En l’exposició, l’INCASÒL fa un balanç dels seus 40 anys d’existència i projecta el seu model urbà i territorial de país en els 6 grans eixos de l’Agenda Urbana de Catalunya reordenats per explicar millor l’activitat de l’empresa. Aquesta agenda la impulsa el Govern de la Generalitat –amb el lideratge de la secretaria de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat– per tal d’implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides amb què es pretén assolir un model de prosperitat compartida en un món sostenible. Dins d’aquest procés, l’INCASÒL s’està encarregant dels objectius de l’Agenda que tenen una dimensió urbana.

Dins del contenidor

L’exposició #INCASÒL40. 40 ANYS, 40 RAONS consta de 3 contenidors marítims situats al Jardí del Casino, al Passeig de Pere III. Cadascun d’ells recull dos eixos de l’Agenda Urbana de Catalunya. En total es presenten 6 audiovisuals que desgranen les 40 raons o 40 compromisos que defineixen la seva tasca, a més de 40 codis QR que ofereixen la possibilitat d’endur-se la informació ampliada a casa.

El propòsit principal és familiaritzar el visitant amb els grans assumptes i discussions que afecten, avui, l’ordenació territorial i el model urbà. Per aquest motiu, cadascun dels sis eixos temàtics s’analitza partint d’una perspectiva històrica (centrada en l’àmbit català) que ajuda a entendre tot el que s’ha fet fins a arribar al moment de grans canvis que vivim. Així mateix, repartits per cada eix es destaquen les “40 raons” més remarcables que han definit les línies d’actuació de l’INCASÒL en aquests quaranta anys de trajectòria treballant per un model urbà i territorial que sigui sostenible, des del punt de vista mediambiental, social i econòmic, per a les properes generacions.

La funció de comissari l’exposició l’ha realitzat l'arquitecte Roger Subirà, que n’ha elaborat els continguts amb la participació de diferents treballadors/ treballadores de l'INCASÒL que han aportat el coneixement de la seva experiència i la visió de futur en la qual podria orientar-se l’Institut Català del Sòl. L’exposició a Manresa s’ha organitzat amb la col·laboració de la Delegació del Govern a la Catalunya Central i hem coordinat amb el COAC, dins l’estratègia de promoció de l’arquitectura entre la ciutadania, les dues taules rodones vinculades a l’exposició que es celebraran durant aquest mes de maig.

L’INCASÒL

L’Institut Català del Sòl va néixer el 16 de desembre del 1980, mitjançant la Llei 4/1980, just un any després que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya establís que les polítiques d’ordenació del territori i del litoral, així com l’urbanisme i l’habitatge, eren competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

El seu objectiu és el de servir d’instrument de la Generalitat de Catalunya per implementar polítiques en matèria d’urbanisme, habitatge i gestió del sòl. Sota les directrius del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’INCASÒL fa actuacions, coordinades amb els ajuntaments, que permetin la utilització del sòl d’acord amb l’interès general, impedint l’especulació i promovent l’accés dels ciutadans a un habitatge digne, assequible i adequat. L’Institut també vetlla pel progrés del país fomentant l’activitat econòmica, millorant la dotació de serveis i equipaments públics, l’espai públic i els nuclis històrics o preservant el patrimoni arquitectònic dels nostres pobles i ciutats. I, per descomptat, crea zones verdes i preserva i gestiona espais agrícoles i forestals.

Durant els seus 40 anys d’existència, l’INCASÒL ha invertit a les comarques centrals 642,48 M€ que li han permès promoure 1.038,65 hectàrees de sòl per a activitat econòmica i 170,66 hectàrees de sòl residencial, construir 3.560 habitatges protegits i realitzar 132 actuacions rehabilitació del patrimoni històric situades en 72 municipis.

Després de tots aquests anys d’història, l’Institut Català del Sòl ha esdevingut el principal agent de desenvolupament urbà de Catalunya, tant en l’àmbit residencial i dels sectors destinats a les activitats econòmiques com en l’àmbit estratègic, mitjançant l’impuls de plans directors urbanístics que delimiten i ordenen sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars.