Ha estat una jornada reivindicativa i d'aprenentatge pels voltants de la finca de Santa Marta, ubicada entre els municipis de Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa. La caminada ha estat, per una banda, reivindicativa, per veure de ben a prop la tala massiva que s'ha dut a terme en aquesta finca situada a la falda del Collbaix.
La devastació del paisatge s'ha fet palesa en un moment d'emergència climàtica on qualsevol espècie ha de ser protegida i preservada curosament davant els criteris econòmics més ferotges. Les soques dels arbres talats ens han recordat que allà hi havia hagut un bosc frondós i ombrívol. Conscienciar sobre aquest fet és cabdal, per la sequera extrema que patim al país i sobretot la importància de cuidar els ecosistemes, protegir els sòls i l’aire que respirem, ja que els arbres juguen un paper fonamental en la conservació del medi ambient:
Netegen l’aire i proporcionen oxigen.
Promouen la biodiversitat, proporcionant hàbitat, aliment i protecció a molts animals i plantes.
Contribueixen a regular el clima. Poden baixar la temperatura de l’aire entre 2º i 8º.
Presenen l’erosió dels sòls, afavorint el desenvolupament de l’agricultura.
Passar temps envoltat d’arbres millora la salut física i mental.
I, un llarg etcètera!
Els boscos mediterranis són un dels ecosistemes amb més diversitat biològica del conjunt d’Europa. Des dels col·lectius ecologistes hem demanat veure els permisos referents a aquesta tala. Sabem que hi ha un permís demanat del mes de juny de 2023, per “protecció d’incendis”, i hem pogut constatar que no s’han seguit els criteris i la normativa d’aquest permís. Dins d’aquesta normativa només es permet talar pi blanc, i han talat diversitat d’espècies com roures, alzines, lledoners, pi pinyoner... i espècies protegides com el Galzeran. Més d’un centenar d’arbres talats i entre ells molts exemplars de més de 70 anys. I el més important, som coneixedors de què aquesta tala va començar el mes de febrer de 2023, abans de cap permís. També ha quedat afectat el conegut Camí de natura Florenci Codina, inaugurat al 2005, utilitzat des dels inicis per als centres educatius del municipi.
A més, saben que l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada ha fet fins a dos requeriments per demanar per aquest permís i el seu pertinent seguiment. Mentrestant, després de diverses setmanes, resten a l'espera d’una resposta de l'administració, la Generalitat. La finca és de propietat privada, i el que sabem fins ara, prop més d’un any, un nou propietari de fora la comarca va comprar la finca. Ell mateix ha explicat les idees de negoci que té per desenvolupar en els seus terrenys. No pas per viure-hi, sinó per fer-hi negoci. Sabem que una de les idees és fer un Glamping (combinació de "glamurós" i "acampada", i descriu un estil d'acampada amb comoditats i, en alguns casos, serveis d'estil turístic), i l’altra idea és una residència per a gent gran d’alt nivell adquisitiu, on comptarà amb la seva pròpia restauració, plantació de vinyes, molt possiblement piscines... És un gran tenidor, amb terrenys a Girona i el Vallès Occidental, concretament a Ullastrell, on hi ha desenvolupat negocis.
La confusió envolta la zona, però mentrestant un bosc ha perdut bells exemplars de més de setanta anys i a gran part de la població de Sant Joan i els col·lectius ecologistes de la comarca estem preocupats i a l’expectativa del que pot succeir en un indret com aquest tant apreciat per a tothom, i que ja té les seves afectacions en el medi ambient.
D’altra banda, molt a prop de la zona devastada, dins de la programació de la caminada, han pogut gaudir d'una caminada d'aprenentatge, visitant una zona única on hem pogut observar cinc de les sis espècies autòctones de pins que hi ha a Catalunya: el pi roig, pi pinyoner, pi blanc, pinassa i pinastre. Una zona molt a prop dels terrenys desforestats, que esperem que mai tingui cap destrossa per un ús privat, i demanarem la seva rigorosa protecció.
El contrast es fa ben palès en les imatges i si passeges per la falda del Collbaix, tot plegat ens obliga a fer reflexió sobre el tipus de futur forestal que estem disposats a defensar. Des dels grups ecologistes del Bages, diem: La lluita hi serà fins al final per preservar la salut de les persones i del planeta!