 |
|
|
|
L’obra Matar De Gaulle (Empúries, 2014), de Joan Daniel Bezsonoff, ha resultat guanyadora de la setzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per desè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, i s’ha comptat amb la presència de diverses autoritats.
El lliurament del guardó ha estat precedit per l’espectacle Lliures de tanques i filferrats, dirigit per Ada Andrés i produït pel Servei Educatiu Kursaal, que uneix les veus de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, que va passar quatre anys i mig al camp d’extermini de Mauthausen, i el compositor txec Hans Krassa, assassinat a Auschwitz.
Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l’obra Matar De Gaulle, de Joan Daniel Bezsonoff. L’escriptor rossellonès, que viu al petit poble de Nils, a prop de Perpinyà, s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia L’Àguila negra, de Joan Carreras, i Sense nostàlgia, de Feliu Formosa.
Un dels nord-catalans més prolífics
Joan Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 1963) és un dels escriptors nord-catalans més prolífics i remarcables. Actualment, exerceix com a professor de llengua i literatura en un institut de la capital rossellonesa. Col·labora regularment al setmanari El Temps i a la Revista de Girona.
Entre les seves novel·les, sovint ambientades entre Algèria, la Catalunya Nord o els escenaris de les dues guerres mundials, destaquen La guerra dels Cornuts (2004), Les amnèsies de Déu (2005), Els taxistes del tsar (2007) i, naturalment, Matar De Gaulle (2014). Ha conreat la reflexió autobiogràfica, en obres com Una educació francesa (2009) o Un país de butxaca (2010). També és autor de la Guia sentimental de Perpinyà (2015) i d’un destacable Diccionari occità provençal – català (2015).
Un atemptat fallit
La novel·la reconstrueix, amb un molt bon pols narratiu, l’origen, el rerefons social i els preparatius de l’atemptat fallit que un grup d’activistes va intentar perpetrar contra el general Charles De Gaulle el 1962. Bezsonoff fa un retrat, físic i sociològic, de l’Algèria francesa dels últims temps a partir, sobretot, de la família del comandant Vidal, un militar d’origen català. Parla del drama dels pied-noirs i, concretament, dels nord-catalans.
Repassa la lluita terrorista dels dos bàndols i, sempre amb una bona dosi d’ironia, ens acosta a uns personatges que, sovint, pateixen la condició de ser uns desarrelats. Bezsonoff demostra, a banda d’un amor incondicional per la filologia (que aquí es fa palès en les referències a l’occità o a l’afrikaans), una gran capacitat per construir personatges memorables, excèntrics i entranyables, amb unes poques pinzellades narratives.
Un premi amb vessant social
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per escriptors i personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l’obra guanyadora.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
|
