Divendres 05 de març de 2021
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Avenços de salut digital que han vingut per quedar-se
El 65 % dels espanyols afirma que farà teleconsultes amb el metge en el futur.
Aquests són els avenços de salut digital que han vingut per quedar-se.

Redacció/UOC  
17/12/2020 09:30
La 37a Transéquia se celebrarà en un nou format adaptat a la pandèmia
El CEDEM organitza un curs on-line per aprendre a gestionar una botiga digital
Més de 250 inscrits a la jornada de portes obertes de la UPC
Nou Gros Mercat a Manresa
L'arribada de la pandèmia va comportar molts canvis. Entre ells, una nova manera d'actuar a l'hora de vetllar per la nostra salut: les consultes virtuals que va imposar el confinament, juntament amb el maneig d'aplicacions per testar símptomes o wearables que monitoren paràmetres relacionats amb la salut, estan a l'ordre del dia des d'aleshores. Perquè tot i que la salut digital no era un concepte totalment nou per a la societat quan va aparèixer la COVID-19, fins aleshores no vam començar a ser realment conscients que la tecnologia podia ser una gran aliada per a la nostra salut.

Almenys això és el que semblen indicar les xifres. Només als Estats Units, les visites mèdiques virtuals arribaran als mil milions a finals d'any, segons els analistes de Forrester Research. I a l'Estat espanyol també s'ha fet un gran salt en la mateixa direcció: l'estudi Cigna COVID-19 Global Impact afirma que el 65 % d'espanyols apostarà per la telemedicina per consultar un metge generalista en el futur, i la convertirà en una eina habitual a partir d'ara. Però la salut digital no són únicament consultes a distància. Engloba molts més aspectes que han vingut per quedar-se, a més de certs reptes que s'han de superar en el futur immediat.
 
Aplicacions, dades massives i intel·ligència artificial

Els drons que es poden emprar per al transport de medicines en zones de brots o els robots que s'encarreguen de la desinfecció en espais amb alta càrrega viral es poden considerar aplicacions de salut digital. No obstant això, possiblement aquest tipus de tecnologies desapareixeran quan s'acabi la pandèmia.
Per contra, altres eines que han nascut o s'han expandit durant aquests mesos sí que continuaran amb nosaltres, segons l'opinió dels experts. És el cas d'aplicacions mòbils relacionades amb autodiagnòstics a partir de símptomes o gadgets que permeten un monitoratge continu de paràmetres per controlar patologies ja existents. Encara que si s'hagués d'apostar per la tecnologia que rebrà més atenció en el futur a curt termini, el desenvolupament dels algoritmes que permeten analitzar una gran quantitat de dades, fer correlacions i veure patrons que d'una altra manera passarien desapercebuts estaria en els primers llocs de la llista. En tot això hi tenen un paper protagonista les dades massives o big data, a les quals precisament aquesta pandèmia ha donat molta importància, demostrant que poden resultar vitals per salvar vides si es comparteixen. La raó és que així podem «tenir informació real sobre què està passant i prendre decisions basades en l'evidència, cosa que reforça el missatge de la necessitat de la ciència en obert, col·laborativa, transversal i transdisciplinària», assenyala Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la UOC i un dels autors del llibre ¿Política confinada? Nuevas tecnologías y toma de decisiones en un contexto de pandemia (Aranzadi), que es presenta el 18 de desembre al Senat.
No obstant això, encara ens falten molts avenços per conèixer. Com explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora de l'eHealth Center, el marc conceptual de la salut digital ha començat a créixer exponencialment amb la pandèmia, però està encara molt lluny d'arribar al pic. Una bona mostra d'això és la intel·ligència artificial (IA). Segons un informe d'HIMSS Analytics, la demanda d'eines d'IA està augmentant, especialment a Suïssa i a l'Estat espanyol, on entre el 37 % i el 42 % dels professionals de la salut preveuen emprar-les. Però en l'actualitat, només el 16 % dels professionals sanitaris a Europa ho fan, mentre que a l'Estat espanyol aquest percentatge és de l'11 %.
 
Cinc reptes en salut digital

1. Ampliar el focus de la telemedicina. Tot i que aquestes xifres dibuixen un escenari en què la salut digital sembla gairebé una nouvinguda, no partíem de zero. Un estudi fet per l'American Medical Association (AMA) entre el 2016 i el 2019 conclou que durant aquests tres anys previs a la pandèmia, es va duplicar l'acceptació mèdica de l'atenció virtual, que va passar del 14 % al 28 %. I a Europa, l'HIMSS e-Health Trendbarometer, que va analitzar la situació de la salut digital en 27 països europeus just abans de l'arribada de la COVID-19, la telemedicina també s'anava obrint camí. Aleshores, la gestió de malalties cròniques era el servei de telemedicina més utilitzat, desenvolupat pel 74 % dels enquestats.

