|
| EL REPORTATGE: Manresa en ulls forans |
| Un projecte del Centre d’Estudis del Bages mostra la ciutat al llarg de sis segles des de la mirada de viatgers; durant la investigació s’han descobert dues de les fotografies més antigues de Manresa i referències de Gaudí o Amades, entre d’altres |
 |
| Jordi Bonvehí, el coordinador del projecte, amb la Seu de Manresa de fons. Foto: Jordi Preñanosa Serra |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 30/10/2016 11:35 |
 |
|
|
|
La història d’una ciutat sempre queda plasmada en arxius municipals o privats, en llibres i exposicions, normalment elaborades per experts que tenen l’objectiu de divulgar els fets més rellevants que han succeït en un indret concret. El que no és tan habitual és que part d’aquesta història es pugui escriure a través de la mirada d’uns viatgers que només han trepitjat el municipi de pas, i menys tractant-se d’una ciutat com Manresa, poc acostumada a la massificació turística.
Precisament això és el que ha aconseguit el projecte d’investigació “Els viatgers a Manresa”, impulsat pel Centre d’Estudis del Bages (CEB) i coordinat per l’historiador Jordi Bonvehí. Durant un any Bonvehí ha desgranat tot tipus de publicacions en busca d’arxius, sobretot fotogràfics però també escrits o dibuixats, que l’ajudessin a veure Manresa amb els ulls d’aquells qui havien viatjat a la ciutat, és a dir, persones que ni hi han nascut ni hi han viscut, sinó que només hi han fet parada en algun moment puntual de les seves vides. Tota la informació recollida forma part d’una línia cronològica que està penjada al web del CEB. El document més antic que s’hi pot trobar data de 1344 –una crònica del rei Pere III el Cerimoniós– i el més nou, de 1989 –un poema de Felip Graugés sobre el miracle de la misteriosa Llum.
L’estada de Gaudí
Entre els més de sis-cents anys que abasta el projecte s’hi poden trobar autèntiques curiositats, com ara el viatge d’Antoni Gaudí a la ciutat. Les seves impressions sobre el Pont Vell, l’estació de tren i la Seu van fer que l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March modifiqués els plànols inicials que havia dissenyat per a la reforma de la basílica. El folklorista Joan Amades també va recollir en el seu llibre ’Rondallística’ la llegenda que explica que a Manresa “la gent no era gaire amiga dels bisbes i els tiraven cebes pel carrer”, diu Bonvehí. Un altre dels escriptors que han fet referència a la ciutat és Josep Maria de Segarra, qui a les seves memòries narrava l’experiència del seu pare a l’antic col·legi de Sant Ignasi, avui transformat en el Museu Comarcal de Manresa.
En la cronologia hi ha també tota una descoberta per als historiadors manresans. Es tracta de dues imatges antigues, anteriors a 1867, del fotògraf Robert Napper, ara exposades al museu Victoria & Albert de Londres. Tot i ser dues de les fotografies més antigues dels carrers de Manresa de què es té constància, no representarien una troballa tan important si no fos perquè fins fa molt poc –a principis d’aquest any– es creia que il·lustraven la ciutat de Valladolid. Es va saber gràcies a l’avís del personal del Museu de Valladolid, que tenia la sospita que les imatges no corresponien a la seva ciutat, ja que alguns dels elements que s’hi podien apreciar feien pensar en una ciutat més mediterrània.
Es van posar en contacte amb responsables del CEB i, un cop fetes les comprovacions necessàries, es va determinar que les dues instantànies de Napper s’havien realitzat a la capital del Bages, en concret al carrer de les Escodines i a la Via de Sant Ignasi. És probable que ambdues datin de 1864, quan Napper va retratar la ciutat per encàrrec de l’editor de postals anglès Francis Frith.
El projecte finalitza aquest mes d’octubre i per al mes vinent està prevista una ruta, oberta a tothom, que recorrerà alguns dels indrets. Bonvehí i la resta d’organitzadors del projecte han escollit els vuit punts “que poden fer més gràcia als visitants”. Serà el proper 19 de novembre i tindrà una durada d’unes tres hores. La ruta, que s’iniciarà al Museu Comarcal de Manresa, se centrarà, segons Bonvehí, en la part antiga: el Pont Vell, la Cova, les Escodines, la plana de l’Om, Sant Domènec i la plaça Major, entre d’altres. “No serà una visita històrica ni acadèmica com se sol fer habitualment, sinó que cada una de les parades s’explicarà exclusivament a través de la mirada dels viatgers a qui, en un determinat moment, aquest lloc els va cridar l’atenció i el van voler plasmar en una fotografia, un vers o simplement un comentari que ara ha transcendit en el temps”, assegura.
El projecte va néixer l’octubre de 2015 i va tirar endavant gràcies a les subvencions de l’Ajuntament de Manresa i l’Institut Ramon Muntaner. Des de llavors ha estat liderat per l’historiador Jordi Bonvehí, membre fundador del portal de vídeos d’història en llengua catalana HistoTube, així com dels webs Històries d’Europa i Històries Manresanes. És co-autor del llibre L’Espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana (2015) i també col·labora amb l’Associació Memòria i Història de Manresa.
|
|
|
