L’acte s’ha obert amb una reinterpretació dels Goigs de la Llum a càrrec dels músics Jo Jet i Maria Ribot. Conduït per Leo Raventós Subirà, l’acte institucional ha continuat amb el parlament de la regidora de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo Obiols, que, seguint el lema de la festa d’enguany (“I malgrat tot, la Llum”), ha assegurat que, malgrat la situació actual, les entitats —en especial El Galliner, administradora de la Llum d’enguany– s’han atrevit a programar activitats, i que, malgrat tot, es compta amb l’Associació Misteriosa Llum, amb Manresa de Festa, es farà la Transèquia —amb un format adaptat a la Covid— i també els Jardins de Llum, i els actes del Galliner, sota el projecte Teatres i Cinemes de Manresa, que perduraran a la ciutat. I s’ha fet el pregó infantil i, avui, el pregó de Valentí Oviedo. Fent un paral·lelisme amb el segle XIV, ha assegurat que la resposta a la pandèmia serà “el treball comú, la voluntat d’entesa i la concòrdia”.

Seguidament, Cristina González Alsina, representant de l’Associació Cultural el Galliner, ha agraït la confiança que s’ha dipositat en l’entitat com a administradors de la Festa de la Llum 2021 i ha assegurat que, tot i saber que no era un any fàcil, van entomar l’encàrrec amb “il·lusió”, fent referència al fet que als membres del Galliner els agraden “els reptes”. Dirigint-se al pregoner, ha recordat que el nom de Valentí Ovideo va sorgir en un procés participatiu i ha definit el director del Liceu com una persona “que exporta l’actitud gallinairearreu”, incansable, apassionat de la feina. Una persona, ha dit, “que allà on va deixa empremta”. Abans de cloure el seu parlament, González ha demanat a Oviedo que no deixi de remar i que no es cansi mai “de sacsejar el panorama cultural del pa& iacute;s”.

A continuació, Valentí Oviedo ha pujat a l’escenari, amb emoció continguda, conscient de ser protagonista d’un acte important a la seva ciutat i, a més, fer-ho envoltat de familiars, amics i amigues, i en un marc incomparable per al món cultural manresà com és el Teatre Conservatori. 



Ben aviat, el pregoner ja ha marcat el terreny situant “la Cultura” com eix fonamental de la seva intervenció. Per a Oviedo, totes les persones “duem una motxilla d’experiències que anem omplint de records, coneixements, emocions, moments viscuts, llibres, art, converses, teatre, música. I en funció de com es fa farcint aquesta motxilla, som més o menys capaços d’afrontar amb més o menys èxit les situacions que la vida ens proposa”, i ha subratllat que “és fonamental que la motxilla d’un individu es complementi amb el fet cultural”.

Per al  director general del Gran Teatre del Liceu, “una societat no pot ser igualitària si tothom no té accés a les mateixes oportunitats reals per accedir a la cultura. Perquè l’accés de la cultura  promou la creativitat, la innovació, la disrupció, I que carai, que tothom té dret a entretenir-se i emocionar-se”.

Sense dilació, Oviedo ha mostrat la seva admiració per l’Associació Cultural El Galliner, una entitat que celebra els seus 25 anys d’existència, “i que va aconseguir quelcom insòlit: promoure que tota una ciutat, Manresa, visqui les arts escèniques com un fet quotidià, que anar al teatre no estigui reservat només a uns quants”.

Recordant els seus anys com a gerent del teatre Kursaal, Oviedo ha explicat que en aquesta etapa “vaig poder aprofundir en el model de gestió i en el treball de públics que va impulsar El Galliner. D’aquella època rebo molts aprenentatges en el camp de la gestió cultural”. En aquest sentit el pregoner ha afirmat que “el model de gestió del Galliner és per a mi un dels més innovadors. I és que el 1996 l’Ajuntament va decidir empoderar la ciutadania, en un concepte de gestió ciutadana de cogovernança”.

Un teatre per a tothom

El pregoner ha explicat que el que més li agrada de la seva feina com a gestor cultural “és veure com algú s’emociona o queda impactat en veure la seva primera òpera, concert o obra de teatre”. “Descobrir quins són els estímuls que empenyen algú de passar de la indiferència a quedar atrapat pel fet artístic és meravellós”. En aquest sentit, ha recordat les programacions a Manresa d’obres populars com La extraña parejao Rubianes solamente, que van permetre mostrar a una generació “que el teatre no era només per a uns quants, sinó que era per a tothom”.

El pregoner ha continuat el seu parlament repassant  moments viscuts com a  responsable al Kursaal o l’Auditori; recordant interpretacions i obres que el van marcar i la seva passió per la música des de molt petit, gràcies als seus pares que el van apuntar al Conservatori, “tot i que la meva professora Lluïsa Vinyes, sempre ha dit que no era un pianista gaire bo”.

La part final del seu pregó ha estat dedicada a mostrar el seu manresanisme militant, fent esment als fets històrics del segle XIV que rememora any rere any la Festa de la Llum, la construcció de la Sèquia i les disputes dels manresans amb el bisbat de Vic “fins que una misteriosa llum provinent de Montserrat travessà els vidres de l’església del Carme” i la posterior resolució del conflicte que angoixava la ciutat. Ha imaginat, en aquest punt, que devia ser un assessor el que va recomanar al Bisbe de Vic dir que havia vist aquella misteriosa llum, en una maniobra per posicionar-lo com un Bisbe que es movia per criteris espirituals i no econòmics, i recordant també que Galceran Costa va morir pocs mesos abans de l’anhelada signatura: “ja se sap, el Karma sempre torna”, ha dit en un to irònic que ha arrencat els somriures dels presents. 

