Divendres 20 de novembre de 2026
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

EL REPORTATGE: La masia de les bruixes i el vi
La Culla és, des de 1984, la Casa de la Natura; acull també la seu de la DO Pla de Bages i una estació meteorològica
Construïda als afores de la ciutat, avui la Culla està integrada totalment a la trama urbana de Manresa. Foto: Noemí Badrenas

MANRESA / Noemí Badrenas  
12/07/2016 11:35
Un entorn de vinyes i la ‘llegenda negra’ sobre la mort dels masovers són dos dels trets històrics que qualsevol destacaria de la masia de La Culla de Manresa, situada al barri de la Balconada, just al costat de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

La masia estava situada originàriament en un terreny elevat als afores de la ciutat, i d’aquí que se la bategés amb aquest nom. Amb el creixement de Manresa va anar quedant envoltada de zones urbanitzades i des de fa anys ja forma part del paisatge urbà dels barris de la Balconada, la Sagrada Família, Cal Gravat i el polígon industrial de Bufalvent.

Els primers indicis de l’existència de La Culla daten de 1009, en un fragment d’un pergamí que formalitza la donació d’una vinya situada en aquest punt al Monestir de Sant Benet de Bages. En el document es parla de l’indret de La Culla, però no es menciona cap casa, de manera que es desconeix si ja en aquella època hi havia alguna construcció dins el terreny de vinyes. La prova documental més antiga de l’existència de la casa és del segle XIV.

Gràcies a la seva situació elevada i una torre de defensa aixecada com a punt de guaita de la ciutat, La Culla va ser des dels seus inicis una de les masies més riques de Manresa. Les parets gruixudes, el mur que s’estén al seu voltant i els espiells ajudaven a protegir contra els atacs en temps de guerra, bandolers i lladres. Unes 350 hectàrees formaven les seves terres i s’utilitzaven, principalment, per al conreu de vinya, olivera i cereals.

La producció de vi va tenir el seu moment daurat entre 1865 i 1878, any en què la fil·loxera va devastar les vinyes. Durant aquella època el Bages va ser la comarca de més producció a Catalunya, i les mateixes instal·lacions de La Culla ho demostren: un enorme celler, les grans tines, la premsa que s’utilitza ara per ensenyar als infants com es feia el vi o les tres bótes ubicades al celler, restaurades sense desmuntar-les durant la rehabilitació de la casa, ja que eren les úniques bótes que quedaven senceres.


Els nens que visiten la Culla poden veure aquesta maqueta de les tradicionals tines que es troben al pla de Bages. Foto: Noemí Badrenas

Es diu també que la casa estava inclosa en la ruta de la caritat de Sant Ignasi de Loiola durant la seva estada a la ciutat —del març de 1521 al febrer de 1522—. La creença popular era que s’asseia en una de les pedres de l’entrada de la masia i que passava moltes hores d’oració al peu de la creu de La Culla, d’estil gòtic, substituïda el 1906 pel seu mal estat per una còpia moderna i portada al Museu Comarcal de Manresa. L’escultura també protagonitza un poema que Jacint Verdaguer va escriure el 1901, anomenat “La Creu de la Culla”.

La llegenda negra
La memòria popular manresana encara recorda, quasi un segle més tard, els fets que van tenir lloc a la masia de La Culla l’any 1923 i que mai s’han pogut resoldre. Es tracta de la mort dels dos masovers contractats entre 1920 i 1921, Joan Guixé i Lluïsa Oliveras, dels que es deia que eren maçons.

El cadàver de Guixé es va trobar el 22 de març de 1923 al costat d’un dels ramals de la Sèquia, ofegat i amb part del cap i l’esquena destrossats, “com si un petard de dinamita li hagués explotat a la boca”, segons explicaven els diaris de l’època. Mai es va saber si es tractava d’un suïcidi o un assassinat per venjança. El 9 de maig del mateix any, la víctima va ser la masovera, trobada morta amb el cap esclafat dins la casa, al costat de la pica de l’oli.

Després d’aquests fets van començar a circular nombroses històries de bruixeria i fantasmes que es deia que vivien a la masia, la qual cosa va complicar trobar nous masovers que volguessin anar a viure a La Culla. La llegenda negra va conviure amb els manresans durant molts anys i ha perdurat fins a l’actualitat, sobretot pel fet que mai s’ha pogut aclarir la veritat del què va ocórrer entre aquelles parets.

Un equipament per aprendre de la natura
La masia medieval va quedar abandonada més de trenta anys, concretament des de 1950 fins a 1981, quan va ser venuda per la família Pelfort a l’Ajuntament. Era una casa vella i atrotinada que va tardar tres anys de reformes en tornar a obrir portes; va ser llavors, el 1984, quan l’edifici es va convertir en un centre d’educació ambiental per als nens de Manresa i el Bages. Era la Casa de la Natura, encara coneguda per a molts sota aquest nom.


L’equipament va estar en mans del consistori manresà fins el 1991, any en què el Consell Comarcal del Bages va adquirir-ne la gestió. El passat mes d’abril, quinze anys després d’aquell canvi de propietaris, es va saber que el Consell renunciava a seguir amb la gestió de La Culla i que l’entitat que se’n faria càrrec a partir de llavors seria Aigües de Manresa.

Actualment acull el Camp d’Aprenentatge del Bages, un servei del Departament de la Generalitat de Catalunya que aposta per ensenyar als més petits com interpretar el medi ambient i que aprenguin a tractar la natura mitjançant activitats de descoberta de l’entorn agrari i rural de la comarca; també s’hi ubica la seu de la Denominació d’Origen Pla de Bages des del 2001 i una estació meteorològica.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a:
També et pot interessar:

Catifa de fulles al Passeig
Farrés: “El negacionisme climàtic és una amenaça per a la seguretat i la salut de la gent”
Exposades al Recinte Modernista de Sant Pau, més de 50 obres dels artistes de L’Art de Viure
Manresa activa el procés participatiu per definir el nou Pla Local d'Habitatge 2027-2032
AMPANS treu al mercat el primer vi escumós d’Urpina, fruit del projecte de la Torre Lluvià
Un videomapping convertirà la façana de l'Ajuntament en un paisatge de llum i música
25N amb el protagonisme de les persones joves i la recuperació de la memòria de les dones
Montse Ciurana, de Manresa, rep el Premi a l'Excel·lència


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]