Dimarts 26 de gener de 2021
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

La COVID-19 reforça el paper del periodisme mòbil als mitjans
La pandèmia de la COVID-19, amb les mesures extraordinàries de confinament i distanciament social, ha trastocat les rutines periodístiques en mitjans d'arreu del món.
La COVID-19 reforça el paper del periodisme mòbil als mitjans.

Redacció/UOC  
01/11/2020 12:05
"Jo no hauria de ser aquí" creació teatral compromesa amb la denúncia i prevenció de la violència de gènere
L'Ateneu Cooperatiu ha acompanyat 87 nous projectes d'economia social
El CAE manté el Joc de Ciutat de la Llum
La pressió assistencial continua altíssima i seguirà creixent
Els professionals no solament s'han vist forçats a teletreballar, sinó que també han hagut d'explorar noves maneres d'accedir a les fonts d'informació i als llocs en què passaven fets d'actualitat. Diversos professionals opinen que la pandèmia ha accelerat alguns canvis que ja s'estaven introduint en l'ofici, sobretot per l'explotació dels recursos mòbils. Els professionals valoren els beneficis i les oportunitats d'aquests canvis, però també alerten dels reptes que impliquen per tal que aquesta manera diferent de treballar no comporti una revisió a la baixa de la qualitat informativa.

El delegat general de l'Agència EFE a Catalunya, Leandro Lamor, assegura que l'impacte immediat de la pandèmia global en la tasca periodística ha estat el teletreball, que resulta «efectiu per la feina de processos», tot i que comporta, adverteix, una «limitació» de l’essència del periodisme presencial. Les entrevistes virtuals i telefòniques han pal·liat l'impacte inicial de la pandèmia, «però no poden ser una solució a llarg termini», opina. La raó és que, segons Lamor, la virtualitat fa perdre «els matisos, molt importants en la interrelació amb les fonts». De fet, aquests matisos «a vegades marquen la diferència entre una entrevista correcta i una entrevista extraordinària», afegeix.

Ara bé, el fet indiscutible és que la pandèmia s'ha convertit en «un accelerador de canvis que ja estaven en marxa», apunta Lamor. «El periodisme mòbil —continua— ja era una tendència pel salt dels continguts des dels mitjans cap a noves plataformes i dispositius nous». A més, la COVID-19 supera la «pura estadística», ja que hi ha «testimonis, històries humanes i opinions mèdiques i d'experts interessants» per recollir, i «això lliga molt bé amb el periodisme mòbil». El delegat de l'Agència EFE avisa, però, que tot i que es podran abaratir els mitjans de transmissió i els aparells tecnològics, la «qualitat i la credibilitat del contingut són innegociables». De fet, Lamor subratlla aspectes medul·lars de la tasca periodística: «Per fer un bon contingut, cal anar als llocs dels fets, parlar amb la gent, contrastar punts de vista, analitzar-ne la situació i el context; això té un cost i no és low».

La pandèmia obre les portes al periodisme mòbil

La periodista d'Asturias Semanal Leonor Suárez, premiada en edicions anteriors de la Jornada MoJo i actualment professora de la UOC, destaca que amb el confinament es va crear una situació «curiosa», perquè la notícia «era dins de les cases», fora de l'abast dels periodistes. «El telèfon mòbil ens va salvar, ens va permetre explicar aquesta notícia i vam haver de buscar l'ajuda de les fonts, que ens van poder explicar les seves històries gràcies als dispositius mòbils», assenyala Suárez. Aquest fet —opina— va donar «carta de naturalesa» al periodisme mòbil, «que va deixar de ser el recurs del qual es desconfiava i que es rebutjava a partir principalment de prejudicis».

Suárez destaca que la COVID-19 ha fet «perdre» tots els prejudicis pel que fa a l'ús dels mòbils, perquè són «una font immensa de matèria primera a partir de la qual els periodistes podem fer la nostra feina». La periodista considera que el fet que la pandèmia «hagi obert les portes del periodisme mòbil no vol dir que hagi de substituir res ni que tot en el futur ho hagi de ser», perquè «no té cap sentit». A parer seu, l'esperable és «que se n'aprofitin els avantatges i s'utilitzi per a tot allò que resulta més útil i pràctic».

