Els professionals no solament s'han vist forçats a teletreballar, sinó que també han hagut d'explorar noves maneres d'accedir a les fonts d'informació i als llocs en què passaven fets d'actualitat. Diversos professionals opinen que la pandèmia ha accelerat alguns canvis que ja s'estaven introduint en l'ofici, sobretot per l'explotació dels recursos mòbils. Els professionals valoren els beneficis i les oportunitats d'aquests canvis, però també alerten dels reptes que impliquen per tal que aquesta manera diferent de treballar no comporti una revisió a la baixa de la qualitat informativa.
El delegat general de l'Agència EFE a Catalunya, Leandro Lamor, assegura que l'impacte immediat de la pandèmia global en la tasca periodística ha estat el teletreball, que resulta «efectiu per la feina de processos», tot i que comporta, adverteix, una «limitació» de l’essència del periodisme presencial. Les entrevistes virtuals i telefòniques han pal·liat l'impacte inicial de la pandèmia, «però no poden ser una solució a llarg termini», opina. La raó és que, segons Lamor, la virtualitat fa perdre «els matisos, molt importants en la interrelació amb les fonts». De fet, aquests matisos «a vegades marquen la diferència entre una entrevista correcta i una entrevista extraordinària», afegeix.
Ara bé, el fet indiscutible és que la pandèmia s'ha convertit en «un accelerador de canvis que ja estaven en marxa», apunta Lamor. «El periodisme mòbil —continua— ja era una tendència pel salt dels continguts des dels mitjans cap a noves plataformes i dispositius nous». A més, la COVID-19 supera la «pura estadística», ja que hi ha «testimonis, històries humanes i opinions mèdiques i d'experts interessants» per recollir, i «això lliga molt bé amb el periodisme mòbil». El delegat de l'Agència EFE avisa, però, que tot i que es podran abaratir els mitjans de transmissió i els aparells tecnològics, la «qualitat i la credibilitat del contingut són innegociables». De fet, Lamor subratlla aspectes medul·lars de la tasca periodística: «Per fer un bon contingut, cal anar als llocs dels fets, parlar amb la gent, contrastar punts de vista, analitzar-ne la situació i el context; això té un cost i no és low».
La pandèmia obre les portes al periodisme mòbil
La periodista d'Asturias Semanal Leonor Suárez, premiada en edicions anteriors de la Jornada MoJo i actualment professora de la UOC, destaca que amb el confinament es va crear una situació «curiosa», perquè la notícia «era dins de les cases», fora de l'abast dels periodistes. «El telèfon mòbil ens va salvar, ens va permetre explicar aquesta notícia i vam haver de buscar l'ajuda de les fonts, que ens van poder explicar les seves històries gràcies als dispositius mòbils», assenyala Suárez. Aquest fet —opina— va donar «carta de naturalesa» al periodisme mòbil, «que va deixar de ser el recurs del qual es desconfiava i que es rebutjava a partir principalment de prejudicis».
Suárez destaca que la COVID-19 ha fet «perdre» tots els prejudicis pel que fa a l'ús dels mòbils, perquè són «una font immensa de matèria primera a partir de la qual els periodistes podem fer la nostra feina». La periodista considera que el fet que la pandèmia «hagi obert les portes del periodisme mòbil no vol dir que hagi de substituir res ni que tot en el futur ho hagi de ser», perquè «no té cap sentit». A parer seu, l'esperable és «que se n'aprofitin els avantatges i s'utilitzi per a tot allò que resulta més útil i pràctic».
Els «sacrificis» del periodisme mòbil
David Melgarejo, periodista de TV3 a París, ressalta des de la perspectiva de corresponsal internacional que la COVID-19 ha obligat els professionals a «ser més didàctics en el tema sanitari». Des del punt de vista del mitjà televisiu, la pandèmia ha obligat a recórrer a entrevistes per mitjà de plataformes com ara Zoom o Skype, «sistemes que no utilitzàvem fa mesos perquè era impensable». Melgarejo també opina que el periodisme mòbil, tot i implicar més tecnologia, comporta «un sacrifici» pel que fa a la qualitat del producte televisiu. El periodista ho exemplifica amb la situació de molts corresponsals que no disposen d'un càmera que treballi amb ells i que es veuen obligats a fer les seves peces amb un trípode i un mòbil.
Aquestes vicissituds mostren que l'afectació és diferent segons el mitjà. Melgarejo considera que en la televisió, la ràdio i la premsa digital l'impacte és més profund que no pas en la premsa en paper. «El mitjà tecnològic fa que hagis de sacrificar el discurs audiovisual, perquè quan graves amb un càmera, el producte és més ric en qualitat, pel fet d'haver-hi dues persones que en tenen cura, mentre que quan ho fas només amb el teu dispositiu, es perd qualitat, i això a la llarga serà un problema», afegeix el periodista. Melgarejo també adverteix que l'ús de dispositius mòbils i el fet que les fonts puguin fer arribar material al mitjà no eximeix el periodista de fer la seva feina de «control» i, en el cas de les entrevistes virtuals, per exemple, de controlar-ne «el sentit i el ritme». «Aquesta és la nostra feina», subratlla.
La perspectiva des d'Àfrica
Des del punt de vista d'un corresponsal en un continent com l'africà, el periodista Xavier Aldekoa, de La Vanguardia, apunta que la COVID-19 ha tingut un impacte directe en la seva feina, sobretot en qüestió de viatges i desplaçaments sobre el terreny. «En aquest context, he intentat crear sinergies amb companys africans per continuar treballant i poder-me desplaçar», explica. Aldekoa també és de l'opinió que la pandèmia ha accelerat canvis que ja s'estaven produint en el periodisme. Ell mateix cada vegada concep més el mòbil «com una eina paral·lela al quadern de notes i al bolígraf». El periodista, que treballa per a la premsa, la ràdio i la televisió, també utilitza el mòbil per fer directes i enregistrar vídeos i sons per a la ràdio, ja que els dispositius li permeten tenir un registre de bona qualitat.
Pel que fa al treball amb fonts, el mòbil li permet disposar de fonts d'informació en altres països del continent que també ha de cobrir. «Puc parlar amb fonts i amics d'altres països, fer videotrucades i assabentar-me de coses; m'envien molts vídeos i mantinc el contacte amb protagonistes de reportatges que he fet, cosa que és important quan es cobreix un continent tan ampli», conclou.
