Dilluns 08 de març de 2021
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Plataformes col·laboratives digitals segons la seva situació laboral
Els treballadors, qualificats o no, hi compren motivats per l'estalvi i per la possibilitat de trobar béns i serveis que d'altres maneres no podrien obtenir.
Plataformes col·laboratives digitals segons la seva situació laboral.

Redacció/UOC  
24/01/2021 22:31
6 accions poètiques per commemorar el Dia Mundial de la Poesia
Donació a l'Ajuntament de Manresa dels fons documentals d'Albert Torra
Unió de Pagesos treballa per aconseguir la igualtat
S'instal·la un mòdul annex al CAP de Calaf
Wallapop, Deliveroo, Cabify o Glovo: aquests noms fa anys que sonen amb força, i arran de la crisi i les restriccions derivades de la pandèmia, el model de l'economia col·laborativa és cada cop més popular. Aquestes plataformes permeten que un consumidor sigui, a la vegada, proveïdor de béns i serveis, i, d'aquesta manera, es pot accedir a productes de segona mà a preus més econòmics o, fins i tot, a intercanvis entre els usuaris. I, de la mateixa manera, qualsevol persona es pot convertir en proveïdor per guanyar alguns diners extres.
Però les motivacions a l'hora d'acostar-se a l'economia col·laborativa van molt més enllà de la voluntat d'estalviar o de consumir de manera responsable. Un dels factors determinants per entendre com i per què algú acut a una plataforma d'economia col·laborativa, sigui com a proveïdor o consumidor, és la seva situació laboral. Així ho il·lustra la recerca Motivacions dels obtenidors i proveïdors col·laboratius a Europa, que ha comptat amb una mostra de 14.050 ciutadans de 28 països europeus, i ha estat elaborada per Joan Torrent, catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

«Demostrem que a Europa, segons el tipus de feina que es fa, les motivacions per participar en plataformes col·laboratives no són iguals», explica l'autor de la recerca, feta juntament amb la professora de la UOC Natàlia Cugueró i la professora de la Universtitat de Quebec a Canadà Myriam Ertz. Així, a tall d'exemple, les persones amb càrrecs directius valoren més la funcionalitat que no pas l'estalvi. Els treballadors, siguin qualificats o no, sí que es fixen en els preus més econòmics, però també en la possibilitat de trobar béns i serveis que d'altres maneres no podrien obtenir. Però el factor clau, a l'hora de decidir participar en l'economia col·laborativa, és la confiança.

La majoria d'aquestes plataformes s'organitzen per mitjà d'aplicacions mòbils i pàgines web on els usuaris interaccionen directament entre ells, sense la presència constant i vigilant d'una persona que supervisi els intercanvis. «Les expectatives de confiança, tant amb la plataforma com amb els usuaris, són cabdals per entendre l'economia col·laborativa», explica Torrent, també investigador principal del grup de recerca i2TIC de la UOC. Tant és així que haver fet servir una aplicació per obtenir béns o serveis és un pas previ gairebé en tots els casos abans de convertir-se en proveïdor.

«La gent primer fa servir les plataformes com a consumidor, i quan té experiència i confiança, les fa servir per proveir serveis, usos o feina», resumeix el catedràtic. Aquest és el cas de gairebé tots els emprenedors o autònoms que acaben proveint serveis per mitjà de plataformes d'economia col·laborativa com ara Glovo o Deliveroo. Alguns arriben a fer de la seva feina amb la plataforma la principal font d'ingressos. Són els anomenats crowdworkers.

Crowdworkers, un model laboral a l'alça

Tot i que l'economia col·laborativa és una realitat creixent, segons la recerca, un 53,2 % d'europeus sap que existeix; de la resta, només el 12,9 % n'ha obtingut béns i serveis, i tan sols el 3,5 % dels europeus en són proveïdors. D'aquests, el col·lectiu més nombrós són els autònoms: el 7,9 % dels emprenedors europeus proveeix béns o serveis per a l'economia col·laborativa. Segons les dades, autònoms i pluriocupats són les persones més susceptibles d'acabar oferint-hi els seus serveis, de tal manera que poden arrodonir els sous a final de mes.

Ara bé, els treballadors per compte propi que es fan proveïdors «ho fan per raons que van més enllà del fet de rebre diners a canvi, cosa que no passa amb cap altre grup», explica Torrent. Segons la recerca, els crowdworkers valoren la possibilitat d'obtenir ingressos extres, però també d'assolir un millor balanç entre la feina i la vida personal, i l'autonomia i el control sobre la seva carrera professional. Tot i això, la inestabilitat dels serveis prestats per mitjà d'aquestes plataformes i la consegüent variabilitat dels ingressos, així com l'aïllament i l'estrès, preocupen els treballadors.