No obstant això, altres àrees no rebien la mateixa atenció. Un exemple és que només els països nòrdics se centraven ja llavors en salut digital amb finalitats de prevenció i salut mental, dos camps que des de la pandèmia han rebut més atenció en la majoria dels països.

2. Passar de tractar la malaltia a prevenir-la. La prevenció és precisament un aspecte de la salut digital que, en opinió dels experts, hem de millorar. Com explica Albert Barberà, director des de l'estiu de 2019 del primer centre acadèmic de salut digital de sud d'Europa, la pandèmia ha deixat en evidència que la promoció de la salut és una assignatura pendent. «Ens queda camí per recórrer a l'hora de posar la salut, i no la malaltia, en el punt de mira. Tenim un sistema assistencial molt enfocat a tractar la malaltia, però no tant a prevenir-la», assenyala.

3. Impulsar la formació de professionals en salut digital. Es preveu que en aquest camp també es concentraran esforços, tenint en compte l'impuls que està prenent aquesta àrea. Carme Carrion recorda que es va treballar amb gran pressió i estrès, especialment durant les primeres setmanes de la pandèmia, i que l'atenció primària va tenir un paper clau mitjançant la telemedicina. Però una vegada que es reprengui certa normalitat, «caldrà seguir implementant les intervencions digitals que són eficaces i permeten optimitzar el tracte amb els pacients. Per aconseguir-ho cal recerca i formació».

La seva opinió coincideix amb la de Barberà, que afirma que entre les lliçons que ens ha deixat la pandèmia, hi ha el replantejament de la manera en què s'ensenya i es prepara els professionals de la salut. «Les institucions d'educació superior s'han de convertir en agents de canvi per aconseguir una salut i un benestar integrals que arribin a tothom», afirma. És una de les raons per les quals l'eHealth Center ja està treballant en la capacitació digital dels professionals de la salut «gràcies al coneixement d'investigadors de la UOC que fa temps que treballen en la capacitació digital de la ciutadania», explica.

4. Garantir un accés equitatiu. La salut digital ha ajudat a fer un gir al sistema sanitari i ha contribuït a fer que l'enfocament se centri en el ciutadà i fent-lo corresponsable de la seva salut. La dificultat ara és com es poden integrar les TIC en aquesta fórmula sense deixar ningú fora. «No es pot fer una transformació i que hi hagi gent que es quedi relegada perquè no té accés a aquesta tecnologia o perquè les seves competències en aquest camp són limitades», adverteix Barberà. Aconseguir l'equitat serà, per tant, un altre dels reptes dels pròxims anys.

5. Protegir la privacitat de les dades del pacient. Compartir dades de salut implica un repte ètic: es tracta d'un pas necessari, però que s'ha d'afrontar amb especial cura per continuar protegint la privacitat a la qual el pacient té dret. Segons l'opinió de Barberà, «cal un nou contracte social per establir en quines condicions gestionem les dades dels ciutadans, sempre tenint en compte els aspectes ètics», un terreny en què, segons el parer del director de l'eHealth Center, «les institucions europees hi tenen molt a dir». 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: AVENÇOS DE SALUT   UOC 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
L'últim quilòmetre empitjora amb la COVID-19
TENDÈNCIES
Plataformes col·laboratives digitals segons la seva situació laboral
SANITAT
La vacuna de la COVID-19, entre el dret i l'ètica

TENDÈNCIES
Consells per utilitzar els codis QR de forma segura
TENDÈNCIES
Vuit claus perquè una empresa digital triomfi
TENDÈNCIES
La UOC estudiarà si el dejú intermitent alenteix l'envelliment en dones postmenopàusiques
Cap de setmana d'activitat atlètica atapeïda en el Palau Sant Jordi
Centres educatius de Manresa acullen l'activitat «Juntes ho podem tot»
La Catalunya Central acull la campanya per al pacte i la corresponsabilitat de les feines de cura
Agricultura corregeix el model homologat de contracte d'integració
El Consell Comarcal del Bages proposa trencar els estereotips i les discriminacions
El CEDEM organitza un curs on-line per aprendre a gestionar una botiga digital
Més de 250 inscrits a la jornada de portes obertes de la UPC
Nou Gros Mercat a Manresa



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]