|
| La crida del Banc d'ADN troba ressò a Navàs |
| Agustí Santmiquel va perdre la pista del seu pare el 1939 |
| NAVÀS / Redacció |
| 05/04/2016 11:35 |
 |
|
|
|
La crida dels promotors del Banc d'ADN, que té per objectiu la recerca i identificació de desapareguts durant la Guerra Civil, ha motivat el primer cas d’un donant de sang a Navàs.
Es tracta d’Agustí Santmiquel Puigbó, nascut el juny de 1929, que amb la retirada de les tropes republicanes l’any 1939, va perdre la pista del seu pare Llorenç Santmiquel Camprubí, a prop de Prats de Lluçanès.
Alguns testimonis van comunicar a la família que l’havien mort junt amb un grup de persones que fugien cap a França. Les restes podrien estar enterrades en alguna fossa comuna.
Aquest dimarts al matí, Agustí Santmiquel ha facilitat l’extracció de sang pel Banc d’ADN, coincidint amb una analítica programada al CAP Navàs. La mostra de sang s’ha fet arribar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, al departament de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal, seguint el protocol de la cadena de custòdia.
L'Ajuntament de Navàs, ara fa un any, va ser el primer consistori del país en aprovar una moció a favor del Banc d‘ADN, amb el compromís de difondre i ajudar a finançar el projecte i altres iniciatives relacionades amb les identificacions dels desapareguts.
Agustí Santmiquel va prendre consciència de la importància de fer-se la prova d’ADN, arran de la projecció del documental Camí d’un protocol, realitzat per Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga, en el cicle de Memòria Històrica organitzat per l’Ajuntament de Navàs, on s’explicava el procés i la necessitat de crear el Banc d'ADN, amb testimonis de fills i néts de desapareguts.
Només a Catalunya hi ha més de 4.700 famílies que busquen familiars desapareguts, fa més de 70 anys, i que esperen que s'exhumin les restes òssies de les fosses comunes escampades pel territori català, tant de la guerra com de la repressió franquista.
|
|
|
