|
| Camps inaugura la plaça on va aflorar un cementiri amb tombes del IV |
| Entre les peces més preuades hi ha el llindar de la porta d’accés a un recinte funerari amb petjades esculpides que simbolitzen el pas de la vida a la mort; també es van localitzar tombes tardoromanes amb els seus esquelets |
 |
| La nova plaça, amb la rèplica del llindar i les tombes marcades. Foto: Pere Tardà |
|
| BAGES / Carmina Oliveras |
| 18/12/2016 11:35 |
 |
|
|
|
Camps inaugurarà aquest diumenge (a 3/4 de 12 del migdia) les obres d'urbanització i museïtzació de la plaça de l'església (plaça de la Creu) on hi han aflorat restes arqueològiques de valor relacionades amb un període, el tardoromà (també dit tardoantic o paleocristià), molt poc estudiat i documentat a la Catalunya Central.
Entre les peces més preuades que s'han localitzat en aquest nucli que pertany al municipi de Fonollosa hi ha un llindar del segle IV d'una porta d’accés a un recinte funerari que, tal i com va explicar Pere Tardà (de CatPatrimoni, l'empresa que es va fer càrrec de l'estudi) "simbolitzen el pas de la vida a la mort". També es van trobar tombes tardoromanes perfectament conservades amb els seus esquelets.
El llindar, "únic a Catalunya i amb molt poques referències a l'estat espanyol", es va destapar en la darrera fase de l’excavació arqueològica. Es tracta de la part inferior de la porta, la que es trepitjava. En la peça hi ha esculpides un total de sis petjades de sabates de l’època, amb un relleu que acaba en punxa.
Núria Cabañas, directora de l’excavació (de CatPatrimoni), destacava la simbologia de la troballa. Les dues petjades del mig miren cap endins i les quatre dels laterals miren cap enfora: “En el món cristià (als segles IV i V ens trobem en el tombant entre l’època romana i la cristiana), representa deixar una vida per entrar a formar part d’una altra; deixes el món dels vius per entrar al món dels morts”.
Es tracta d’una descoberta “excepcional”, va dir, ja que actualment no es coneix cap entrada de cementiri amb petjades del segle IV a Catalunya. Pel què fa a l’Estat espanyol, “hi ha negatius relacionats amb espais de cementiri” amb la mateixa simbologia, “però s’han trobat amb material ceràmic o àmfores, no amb pedra esculpida”.
De fet, la pista que els va permetre identificar la descoberta la van trobar a Roma. Tardà va desvelar quan es va localitzar que “el referent què ens ha permès entendre la simbologia de la pedra està exposat als Museus Capitolins de Roma i conté quatre petjades amb el peu descalç esculpit; dues miren cap a dins i dues miren cap a fora”.
1.500 anys d’enterraments
L’excavació es va iniciar el gener del 2015, quan les obres per reformar la plaça van destapar les primeres restes. S’hi han fet quatre campanyes i s’hi han trobat 158 tombes d’èpoques que van des del segle IV al XIX. La troballa més antiga és el recinte funerari del IV-V, amb cinc enterraments que conserven els seus esquelets, alguns dels quals són de nens.
El segueixen les tres tombes antropomorfes medievals del X-XI; i la resta de tombes de caixa de llosa, ja plenament medievals, del XII. En el segle posterior, l’espai s’abandona com a recinte funerari. Se sap perquè es localitza una base de premsa de vi i un edifici del XIV-XV. Més tard, l’habitatge s’enderroca. Però es tornarà a utrilitzar de nou com a zona d’enterraments fins el segle XIX, quan Camps es dota d’un nou cementiri i es fa la plaça.
Un museu a l'aire lliure
Després de les excavacions, la plaça s'ha urbanitzat i museïtzat. S'han fet rèpliques de les principals peces perquè en quedi constància i s'han referenciat els elements que han permès datar l’origen de Camps al segle IV (fins ara, el document més antic era de l’any 950), com ara les tombes, els murs, les sitges i les escultures.
Així, els visitants que trepitgin a partir de diumenge la plaça podran observar el lloc exacte on es van localitzar les tombes, i la forma que tenien cada una d'elles. A sobre de cada una, s'hi ha posat un petit llum que, segons relata Tardà, simbolitza l'ànima dels morts.
Des del primer dia, els arqueòlegs han buscat també la presència de restes que evidenciessin la localització d’una vil·la romana sota de Camps: “Si hi ha un cementiri, relativament a prop hi hauria d’haver els habitatges”, apuntava Cabañas. La seva presència, però, no s’ha pogut corroborar. La plaça, però, s'ha deixat preparada per si mai es vol continuar l'excavació, ja que hi hauria més marge d'estudi cap a la zona nord.
La inauguració comptarà amb la presència de la delagada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, del vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, dels representants municipals i de l'equip de Cat Patrimoni, que a banda de l'excavació també ha liderat la museïtzació i senyalització de la nova plaça.
|
|
|
