|
| L'Obaga de l'Agneta: com recuperar oliveres centenàries i fer-ne un oli excel·lent |
| Una parella de Manresa treballa en la recuperació de les varietats Verdal i Corbella, autòctones de la ciutat; incorporen nous mètodes d’agricultura ecològica amb el mínim impacte pels arbres |
 |
| Sergi Cámara amb l'Obaga de l'Agneta al fons, terreny que dóna nom a l'oli extret de les oliveres recuperades. Foto: Noemí Badrenas |
|
| BAGES / Noemí Badrenas |
| 14/08/2016 11:35 |
 |
|
|
|
No cada dia es té l’oportunitat de tastar un oli centenari. Un raig d’or líquid que et remou amb el seu gust intens i la seva aroma a herba tallada, carxofa, ametlla torrada. Estem parlant d’un oli que prové de dues varietats d’oliveres centenàries, la Verdal, autòctona de Manresa, i la Corbella, pròpia de la llera del Cardener.
Els responsables de recuperar aquestes varietats que s’estaven perdent a la comarca són Sergi Cámara i Roser Pinyot, una parella de manresans que van engegar el projecte l’Obaga de l’Agneta ara fa vuit anys. Expliquen que la seva primera idea va ser recuperar la finca familiar, dels Pinyot –un terreny amb quasi mig segle d’història, repartit en petites franges de terra ubicades entre Can Poc Oli i el barri dels Comtals– per no deixar perdre el que ells consideren patrimoni de la ciutat, “i si la cosa anava bé, volíem fer-nos oli per casa”, explica Cámara.
El nom de la finca prové del diminutiu d’Agnès, Agneta, i correspon al nom de pila d’una de les primeres generacions de Pinyot. La família va haver de fugir de França, on residia, per les Guerres de Religió, i va ser entre 1550 i 1600 quan es va instal·lar a Catalunya, primer a Sallent i després a Salelles.
Un regal encertat
Actualment la finca consta d’unes 45 hectàrees, algunes de bosc i la resta cultivades. Hi ha prop de 3.000 oliveres. Cámara i la seva dona en són els únics administradors, tot i que no resideixen a la casa pairal, que va ser venuda fa anys. “Tenim la sort que quinze generacions de Pinyot havien cuidat la terra abans que nosaltres”, explica Cámara.
Tot va començar quan la seva dona, hereva de la finca, li va regalar pel seu aniversari una feixa on plantar-hi vinyes: “Jo havia viscut a França 12 anys i vaig tornar enamorat de la vinicultura. Aquell regal va ser el començament de tota l’aventura que hem viscut fins ara. I el que ens queda”, relata entusiasmat. Assegura que els va caldre molta formació per passar de la idea de fer oli per casa al que han aconseguit a dia d’avui: produir un “oli d’autor” excel·lent, un pèl car per als que no només prioritzen la qualitat del producte, però boníssim.
Està etiquetat amb el nom de la finca, l’Obaga de l’Agneta. És un oli verge extra que es pot comprar en alguns petits establiments de Manresa i també a casa de la parella. “Estem treballant en l’exportació del nostre oli a petita escala, perquè la prioritat no és augmentar la venda del producte, sinó fer que el conegui com més gent millor arreu del territori”, afegeix Càmara.
És per això que ara, després d’anys dedicant tot l’esforç a la recuperació de les oliveres i d’una finca que ha evolucionat de la mà del cultiu típic del Bages i que forma part del patrimoni de la comarca, Cámara i la seva dona volen dedicar més energia a buscar col·laboracions amb iniciatives similars a la seva.
Oleoturisme
La passió de Cámara pels vins i l’enoturisme l’ha portat a engegar un projecte de col·laboració amb el Coll de l’Alba, una iniciativa de les Terres de l’Ebre de la qual també en surt un oli d’oliva verge extra comercialitzat sota el nom d’aquesta collada, ubicada a Tortosa. Volen importar el model que s’ha instal·lat amb el vi i promoure conjuntament l’oleoturisme pel territori català.
Ja han portat a terme les primeres experiències i sembla que les sensacions són bones: “La gent es mostra molt interessada en conèixer l’agricultura i el producte local i, encara que no ho sembli, el món de l’oli té un gran públic objectiu. Els oferim un tast a través del qual poden transportar-se a l’origen del producte tot i no conèixer el lloc”, detalla l’emprenedor manresà.
I és que el ritme veloç del dia a dia no permet gaudir d’experiències similars tan sovint com un voldria. Fer un tast a l’Obaga de l’Agneta implica asseure’s pausadament entre oliveres –una de les icones representatives del paisatge bagenc–, amb la muntanya de Montserrat al fons i amb una veu experta que t’ajuda a recórrer la vida d’aquest oli a través de tots els teus sentits. Tot un luxe.
Però la idea d’oferir tastos d’oli va més enllà del bon gust per la gastronomia. Cámara diu que volen desvincular la imatge de la pagesia amb la de “faixa i barretina” i demostrar que hi ha molta formació i tècnica darrere aquest ofici: “Hem de saber transmetre la passió que sentim per aquestes oliveres de 400 anys i les ganes que tenim de cuidar-les”.
Un exemple de la delicadesa amb què Cámara i la seva dona tracten les oliveres recuperades –la majoria van morir durant la glaçada de 1956; van ser tallades de soca-rel però van rebrotar anys més tard– és l’atenció que dediquen a les necessitats de cada arbre: “Tenim en compte l’índex de maduració de les olives, un fet estrany en l’agricultura industrial. Això vol dir que les collim per feixes, només si han assolit el seu punt òptim de maduració”, afirma.
Un altre dels condicionants de la qualitat de l’oli extret és el tipus d’agricultura utilitzada. A l’Obaga de l’Agneta és ecològica i biodinàmica, és a dir, s’aprofiten tots els recursos naturals de la terra i es tenen més en compte els calendaris astrals. La poda també es diferencia de la tradicional: fan servir el mètode de bellaguarda, que segons Cámara “respecta més la forma natural de l’arbre i el seu creixement, i l’equilibra”. |
|
|
