 |
|
|
|
Tres informes demolidors –als quals ha tingut accés aquest diari– han destapat un possible cas de prevaricació a la Mancomunitat d’Abastament d’Aigües del Solsonès per la relació que hi ha i hi ha hagut entre l’actual director tècnic de l’ens supramunicipal, Alexandre Freixes, i l’empresa que històricament ha realitzat l’assistència tècnica i les lectures dels comptadors, Ditec SL, del qual Freixes n’ha estat l’administrador únic fins el 2011, quan va passar el càrrec al seu fill.
El cas l’ha fet sortir a la llum Joan Solà, alcalde de Riner que, des de l’any passat, és també president de la Mancomunitat (va substituir Ramon Sala, exalcalde d'Olius) i que és la persona que va sol·licitar els informes per esbrinar si, els citats contractes, entren o no dins la legalitat, ja que sobre la seva taula es va trobar amb la casuística d’haver-ne de renovar un d’ells.
Solà va encarregar el primer informe al secretari de la Mancomunitat. Va demanar després l’opinió a l’Associació Catalana de Municipis, i en va encarregar encara un altre a un bufet d’advocats extern. Tots apunten en la mateixa direcció: és incompatible que la Mancomunitat contracti Ditec per la relació familiar existent.
La documentació, que fa un històric de la relació entre la Mancomunitat i Ditec, cita contractes per un valor total de 308.522 euros atorgats a l’empresa solsonina des del 1999. Són només els referents a l’assistència tècnica i a la lectura de comptadors. Fonts internes de la Mancomunitat han assegurat que, a banda, hi ha més contractes per obres puntuals atorgats també a Ditec al llarg dels anys, un fet que també cita l’informe del bufet extern.
La relació s'inicia el 1999
El primer contracte que cita l’informe del secretari data del 1999. Té un valor de 7,4 milions de pessetes i una durada de quatre anys prorrogables a dos més. Al cap de sis anys, ja al 2005, se signa un altre contracte per valor de 50.930 euros per un termini de quatre anys més dos prorrogables. En tots dos casos Freixes consta com a administrador únic de la firma Ditec.
Passats els quatre anys, ja el 2011, tocava renovar un altre cop, però aquell any va canviar un fet: Freixes es va postular per ser treballador de la Mancomunitat, és a dir, per exercir ja de manera interna de director tècnic, des d’on lideraria tasques que fins aleshores havia estat fent de manera externa a l’organisme des de Ditec. El 3 de gener del 2012 se’l contracta per un sou net de 1.850 euros nets mensuals, per una jornada de 30 hores setmanals.
Antiguitat des del 2002
En el contracte laboral, segons el text, hi consta una antiguitat des del 20 de febrer del 2002, un fet que el secretari assegura desconèixer fins el moment que fa l’informe, i que afirma que considera “injustificat”. I hi afegeix: “Val a dir que aquesta antiguitat és incompatible amb el fet que el 2005 signés com a administrador de Ditec el contracte de serveis de la Mancomunitat”. I també apunta: “Cal preguntar-se si la Mancomunitat no paga en bona part dues vegades les tasques tècniques, a Ditec i al propi tècnic de la Mancomunitat, sobretot si tenim en compte que les hores contractades les realitza fora de la Mancomunitat, presumiblement al seu despatx, que és també la seu de Ditec”. I demana “esbrinar-ho atesos els indicis evidents en aquest sentit”.
El 30 de gener del 2012 –el mateix mes que es contracta Freixes com a director tècnic– la Mancomunitat i Ditec signen una nova renovació, que en comptes de fer-se en un sol contracte es divideix en dos: un per la part més tècnica (de 75.510 euros i amb una durada de tres anys) i l’altra pel control de les estacions (de 59.400 euros i amb una durada de quatre anys).
És a dir, la renovació del contracte del 2005 (que pujava 50.930 euros) s’acaba firmant per 134.910 euros –un 165% més– en un any en què la Mancomunitat ja té director tècnic propi –per tant, s’entén que cal externalitzar menys tasques– i en uns contractes on desapareix l’obligació de realitzar les lectures trimestrals, que es comencen a encarregar a part, gairebé tots a la mateixa Ditec.
Del pare al fill
En representació de l’empresa, però, ja no hi apareix Alexandre Freixes, sinó el seu fill Carles, que consta com a administrador únic des del 30 de novembre del 2011. L’empresa, però, no canvia ni de nom, ni de CIF, ni de domicili social, un fet que tant el secretari de la Mancomunitat com l’advocat extern entenen que reforça la hipòtesi que la nova Ditec és una continuació de la vella. En aquest supòsit, remarquen, la llei no permet contractar.
De fet, en el document el secretari diu que ho va advertir i assegura que, acte seguit, es va procedir al canvi d’administrador: “Va tenir lloc dos mesos abans de la signatura del contracte i un mes abans de la contractació del director tècnic”.
Els informes també afegeixen com a arguments que el despatx d’enginyeria d’Alexandre Freixes es publicita professionalment amb la mateixa adreça, el mateix telèfon i el mateix fax que s’atribueix a Ditec. I que entre les tasques del director tècnic de la Mancomunitat hi ha la de redactar les característiques dels contractes, així com la de fiscalitzar i revisar les tasques que estan obligades a fer les concessionàries. És a dir, que ell redactava els contractes que s’adjudicaven a l’empresa de la qual el seu fill ara n’és el cap visible. I que ell mateix és qui havia de vigilar i corroborar que la feina es fes bé.
El darrer signat
El febrer del 2015 es va procedir a la renovació d’un dels dos contractes del 2012 (el que tenia una durada de tres anys), el de la part d’assistència tècnica. S’adjudica a Ditec per un import de 78.120 euros i una durada de tres anys.
Amb Joan Solà ja a la presidència, arriba el moment de renovar l’altre dels dos contractes del 2012 (que tenia una durada d’un any més). Solà no ho veu clar, ho atura, demana els informes i el cas es destapa.
Al final de l’informe, el secretari suggereix que es requereixi a Ditec que presenti la documentació necessària que evidenciï que Alexandre Freixes i la seva dona tenen menys d’un 10% de la nova societat, tal i com estableix la llei. També demana les escriptures i tots els moviments de participacions que s’han esdevingut des de la seva constitució. Segons ha pogut saber aquest diari per fonts internes de la Mancomunitat, això encara no s'ha fet. L'informe data del 15 l'octubre del 2016.
Una polèmica que abraça onze municipis
La Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès es va constituir el 1981. En formen part els ajuntaments de Solsona, Olius, Riner, Llobera, Clariana de Cardener, Pinós, Castellar de la Ribera, Pinell, Lladurs, la Molsosa i també Biosca (Segarra).
La polèmica es va començar a destapar en el darrer Consell d’Alcaldes del Solsonès, quan l’alcalde d’Olius, Antoni Márquez, va fer visible el retard en la lectura dels comptadors, un fet que, va dir, podia perjudicar els usuaris. El president, Joan Solà, va respondre que es tractava d’una qüestió legal per la probable incompatibilitat de continuar contractant Ditec i es va mostrar disposat a contractar una nova empresa.
Segons ha pogut saber aquest diari, no hauria obtingut el suport de la resta de representants municipals per a fer el canvi (excepte el d’un), fet que va motivar que anunciés la seva dimissió. Ara, l’ens haurà de trobar un nou president per a la Mancomunitat, que és el que haurà de decidir si renova o no el contracte amb Ditec.
|