Els «sacrificis» del periodisme mòbil

David Melgarejo, periodista de TV3 a París, ressalta des de la perspectiva de corresponsal internacional que la COVID-19 ha obligat els professionals a «ser més didàctics en el tema sanitari». Des del punt de vista del mitjà televisiu, la pandèmia ha obligat a recórrer a entrevistes per mitjà de plataformes com ara Zoom o Skype, «sistemes que no utilitzàvem fa mesos perquè era impensable». Melgarejo també opina que el periodisme mòbil, tot i implicar més tecnologia, comporta «un sacrifici» pel que fa a la qualitat del producte televisiu. El periodista ho exemplifica amb la situació de molts corresponsals que no disposen d'un càmera que treballi amb ells i que es veuen obligats a fer les seves peces amb un trípode i un mòbil.

Aquestes vicissituds mostren que l'afectació és diferent segons el mitjà. Melgarejo considera que en la televisió, la ràdio i la premsa digital l'impacte és més profund que no pas en la premsa en paper. «El mitjà tecnològic fa que hagis de sacrificar el discurs audiovisual, perquè quan graves amb un càmera, el producte és més ric en qualitat, pel fet d'haver-hi dues persones que en tenen cura, mentre que quan ho fas només amb el teu dispositiu, es perd qualitat, i això a la llarga serà un problema», afegeix el periodista. Melgarejo també adverteix que l'ús de dispositius mòbils i el fet que les fonts puguin fer arribar material al mitjà no eximeix el periodista de fer la seva feina de «control» i, en el cas de les entrevistes virtuals, per exemple, de controlar-ne «el sentit i el ritme». «Aquesta és la nostra feina», subratlla.

La perspectiva des d'Àfrica

Des del punt de vista d'un corresponsal en un continent com l'africà, el periodista Xavier Aldekoa, de La Vanguardia, apunta que la COVID-19 ha tingut un impacte directe en la seva feina, sobretot en qüestió de viatges i desplaçaments sobre el terreny. «En aquest context, he intentat crear sinergies amb companys africans per continuar treballant i poder-me desplaçar», explica. Aldekoa també és de l'opinió que la pandèmia ha accelerat canvis que ja s'estaven produint en el periodisme. Ell mateix cada vegada concep més el mòbil «com una eina paral·lela al quadern de notes i al bolígraf». El periodista, que treballa per a la premsa, la ràdio i la televisió, també utilitza el mòbil per fer directes i enregistrar vídeos i sons per a la ràdio, ja que els dispositius li permeten tenir un registre de bona qualitat.

Pel que fa al treball amb fonts, el mòbil li permet disposar de fonts d'informació en altres països del continent que també ha de cobrir. «Puc parlar amb fonts i amics d'altres països, fer videotrucades i assabentar-me de coses; m'envien molts vídeos i mantinc el contacte amb protagonistes de reportatges que he fet, cosa que és important quan es cobreix un continent tan ampli», conclou.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: MOBIL ALS MITJANS   UOC   TENDÈNCIES 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
Consells per utilitzar els codis QR de forma segura
TENDÈNCIES
Vuit claus perquè una empresa digital triomfi
TENDÈNCIES
La UOC estudiarà si el dejú intermitent alenteix l'envelliment en dones postmenopàusiques

TENDÈNCIES
Què és l'Oniomania
TENDÈNCIES
Protegeix la teva mirada del cansament amb els contorns d'ulls
TENDÈNCIES
Un equip de la UOC dissenya una eina per automatitzar la programació de dispositius
Tot recordant a les víctimes de l'holocaust amb una espelma
La pressió assistencial continua altíssima i seguirà creixent
El CAE manté el Joc de Ciutat de la Llum
Valoren l'esforç de la Generalitat pels nous ajuts
Exigeixen que s’expulsin del cos els mossos que van participar a una agressió racista ara fa un any
180 llibres infantils i juvenils per als centres d'educació preescolar i primària de Súria
La promoció 2016-2017 d'UManresa continua amb un nivell d'inserció laboral per sobre del 85%
"Jo no hauria de ser aquí" creació teatral compromesa amb la denúncia i prevenció de la violència de gènere


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]