|
| Advocats de Manresa alerten als joves del perill de difondre imatges a internet |
| El Col·legi vol conscienciar els menors de les "greus conseqüències" de fer un ús inadequat de les xarxes socials; l’accés primerenc als 'smartphones' fa créixer el nombre de casos |
 |
| Casellas mostrant un fragment del curt ’Share’, del qual en són protagonistes els mòbils i les xarxes. Foto: Noemí Badrenas |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 08/01/2017 11:35 |
 |
|
|
|
Fer que els joves entenguin les conseqüències jurídiques que pot comportar la difusió d’imatges íntimes d’una persona a les xarxes socials. Aquest és l’objectiu de les xerrades que ha començat a impulsar recentment el Col·legi d’Advocats de Manresa, en concret la comissió de drets humans, destinades a joves de 12 a 18 anys de tota la comarca. De moment l’experiència s’ha provat a l’escola Paidos, a Sant Fruitós de Bages, i la propera es farà a l’escola Llissach de Santpedor.
“Tot allò que es publica a internet, queda a internet. Hem de conscienciar els joves que el seu perfil a les xarxes socials determinarà el seu futur”, explica David Casellas, president de la comissió de drets humans. L’advocat manresà fa referència amb aquesta afirmació taxativa a allò que tots sabem però que sovint oblidem: i és que els departaments de recursos humans de les empreses indaguen a Facebook, Instagram o Twitter, entre d’altres, per determinar si el perfil del candidat a ocupar la seva vacant és vàlid o no.
I les fotos de les festes amb amics on algú va passat de voltes, com exemplifica Casellas, i que poden perjudicar la trajectòria professional d’un recent graduat o fins i tot la vida privada d’una persona que arriba a ser un personatge públic, són proves que ja no es poden ocultar un cop s’han difós per internet. Casellas assegura que és precisament per aquest motiu que les denúncies per la difusió no consentida d’imatges íntimes a les xarxes “tenen l’èxit gairebé assegurat als tribunals”.
A les xerrades –que es fan en grups reduïts per potenciar la participació dels joves, diu Casellas–, els advocats expliquen que una reclamació d’aquest tipus pot comportar penes d’internament –en el cas de menors– o de presó de fins a cinc anys si el jutge considera il·legítima la publicació de determinat material –ja siguin imatges o també gravacions de veu– a les xarxes. També és habitual en aquests casos que l’autor dels fets hagi d’indemnitzar la víctima pel què fa a la responsabilitat civil que es deriva de la seva acció. “A mesura que avança la nostra explicació a l’aula, veus com els va canviant la cara als adolescents, se sorprenen que allò que fan cada dia innocentment pugui arribar a tenir conseqüències tan greus”, detalla Casellas.
Per a il·lustrar els efectes jurídics en què poden derivar aquestes actuacions, a l’inici de la xerrada els advocats se serveixen del curtmetratge Share, una idea del Col·legi d’Advocats de Granollers per conscienciar els més joves sobre els riscos de les noves tecnologies. Segons Casellas, el problema de les reclamacions per la captació o difusió d’imatges sense el consentiment de l’altre va en augment perquè l’accés als smartphones i a altres dispositius mòbils “es té cada vegada més joves, quan encara són nens” i sense que s’hagi fet prou pedagogia a les escoles per prevenir aquestes situacions.
Una altra de les situacions que va en augment, afirma Casellas, és la violència masclista en els segments de població més jove: “Contràriament al què hauria de ser, hem detectat que el gran ventall d’opcions que ofereix internet, com ara aplicacions amb localitzador gps, incrementa la sensació de control que tenen alguns joves sobre la seva parella”, lamenta. |
|
|
