|
| La fàbrica dels Panyos, la gran oblidada |
| Precursora de la revolució industrial, porta quaranta anys tancada i sense cap ús; l’edifici ha rebut projectes d’algunes empreses i particulars que mai han prosperat, com una residència per a gent gran, una biblioteca o un museu industrial |
 |
| Part de la façana principal de la fàbrica dels Panyos, a l’avinguda Francesc Moragues, prop del Congost. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 25/12/2016 11:35 |
 |
|
|
|
La que va ser la precursora de la revolució industrial a Manresa a principi del segle XIX porta quaranta anys buida i oblidada. La fàbrica de Cal Miralda, popularment coneguda com la fàbrica dels Panyos, va ser construïda el 1820 a tocar del Cardener i va funcionar durant més de 150 anys. Quasi mig segle després del seu tancament, encara espera que alguna administració doni un cop de timó per fer-la reviure. De propostes no n’hi falten. Cap, però, ha acabat de fer el pes als diferents governs que ha tingut la ciutat, que a la vegada tampoc han estat capaços d’oferir cap pla concret per a tot un símbol de l’era industrial a Manresa.
Els Panyos va ser aixecada per la societat Pau Miralda i Cia el 1820. Amb quatre pisos i amb una superfície útil actual de 4.720 metres quadrats, la fàbrica produïa draps de llana fina –paños en castellà. El 1866 va ser comprada pel manresà Manuel Portabella, que la va gestionar durant els anys de màxima esplendor, quan s’hi van fer millores i els anomenats ’cotons manresans’ van ser duts a exposicions com ara la Universal de Barcelona, el 1900.Durant la Guerra Civil es va transformar en caserna i més tard, el 1940, va ser comprada per una companyia de Terrassa, Hilados de Estambre del Alto Llobregat, que la va fer funcionar fins el 1976, quan va tancar.
Pocs arranjaments
De les naus que la conformaven, només queda dreta la central. La resta es van enderrocar el 1989 pel seu mal estat. L’edifici fa anys que acumula pols. El mateix catàleg de l’Ajuntament indica que el seu estat és “deficient” i que té “risc d’inundabilitat”. L’única reforma que s’hi ha fet és del 2009, quan es va reconstruir la teulada, part de la qual s’havia esfondrat el 2005. Les obres van costar un milió –provinent d’un fons estatal– i van permetre recuperar el 50% de les teules originals i arreglar el sostre interior.
L’Ajuntament va elaborar un pla director el 2011 per definir com s’hauria de rehabilitar, però cinc anys després encara no s’hi ha fet res. Empreses, entitats i particulars han presentat projectes amb l’objectiu de no deixar morir un monument que el 2009 va ser declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat i que està considerat el més antic d’aquesta tipologia que es conserva a l’estat espanyol.
Un exemple és la proposta de la firma manresana Universal Adventures, que proposava aprofitar les dues plantes superiors per fer-hi una residència d’avis, la segona planta per fer-hi un centre de dia i assistencial, i la planta semi-soterrada per fer-hi un casal d’entitats i joves.
Segons expliquen fonts de l’empresa, el projecte va ser exposat a l’alcalde Jordi Valls –el 2006– i a l’alcalde Josep Camprubí –el 2008– sense obtenir-ne cap resposta. Es tracta d’una proposta que estaria ben vista per l’Associació de Veïns de Valldaura, que des de fa anys reclama que es doni a la fàbrica un ús en benefici del barri, explica Faustí Fíguls, coordinador de l’entitat.
Altres propostes que tampoc han progressat són la conversió de l’edifici en seu dels serveis territorials –que aniran als antics jutjats– o un centre d’arts escèniques i una biblioteca, un projecte d’una arquitecta manresana presentat recentment, relata Fíguls.
Els veïns també tenen propostes: parlen de fer-hi un centre d’atenció primària, una sala polivalent o un museu. I recentment han traslladat al consistori la proposta d’ubicar-hi l’escola Valldaura, que fa anys que funciona amb barracons.
L’historiador manresà Jaume Serra recorda que el 2005 els veïns van impulsar la campanya SOS Panyos cansats de veure la “lamentable” situació en què es trobava la fàbrica i “que ningú hi fes res”. “Vam pressionar perquè arreglessin la teulada i ara ho seguirem fent per no deixar perdre aquest gran valor patrimonial de Manresa”, afirma.
La fitxa:
Superfície: 4.720 m2 (repartits en quatre plantes)
Estructura: Sustentada amb bigues de fusta i arcs de mig punt als baixos
Any de construcció: 1826
Tancament: 1976
Adreça: Francesc Moragues, 36-64
Patrimoni: Edifici industrial modern amb tipologia de pisos i força hidràulica més antic que es conserva a l’estat espanyol
|
|
|
