|
| Reforma a la Casa Fàbregas |
| Trets típics del barroc i del gòtic es barregen amb elements de l’arquitectura medieval o la moderna; les obres s’iniciaran a finals d’octubre |
 |
| Santamaria al costat de la llar de foc que hi havia antigament a la cuina de l'edifici, molt ben conservada. Foto: Noemí Badrenas |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 09/10/2016 11:35 |
 |
|
|
|
La Casa Fàbregas de Manresa ha patit un munt de canvis durant els més de 400 anys que formen la seva història. Ara, alguns dels elements arquitectònics originals que s’havien perdut es podran recuperar gràcies a la reforma que iniciaran els nous propietaris de l’edifici a finals d’octubre. L’immoble, situat al mig de la ciutat –a la plaça Major i a tocar de l’Ajuntament–, acollia fins fa dos anys una de les fondes més transitades de Manresa, la de Sant Antoni.
Trets típics del barroc i del gòtic es barregen amb elements de l’arquitectura medieval o la moderna dins la infinitat de parets que delimiten la casa. Alguns han estat declarats patrimoni municipal, altres han quedat amagats rere noves parets o s’han perdut en alguna de les reformes realitzades entre els segles XVI i XX com a conseqüència de l’annexió de quatre finques diferents que avui dia composen els més de 2.500m² que té la casa.
Des de fa un any, la totalitat de l’immoble és propietat de la societat Duopros S.L.
Lluís Duocastella, un dels socis, assegura irònic que l’estat en què estava l’edifici quan el van comprar semblava tret d’una “pel·lícula de terror” i admet que la prioritat de l’empresa és vendre-la. En aquesta línia, Pere Santamaria, l’arquitecte encarregat de planificar el projecte de remodelació, té clar que el primer de tot és l’accessibilitat: es farà una escala nova que s’adeqüi als estàndards actuals tant per a un edifici privat com públic –ara semblen un laberint– i es construirà el forat de l’ascensor sense perdre de vista que l’objectiu és “recuperar l’essència de la Casa Fàbregas”. Ambdós asseguren que l’immoble té infinites possibilitats.
De fet, la casa és tota una caixa de sorpreses: té una gran terrassa sota la coberta que propicia unes vistes espectaculars del casc antic manresà i de Montserrat i compta amb elements que Santamaria afirma que la fan “única”, com ara la galeria de volta de canó que es troba al darrere de la casa, aguantada amb arcs que estan separats per un capitell flotant de ceràmica poc típic de l’època, o l’arc rebaixat d’execució única que s’ubica sobre el corredor de l’entresòl, “bàsic per a què l’estructura de l’edifici no cedeixi”.
El soterrani és també una de les parts destacables: excavat a la pedra, era utilitzat antigament com a magatzem de queviures. S’hi poden veure una tina de vi, un pou d’aigua i un sistema de cisternes d’aigua documentades de mitjans de segle XVI, una part de les quals es troba avui dia sota la plaça Major -ja que la façana principal es va construir posteriorment. També crida l’atenció un passadís que connecta un dels accessos principals amb algunes de les estances inferiors i que els experts creuen que antigament era un carrer descobert i transitat, com el carrer del Balç. |
|
|