«La plataformització del treball té molts avantatges, però també molts inconvenients», alerta Torrent. Destaca, per exemple, la reducció de costos i la possibilitat que es pugui actuar com a consumidor i a la vegada com a proveïdor en un mateix mercat. En canvi, a l'altra cara de la moneda, el catedràtic posa l'accent en el perill de les deslocalitzacions: «és una manera que les empreses es desvinculin de les despeses de protecció social del treballador».

Aquesta nova realitat, segons Torrent, té efectes diversos segons l'estat de l'economia: «als països rics, aquestes feines impliquen una clara pèrdua de benestar, però per als treballadors de països pobres poden comportar augments en els guanys i beneficis a curt termini». Així, segons el catedràtic, aquesta «telemigració sense migració» s'ha d'avaluar ponderant les conseqüències a curt i llarg termini. «Sense un marc de relacions laborals internacionals, tal com reclama l'Organització Internacional del Treball (OIT), és molt difícil organitzar bé el treball remot en plataformes», assegura.

Una porta d'entrada a la sostenibilitat en temps de pandèmia

La pandèmia ha popularitzat l'ús de plataformes col·laboratives arreu d'Europa. La digitalització i la flexibilitat d'aquest model econòmic comporten molts avantatges, però també riscos, i exigeixen «un nou contracte social que encamini aquest model cap a una transformació econòmicament viable, socialment responsable, i neutra amb el clima i saludable», segons Torrent. 

«L'economia col·laborativa és un gran contribuïdor del treball atípic», apunta Torrent. Tant és així que, degut a l'auge de treballadors, Europa s'ha vist obligada a regular aquests nous models laborals. L'Estat espanyol no n'és un cas aïllat i ultima els detalls de l'anomenada llei rider, que estableix que els treballadors de plataformes com Glovo o Deliveroo han de ser reconeguts com a assalariats. «Al principi, l'economia col·laborativa estava orientada a l'altruisme i a l'intercanvi, però l'èxit del negoci, en certa manera extractiu, ha debilitat els models més purament col·laboratius», apunta Torrent.

És per això que el catedràtic posa l'accent en la necessitat de «construir un nou contracte social per a aquesta nova realitat» i assegura que cal tenir present la responsabilitat dels treballadors de plataforma: «si no s'hi posen, el paper del contracte social l'escriuran per a ells i sense ells», alerta Torrent en el primer monogràfic sobre economia col·laborativa de la revista Oikonomics. El que és clar, i més encara després de la profunda crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19, és que les plataformes d'economia col·laborativa no deixaran de créixer. I, segons Torrent, l'oportunitat s'ha d'aprofitar, perquè «no hi haurà recuperació possible sense una transformació digital que faci l'economia més sostenible».

Els sectors que s'han mostrat més flexibles amb les pràctiques remotes o virtuals són els que han patit menys les conseqüències de la crisi i per això l'economia col·laborativa es postula com una bona eina per articular la recuperació: «les seves possibilitats infinites fan de les plataformes digitals no solament un nou agent econòmic que redueix costos de transacció, sinó també una de les innovacions més importants dels darrers anys», considera el catedràtic, que compara el canvi que han representat les plataformes amb el de les fàbriques al segle xix. Així, tot i que encara se sap poc de com s'establirà l'economia de plataforma, el que és clar és que formarà part de la transformació del futur i obrirà la porta a una «economia viable, socialment responsable, neutra amb el clima i saludable». Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 9, per construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: PLATAFORMES COL·LABORATIVES DIGITALS   UOC 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
L'últim quilòmetre empitjora amb la COVID-19
SANITAT
La vacuna de la COVID-19, entre el dret i l'ètica
TENDÈNCIES
Consells per utilitzar els codis QR de forma segura

TENDÈNCIES
Vuit claus perquè una empresa digital triomfi
TENDÈNCIES
La UOC estudiarà si el dejú intermitent alenteix l'envelliment en dones postmenopàusiques
TENDÈNCIES
L'aprenentatge en línia el 2021: de la urgència a la qualitat
Al carrer Fontanet de Manresa
Unió de Pagesos reivindica pensions dignes per a la pagesia
6 accions poètiques per commemorar el Dia Mundial de la Poesia
Donació a l'Ajuntament de Manresa dels fons documentals d'Albert Torra
Arrenquen les sessions per acreditar nous Punts d’Informació Turística del Bages
Unió de Pagesos treballa per aconseguir la igualtat
La desinfecció amb ozó
S'instal·la un mòdul annex al CAP de Calaf



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]