 |
|
|
 |
Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, 22 de març de 1949) retorna aquest dissabte 20 de febrer a Sant Fruitós de Bages i ho fa dues dècades després de la seva darrera actuació en aquest municipi. Presenta nou disc, Optimista, que conté 14 temes “que barregen tota classe d’estils”. Proper com sempre, l'artista mallorquí assegura que ningú marxarà decebut. Tocarà tot el que se li demani. El concert s’iniciarà a les nou del vespre al Casal Cultural. Retorna a Sant Fruitós 21 anys després, recorda aquell concert? Recordo que l’acollida va anar molt bé, perquè van ser uns anys fantàstics i tinc un record extraordinari d’aquells concerts amb banda.
Presenta nou disc amb un títol que diu molt, ‘Optimista’, que és també el títol d’una de les cançons. És un bon moment per ser-ho? Bé, no sé si és un bon moment, però és una espècie de consell amigable, perquè avui en dia, amb la crisi mundial i aquestes coses, s’ha d’encarar la vida amb una mica més d’optimisme, perquè els problemes ja venen tots sols. Ja sé que és difícil, però, ja que no podem fer res, almenys hem de viure i hem de tenir ganes de tirar endavant.
Creu que el món ho és poc, d’optimista? Sí, crec que al món li falta una mica més d’optimisme, però crec que a poc a poc s’anirà arreglant.
S’agafa la vida amb optimisme, i amb alegria. Li comento perquè he vist un vídeo a la xarxa on apareix dins un cotxe cantant amb la seva filla un trosset de ‘Bòtil’, una de les noves cançons. Les imatges desprenen molt bon rotllo, i molta conya. Va ser una improvisació! Encara no entenc com ha tingut tanta repercussió. Anàvem la meva filla i jo al meu cotxe i vàrem fer una mica de xou i no sé què va passar, van ser deu segons de xou, i després no sé on va anar a parar la gravació, i es va anar fent gran, i ara molta gent em parla d’aquest vídeo, però et prometo que va ser una improvisada! Es veu que ho va penjar i va agradar molt.
És que les imatges desprenen molt entusiasme, la veritat. De fet, aquest tema, ‘Bòtil’, és com el punt gamberro del disc, no? Sí, és la cançó més gamberra del disc. És més de festa, per anar de revetlla, és més de conya, és alegre, serveix per ballar, serveix per a tot el que vulguis fer, menys per posar-te seriós.
Bòtil vol dir, literalment, ampolla grossa, però vostè canta: “bòtil, ets un bòtil ple de suc”. A qui o què es refereix, és alguna frase feta o alguna mena d’insult de les Illes? Bòtil és una espècie de botella gran de vidre on els pagesos i posaven la seva aigua per anar a fora vila, per anar al camp, i així tenien aigua tot el dia.
Sí, però vostè diu: “bòtil, ets un bòtil ple de suc, i tens es cul pelut”. (Riu fort) Sí, però això no té significat! No se t’escapa pas res, senzillament vol dir el què llegeixes. No et preocupis, que no té cap ni peus!
‘Bòtil’ a banda, la resta de les cançons tenen l’amor i el desamor en el punt de mira. Són cançons d’amor optimistes. I les de desamor també són d’amor optimista, com la que es titula ‘Optimista’. Sembla de desamor, però al final, en la tornada, ho deixen de ser. Sembla un contrasentit, però té tot el sentit del món.
Vostè sempre parla molt d’amor en les seves cançons. No es pot viure sense amor? Crec que no. Encara que no sigui amor de parella, sinó amor cap a la natura, cap als amics, amor a la música, a la pintura, als detalls, crec que no es pot viure sense amor. És impossible. Li dóna tots els sentits a la vida.
Quin tipus de ritmes trobarem al nou disc? Més balada, més rumba, més country, més havanera... per on s’ha decantat aquest cop? És una barreja de tota classe de música. O sigui, tant podràs ballar agafat, com si vols ballar rumba i havanera, com reagge o rock’n’roll... de tot! Tant pots escoltar, ballar, com plorar, com riure, tot. És una barreja de tota classe d’estils.
Què li espera a la gent que anirà a Sant Fruitós? Veurà el Tomeu Penya de fa 20 anys o un de completament nou? Ni nou ni vell. Diferent, més familiar, més proper. Ja tinc 28 discos editats i el públic, és clar, vol sentir les cançons de tota la vida, no només les noves. Vol sentir per exemple El dimoni dins jo, Mallorquins i catalans, Illes dins un riu... tot això ho vol sentir i, si no ho faig, la gent queda decebuda i no els vull decebre de cap manera, i el que faré serà fer una passada a tots els discos i també a l’últim, Optimista.
Hi ha cantants que reneguen de les cançons que els van dur a la fama. Com se les agafa vostè? Li sap greu cantar-les una vegada i una altra o s’alegra que la gent se les estimi? A mi cada vegada em fa més gust de tocar i cantar aquelles cançons que em van donar a conèixer, els hi tinc adoració, clar que sí! A mi m’agraden totes, les estimo molt. I tinc una cosa molt clara, quan fa una hora i mitja que estic en concert no faig bises, sinó que demano al públic que em demani cançons, que em demani quina cançó vol que li canti.
Fa finals improvisats. Sí, i així ningú se’n va sense que li hagi cantat la cançó que ell volia. |