|
| Artés empeny perquè el Consell d'Alcaldes es posicioni a favor de la funerària pública |
| La moció, aprovada per unanimitat, també contempla l'adequació d'un espai al municipi per a fer enterraments laics i la creació d'una associació d'enterraments desviculada de l'Ajuntament |
 |
| Els tres regidors d'Artés. Òscar Vilarsau, Ernest Clotet i Israel Falcó. Foto: CA |
|
| BAGES / Redacció / Carmina Oliveras |
| 21/10/2016 20:31 |
 |
|
|
|
El ple de l'ajuntament d'Artés ha aprovat per unanimitat demanar al Consell d'Alcaldes que es posicioni favorablement a encarregar un estudi de viabilitat econòmica que contempli, entre altres opcions, la creació d'una empresa pública comarcal de serveis funeraris. La moció, presentada per la CUP aquest dijous, va ser aprovada pels 13 regidors del plenari després d'incorporar algunes esmenes fetes per CDC i ERC.
D'aquesta manera, Artés pressiona després de l'intent que fa unes setmanes va fer al Consell del Bages. La CUP pretenia que l'ens comarcal encarregués directament l'estudi, però l'equip de govern (ERC; PSC i ICV) va preferir traslladar la qüestió al Consell d'Alcaldes, a qui ara els cupaires demanent que es posicioni de manera favorable.
A banda de l'estudi de viabilitat en si, la moció aprovada a Artés també contempla un acord per adequar un espai municipal per fer enterraments laics i un per impulsar una associació funerària desvinculada de l’ajuntament que tingui com a objectiu l’autogestió dels enterraments a Artés. Les associacions funeràries són associacions sense ànim de lucre que reparteixen el cost de l'enterrament de cada membre de l'associació entre tots els associats alliberant així la família del cost del servei funerari en el moment de la defunció. Actualment funcionen associacions funeràries a municipis veïns com Avinyó, Monistrol de Calders o Navarcles.
La CUP defensa que "els serveis funeraris són un serveis social bàsic i que com a tal no pot deixar-se en mans d'empreses privades que operen amb l'únic criteri de la maximització de beneficis". Aquest fet "provoca, i així ho conclouen els estudi elaborats per l'ACCO, l'ús habitual de pràctiques abusives per part de les empreses del sector".
En la moció la CUP argumenta que "amb el retorn del servei públic, acompliríem dos objectius igualment importants. En primer lloc, s'aconseguiria una important rebaixa de preu en la majoria de municipis, ja que en molts casos les empreses aprofiten la seva posició dominant per imposar uns preus absolutament inflats i que no tenen cap relació amb els costos que genera el servei. I en segon lloc, es recuperaria la gestió democràtica d'un servei essencial i absolutament universal, de manera que la mort deixaria de ser un negoci".
Prop de 5.000 euros per un enterrament
Artés és un dels municipis que més ha patit en els últims anys les conseqüències de les pràctiques monopolístiques de les empreses funeràries, ja que un enterrament, segons informava l'Artesenc l'abril del 2012, té un cost de 4.480 euros; un preu molt per sobre al d'altres municipis de la comarca del Bages. A més, "la particular guerra de funeràries" també va provocar que durant alguns mesos el tanatori que Mémora té a Artés estigués tancat al públic a causa d'un procés judicial sobre l'ús privatiu del tanatori. El tanatori va ser reobert a principis d'aquest any.
La moció presentada a Artés és la primera d'un seguit de mocions que presentarà la CUP als ajuntaments de la Catalunya Central en una campanya per "defensar uns serveis funeraris públics, de qualitat i a preus populars". |
|
|
