|
| Un Kursaal de pel·lícula |
| El teatre prepara un documental per immortalitzar la mobilització popular que va permetre la seva recuperació; les aportacions de 30 euros donen dret a una de les inconfusibles rajoles del pati, fetes en exclusiva per a l’equipament |
 |
| Joan Morros i Jordi Basomba, amb les rajoles del pati, aquest dilluns al matí. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| CULTURA / Carmina Oliveras |
| 17/10/2016 11:35 |
 |
|
|
|
Comprarien l’entrada d’un espectacle que s’escenificarà d’aquí a deu anys sense tenir cap garantia que efectivament es farà? La majoria, segurament, respondríem que no. A Manresa, però, aquesta majoria, ara fa 20 anys, va dir que sí. I ho va fer per donar el seu suport incondicional a un projecte en el qual creia: la rehabilitació del teatre Kursaal, un vell equipament del 1927 que, després d’haver viscut èpoques més que daurades, havia entrat en decadència als anys 70 fins a convertir-se en un niu de coloms, pols i tristesa.
La seva recuperació total, aquella que va permetre que avui Manresa tingui un teatre envejat per bona part del país, no va ser fruit de cap decisió política, sinó de la gent de la ciutat. Va ser un grup de manresans —agrupats en la nova entitat del Galliner— el que va començar la peculiar campanya de vendre entrades a deu anys vista, i van ser més els ciutadans que la van comprar i van posar el primer duro per finançar l’obra. L’Ajuntament del moment, a remolc, no va tenir més remei que acceptar la voluntat popular i, després de buscar i rascar subvencions d’allà on semblava que no n’hi havia, el teatre es va rehabilitar.
És una història èpica, d’aquelles que acaben bé, d’aquelles que et fan sentir orgullós de pertànyer a una comunitat, a una ciutat, a un país. Una història que el febrer de l’any vinent es portarà a la gran pantalla, just quan es compliran 21 anys d’aquella estrafolària idea i 10 de l’acte oficial de reinauguració.
Però tractant-se del Kursaal, el film no tindria sentit si es realitzés només amb diner d’institucions públiques i privades. I és que com diu Joan Morros, membre del Galliner, “el Kursaal és el teatre de la gent”. Va ser la gent qui va lluitar perquè renasqués de les seves cendres i ara també serà la gent la que permetrà que la història s’immortalitzi en un documental. Com? Ressuscitant aquell “acte de fe” que el 1995 van fer els 900 manresans que van comprar l’entrada a 2.000 pessetes.
D’aquesta manera, a partir d’aquest dimarts a les sis de la tarda es podran fer aportacions —a través del web o a taquilla— que van dels sis als 25 euros i que donen dret a entrades per assistir a l’estrena o a projeccions posteriors del documental. Però no s’espantin, en aquesta ocasió no caldrà esperar deu anys per a veure el resultat de la microinversió de cada ciutadà. L’estrena ja té data, el 14 de febrer del 2017.
A banda, també es pot adquirir de manera anticipada el DVD, o bé fer l’aportació màxima, de 30 euros, a canvi d’una de les inconfusibles rajoles del pati, un regal que recorda moltíssim al que es va fer abans de la rehabilitació, quan es van repartir les antigues i emblemàtiques butaques, que avui estan escampades en desenes de cases de manresans i bagencs i, fins i tot, en llocs insospitats de la geografia catalana i espanyola. “És una recompensa que queda, a la gent li fa gràcia tenir-la, i ja hi ha molta gent que abans d’arrencar ens les ha demanat”, relata Morros, que rememora la seva exclusivitat: “les rajoles van ser fetes per una empresa manresana que encara existeix i que encara té el motlle, i només es van col·locar aquí”.
Totes les aportacions —excepte la més barata de sis euros— donen dret a sortir als crèdits. En total, es necessiten 70.000 euros, la meitat dels quals es preveuen recaptar amb les microdonacions, mentre que l’altra meitat serà aportada per “empreses i administracions públiques que fa falta acabar de concretar”, ha dit Morros.
Una història “universal”
La productora Paral·lel 40 ha iniciat aquest matí el rodatge del documental amb les primeres entrevistes dins el teatre. També se’n faran en indrets que “rememorin espais antics, com l’edifici de l’Anònima o el convent de Sant Francesc”, ha avançat Jordi Basomba, gerent del Kursaal.
El film també incorporarà imatges d’arxiu i material divers per embolcallar 21 anys d’una història on la tenacitat de la gent hi tindrà “un paper important”. A banda de la recuperació, la cinta també incidirà en un model de gestió poc habitual, que no recau en un únic programador, sinó que es realitza a través de l’entitat del Galliner, que treballa colze a colze amb Basomba.
El gerent creu fermament que el documental “té recorregut”. Per “la història, per l’empenta de la gent i perquè és un exemple de participació, que avui s’intenta potenciar molt, però que aquí va ser voluntària; és una història universal que es pot veure i entendre a qualsevol lloc del món”
En aquesta línia, Basomba manté contactes amb Televisió de Catalunya i, a través de la productora Paral·lel 40, també és previst portar-lo a diferents festivals “d’arreu del món”, motiu pel qual el film es traduirà a l’anglès i al castellà. |
|
|
|
Redacció | 19-10-2016 | 11:00
|
|
Alba, a través de les taquilles o del web
|
|
|
Alba Comas Closas | 18-10-2016 | 08:27
|
|
Quin procediment s' ha de fer per veure que aquest projecte sigui una realitat.
Pasos a seguir per l'aportació del microcredi.
|
|
| |
| Tots els comentaris |
|
|