Fent un paral·lelisme amb la pel·lícula Star Wars, de George Lucas, Oviedo ha afirmat que li agrada pensar que, tard o d’hora, “el costat lluminós de la força s’acaba imposant al costat fosc de la força”, assegurant que creu amb fermesa que “tothom, al llarg de la vida, és tocat per la misteriosa Llum”.

Oviedo ha fet esment també a l’excepcionalitat de la Festa de la Llum en aquesta edició i de la vida de tothom a causa de la pandèmia sanitària. Tot i això, “tots volem veure la llum al final del camí i tornar a la normalitat, però és més un desig que una certesa”.

Finalment, el pregoner ha conclòs el seu parlament assegurant que “estimo Manresa amb bogeria” i ha explicat que ha aprofitat el temps de confinament per redescobrir els racons de l’entorn d’una ciutat “que transmet pau, ecologia, gastronomia, reflexió, pensament, solidaritat, generositat, i amabilitat. Aprofitem doncs aquesta inusual Festa de la Llum per, des d’aquests valors, repensar la ciutat”.

En acabar la seva intervenció després d’una gran ovació del públic, Oviedo ha rebut un obsequi —la reproducció de la Ben Plantada, de Josep Clarà, monument als iniciadors de la Sèquia— de mans de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia.

Parlament de cloenda a càrrec de l’alcalde de Manresa

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha iniciat el parlament de cloenda amb un poema de Joan Margarit, “l’arquitecte de les paraules”, traspassat aquesta setmana. “La llibertat és una llibreria, deia Margarit. I m’atreviria a dir que la llibertat també és un teatre, o un cinema. La llibertat és tenir accés a la cultura. Per això és tan important la feina del Galliner i de gestors culturals com Valentí Oviedo”, ha afirmat l’alcalde, que ha felicitat l’entitat pels seus 25 anys d’història.

Fent un paral·lelisme amb el segle XIV, Aloy ha assegurat que “com aquells manresans i manresanes medievals, avui també tenim constructors de la sèquia. Gent com Joan Morros i el seu equip del Galliner, o gent com Valentí Oviedo. Ells no ens porten l’aigua, que sortosament avui no ens falta, però sí aliment per a l’ànima: l’accés igualitari a la cultura. I amb la cultura, la llibertat”. 

L’alcalde ha versat la figura d’Oviedo, destacant que és “una persona emprenedora i inquieta, treballadora incansable i amb una gran capacitat de veure-hi més enllà que la majoria”, una descripció que li ha servit per anhelar una societat i una ciutat en la qual “tots ens dediquéssim de veritat a estar al servei dels nostres: que no vol dir la nostra colla, ni el nostre partit, ni el nostre gremi, sinó el conjunt de la ciutadania”.

Aloy també ha fet al·lusió a la pandèmia i ha tingut un record per totes aquelles persones que ens han deixat i per totes les que han patit o encara pateixen, mostrant també l’agraïment propi, de l’Ajuntament i de la ciutat al col·lectiu sanitari i a totes les persones que treballen en els serveis essencials. En un vessant més personal, ha fet esment al fet que aquest era el seu primer pregó de la Llum com a alcalde: “És especial per diversos motius. El recordaré sempre com el primer, però també pel fet que hagi hagut de ser en condicions extraordinàries, fora de l’Ajuntament. En aquest espai, al Conservatori, un temple de la cultura, justament, on tantes vegades ens hem emocionat, ens hem commogut, hem plorat i hem rigut”. Un espai, també, de llibertat, i de llibertat d’expressió, un dret que ha reivindicat, demanant la lliberta t de Pablo Hasél, així com la dels presos polítics: "ningú no ha d’anar a la presó per les lletres d’una cançó, com ningú no hi ha d’anar per les seves idees polítiques".

Aloy ha clos el seu parlament agraint la feina de totes les persones i entitats que han fet possible la Festa de la Llum.

Cants dels Goigs de la Llum  a càrrec de la Capella de Música de la Seu

El pregó Institucional ha finalitzat amb el cant dels Goigs de la Misterirosa Llum a càrrec de la Capella de Música de la Seu, dirigida per Mireia Subirana Pintó. La lletra dels Goigs apareixia a la pantalla i ha permès que el públic també cantés. 

L’acte ha comptat amb l’assistència de membres de la corporació municipal; la delegada del Govern, Alba Camps i Roca; la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Estefania Torrente i Guerrero; i alcaldes de Sant Fruitós, Sallent, Artés, Castellgalí i Fonollosa. Hi ha assistit també representants de l’Associació Misteriosa Llum, El Galliner, l’Hereu i la Pubilla, el Rector del Carme i membres de la Junta de la Sèquia. 

L’acte ha estat retransmès en directe i s’ha pogut seguir on-line a través de la web municipal. El pregó ha estat traduït en directe al llenguatge dels signes per la Casa Social del Sord de Manresa i Comarques (Casmacs).