Hi ha maneres de perdre i maneres de perdre. I la manera de perdre del Manresa contra l’Hércules, malgrat que no dona punts, dignifica. Els jugadors blanc-i-vermells es van treure la llosa d’un descens que, encara que no era matemàtic a l’hora de l’inici del partit, sí que ho era a la pràctica, motiu que els va dur a tutejar un rival enorme en totes les facetes del joc i socialment. Després d’una primera part sense gols i en la que el Manresa va dur la iniciàtica a l’inici i l’Hércules a partir de l’equador, a la represa els alacantins va mostrar les urpes en més d’una ocasió, fins que el pitxitxi Marcos Mendes va posar el cap per desfermar l’eufòria de l’afició blanc-i-blava desplaçada des del sud de la Comunitat Valenciana. Abans i després del gol, una figura va destacar sobre la resta per ser la clau de la victòria herculana: Carlos Abad. El porter visitant va evitar amb el peu el que hagués sigut l’1 a 0 (81’) i amb la mà (quina mà!!!) el que hagués sigut l’empat 1 a 1 (95’). Si l’Hércules aconsegueix l’ascens (la última jornada hi ha un Hércules-Lleida Esportiu) pel marge d’un o dos punts, segur que molts se’n recordaran de la aturada galàctica de Carlos Abad. Tot i la derrota, tot i el descens consumat, el Manresa va caure amb el cap ben alt.
   
   El primer tram de partit el Manresa va tenir més presència ofensiva del Manresa en camp rival. Una declaració d’intencions d’un equip que va voler esborrar de cop la contundent derrota al Nou Sardenya. En aquesta fase Omar Ouhdadi (10’) i Pol Ballesteros (12’) van dur el perill en dues rematades a la porteria del gol sud de l’estadi. La primera a fora per poc i la segona, aturada per Carlos Abad. Després de l’equador l’Hércules va donar un pas endavant, però va ser un domini estèril en el que, a banda d’un gol anul·lat per orsai (29’) arran d’una falta penjada a l’olla, només una enverinada rematada de Samu Vázquez, refusada pel peu d’un defensa, va dur perill a la porteria d’Òscar Pulido (42’). La primera part acabava amb una rematada de Pol Ballesteros, des del balcó de l’àrea, fàcil per Carlos Abad (44’). I amb tot per decidir.

   A la represa l’Hércules va sortir decidit a aconseguir la victòria, posant setge sobre la porteria d’Òscar Pulido durant molts minuts. Als 49’ un centre-xut de Redu el caçava De la Nava a l’alçada del segon pal, però en una posició immillorable feia passar la pilota per sobre del travesser. Després seria Josema qui, arran d’un corner, rematava al travesser (63’). Més tard Richmon protagonitzaria una incursió pel carril dret que va culminar en una centrada-xut que es va passejar per davant la porteria local (70’). El mateix jugador, ex del Girona B, remataria de cap a boca de gol una pilota centrada des de la dreta, però Òscar Pulido neutralitzaria el perill (75’). En el darrer tram, el partit es va equilibrar. L’entrada al camp d’Álex Pachón va servir de revulsiu, doncs de les seves botes van sorgir dues rematades entre pals. La primera, després de rebre una passada en profunditat que el va permetre palplantar-se davant Carlos Abad; el porter visitant, amb el peu esquerra, evitava l’1 a 0 (81’). Dos minuts després el davanter esparreguerí ho provava des de lluny amb un xut potent, però Carlos Abad minimitzava el perill.

Quan tot semblava abocat a un final sense gols, una pilota perduda al costat del corner acabava centrada al cor de l’àrea i Marcos Méndes, de cap, la creuava a l’esquerra d’Òscar Pulido; la pilota tocava el pal i acabava al fons de la xarxa (84’). 0-1 i tot en orris pel Manresa, mentre que l’Hércules salivava amb el vuitè partit sense perdre i la tercera victòria consecutiva. Malgrat el cop, el Manresa no es va voler rendir. I en peus d’Omar Ouhdadi va tenir la possibilitat de donar-li, si més no, mitja alegria a la seva afició amb el que hagués sigut el gol de l’empat. El davanter blanc-i-vermell, al balcó de l’àrea, va retallar un rival i va xutar amb cama esquerra, però la pilota va sortir a prop del pal esquerra defensat per Carlos Abad (87’). Ja en temps afegit i amb el partit trencat, Omar Ouhdadi va tenir als seus peus una bala de canó. Dani Reina es va ficar dins l’àrea visitant, pel carril dret, i va cedir la pilota cap a l’arribada d’Omar Ouhdadi; aquest, de primeres, va col·locar la pilota... fora de l’abast de Carlos Abad? Sí però no. La rematada era gol o gol, però el porter canari va volar per treure una mà impossible que enviava la pilota a corner (95’). Per ben poc. Com apuntàvem a l’inici, el Manresa va fer trontollar el transatlàntic de la categoria i va caure amb el cap ben alt.