|
| La mediació atrau un 17% de casos fora dels jutjats |
| 214 persones intenten resoldre conflictes familiars a través del servei del Col·legi d’Advocats de Manresa |
 |
| Pié i Lleonart són dos dels advocats manresans que van impulsar la mediació a la ciutat. Foto: Noemí Badrenas |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 07/08/2016 11:35 |
 |
|
|
|
Dels 1.075 casos de conflictes familiars que hi va haver a Manresa l’any passat, un 17% dels afectats van apostar directament per la via de la mediació com a alternativa als jutjats. El Col·legi d’Advocats de la ciutat va registrar un total de 214 sol·licituds de mediació, una tercera part de les quals van arribar finalment a un acord a través d’aquest servei.
Totes elles provenen de conflictes familiars, majoritàriament divorcis i reclamacions alimentàries pels fills. El 80% van ser presentades per una de les parts i a voluntat d’una dona. Només deu de les parelles van arribar al despatx de mediació de manera conjunta. També hi ha 33 casos que van arribar derivats dels jutjats.
El degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, es mostra orgullós amb les xifres i assegura que van creixent any rere any. Explica que el partit judicial format pel Bages i Moianès és el que rep més sol·licituds de mediació per cada 10.000 habitants de tot Catalunya. Una altra dada que destaca Pié és que el 2014 el col·legi de Manresa va rebre més demandes de mediació que el de la ciutat de Madrid.
Tot i això, hi ha encara dues terceres parts dels casos de mediació que acaben retornant als jutjats perquè un dels implicats no accepta seguir el procediment. Pié argumenta que “molts processos no tiren endavant perquè hi ha gent que encara desconeix els avantatges de la mediació, i ens falta més cultura del diàleg”.
Entra el dret privat
La mediació s’ofereix a Manresa de manera pionera des del 2002. Fins el 2009, la llei només la preveia en conflictes familiars. Aquell any, però, es va ampliar a l’àmbit del dret privat, la qual cosa va permetre atendre casos d’herències, de comunitats de veïns, reclamacions econòmiques, delimitacions de terrenys o, més recentment, arrendaments.
Maria Assumpció Lleonart, presidenta de la Comissió de Mediació del Col·legi, afirma que hi ha molts propietaris o llogaters que utilitzen la mediació per no haver de passar pels jutjats: “Alguns prefereixen arribar a un acord amb un bon llogater abans que acceptar que un desconegut s’instal·li novament a la seva propietat. És el que els anglesos anomenen ’win to win’, guanyar per guanyar, i sembla que la idea està calant entre els ciutadans gràcies a la mediació”, assegura. Lleonart confessa que és gràcies al boca orella que molta gent comença a conèixer aquest servei i se’l planteja abans d’interposar una demanda.
Justícia gratuïta
Els col·legis d’advocats poden sol·licitar la ’justícia gratuïta’ per tal que el cost de la mediació sigui assumit per la Generalitat. Segons Pié, molts dels casos s’hi poden acollir –hi ha uns barems estipulats segons els ingressos de la persona– i, en aquest cas, cap de les parts ha de pagar pel servei. De totes maneres, en cas que el sol·licitant no entri dins els barems, Pié assegura que “sempre és més econòmic un tràmit judicial on s’incorpora la mediació, encara que sigui parcial”.
Un recurs útil
Anualment el Col·legi rep més de 200 sol·licituds de mediació, la majoria per conflictes familiars, tot i que els mateixos advocats promocionen l’àmplia aplicació que pot tenir aquest procediment. Pié diu que l’èxit més gran de la mediació és l’acompliment dels acords establerts, ja que apareix la idea de “compromís” per part dels implicats, fins i tot si els desagrada el pacte que han fet amb l’altre. Lleonart assegura que “és molt més fàcil complir un acord de mediació que una sentència judicial”. Ambdós coincideixen en defensar la mediació com “una manera de no eternitzar un problema”.
Un altre dels avantatges de solucionar un conflicte a través de la mediació és que el desgast emocional dels implicats “sempre és inferior” a l’experimentat per la via judicial. Els menors, en cas de la separació dels pares, tampoc pateixen un efecte tan traumàtic, ja que “la tensió sol minvar després d’unes quantes sessions de mediació”, explica Lleonart, qui afirma rotundament que “la relació futura de les persones que segueixen el procés i finalment arriben a un acord parlant millora moltíssim”.
Un dels darrers casos d’èxit que subratlla Pié és la mediació feta entre l’Ajuntament de Manresa i el col·lectiu que va ocupar la Sala Ciutat per evitar que enderroquessin l’edifici: “No es va poder arribar a un acord final perquè les propostes de les dues parts implicades no tenien res a veure, però gràcies a la mediació la situació no va derivar en un conflicte més violent”, afirma el degà. |
|
|
