polítics i els mitjans de comunicació respectats, van tenir com a promotors de la desinformació.

La importància de les fonts oficials es veu en les diferències en l'expansió de la informació entre França i Alemanya. "Malgrat que el missatge es va originar al país germànic, no va tenir gaire èxit: el missatge de veu es va reenviar a diferents usuaris, però com que no se'n va poder identificar l'autor, va perdre credibilitat i la conversa global va consistir essencialment a desacreditar-ho i fer bromes sobre el tema", destaquen els autors de la recerca. En canvi, a França, on el missatge va ser promogut per una font creïble, l'impacte de la desinformació va ser el més gran en relació amb els països estudiats i són quasi inexistents converses en què es desmenteix la informació. De fet, el treball mostra que, després de la piulada del ministre, altres fonts fiables, com els mitjans de comunicació, van reproduir la notícia sense fer-ne cap comprovació, la qual cosa va contribuir a transmetre encara més la informació. 

"La desinformació promoguda per fonts veraces és especialment perillosa perquè, com que són fonts de confiança, la gent té un grau de reflexió menor i tendeix a creure les recomanacions sense posar-les en dubte. A més, aquest tipus d'accions durant situacions d'emergència són especialment sensibles, ja que un tractament incorrecte pot tenir conseqüències irreversibles", destaca l'investigador. 

Els altres territoris estudiats es troben entre aquests dos casos extrems i combinen missatges que reprodueixen la notícia enganyosa amb d'altres que en neguen la veracitat. A Espanya i Itàlia, els mitjans de comunicació i els periodistes van ser els primers que van denunciar la desinformació citant les declaracions del ministre francès per desacreditar-les. El dia 18 de març, a tots els territoris va aparèixer una segona onada, que no va trigar gaire a ser rebutjada pels usuaris. Malgrat això, a Itàlia la història va tornar a circular amb força entre el 20 i el 23 de març.

Forta dimensió local en la difusió de la informació

La trajectòria d'aquesta informació demostra la importància per als governs de tenir una presència activa a les xarxes socials. "Practicar l'escolta activa per detectar converses sobre la gestió de l'emergència permet poder actuar de manera ràpida quan la informació no veraç obté un cert grau de visibilitat", explica. A més, els investigadors van trobar que, tot i que òrgans supragovernamentals com l'Organització Mundial de la Salut i l'Agència Europea de Medicaments descartaven la veracitat de la informació, la velocitat de difusió no es va reduir fins que els canals oficials de cada regió la van desmentir. Segons els autors, això indica una forta dimensió regional en la difusió de la informació.

Per avaluar l'efecte de les fonts oficials locals per desacreditar les notícies falses, els investigadors van estudiar el cas de Catalunya. Els resultats mostren que la majoria dels usuaris catalans que van contribuir a difondre informació no verificada no seguien fonts oficials en el moment de publicar-la. D'altra banda, la gran majoria de les persones que va compartir missatges que contribuïen a desacreditar la desinformació sí que seguia canals oficials.

"La desinformació cal combatre-la des de l'àmbit local. Quan una narrativa falsa circula en una regió, cal que els organismes locals ajudin a verificar i desmentir la informació quan sigui necessari. Hem vist que seguir canals oficials locals té un efecte positiu, però quan aquests canals són els que promouen informació falsa, la informació acurada pot quedar invisibilitzada per als ciutadans d'aquest territori", explica l'investigador. En aquest sentit, el paper de les xarxes socials és especialment complicat en casos com aquest. "Les plataformes socials (en aquest cas, Twitter) poden i han de fer més per evitar que circuli informació falsa en els seus ecosistemes, però el cas estudiat és especialment crític, ja que són canals creïbles i verificats per la plataforma qui dissemina la informació no acurada", destaca.

Davant de situacions de desinformació com la del cas de l'ibuprofèn, els investigadors recomanen seguir fonts oficials, tenir una actitud crítica respecte a la informació que rebem i verificar-la en més d'una font que, sempre que sigui possible, tingui un origen diferent de la primera i n'estigui allunyada geogràficament. A més, a escala institucional plantegen un marc de ciberseguretat des d'un enfocament centrat en la informació i la comunicació. "Fins ara la ciberseguretat s'ha tractat només des d'un punt de vista tecnològic, però aquests casos demostren que l'amenaça té una dimensió que va més enllà de la tecnologia, en què s'han d'estudiar també els aspectes socials", conclou Sergi Xaudiera.

 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: UOC   COVID-19 
També et pot interessar:
ACTUALITAT
En marxa un programa d’activitat específica per a persones que tenen seqüeles de la CoViD-19
SANITAT
Salut millora la capacitat de detectar la COVID-19 amb les proves d'automostra de PCR
TENDÈNCIES
La COVID-19 encén el debat sobre la diferència de condicions entre treballadors

SOCIETAT
Bars tancats i servei de menjar per emportar
MANRESA
L'alcalde de Manresa publica un ban per demanar que es compleixin les noves mesures per frenar la covid-19
SOLSONÈS
Es disparen els positius de COVID-19 al Solsonès amb nou casos aquesta setmana
Anul·lada l’activitat presencial als equipaments culturals del municipi
El Casal Cívic suspèn les activitats previstes a l'agenda fins a nou avís
Arrenca la 14a edició del Tocats de Lletra
En marxa un programa d’activitat específica per a persones que tenen seqüeles de la CoViD-19
Els Mossos d’Esquadra lliuren una placa commemorativa al Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Bernabé
El Govern assegura que hi haurà cavalcades de Reis
Alerta pel fort vent al nord-est de Catalunya
El tancament de la restauració afectarà 2.000 establiments a la Catalunya central


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]