 |
|
|
|
Els manresans que cada dia agafen el tren de Rodalies de Renfe per anar a Barcelona tarden, avui, el mateix que el primer comboi que va arribar a la capital del Bages per inaugurar la ruta, fa ja 158 anys. Era el 1859, i el primer ferrocarril que va arribar a Manresa procedent de la ciutat comtal va cobrir el trajecte en uns 80 minuts. Avui, es necessiten entre 74 i 83 minuts per arribar a plaça Catalunya, i entre 79 i 89 minuts per plantar-se a l’estació de Sants. A Sant Andreu Arenal s’hi pot arribar, en teoria, amb un màxim de 63 minuts. I diem en teoria perquè és el que marca l’horari oficial tenint en compte que es tracta d’un dels combois semidirectes. A la pràctica, però, aquests trens no han aconseguit reduir el temps per culpa del mal estat de la línia, que obliga els maquinistes a treure el peu del pedal.
No cal dir que la lentitud dels trens és la principal queixa dels viatgers, acostumats a haver de viatjar a la velocitat d’un cargol. En fa tants, d’anys, que reclamen millores, que fins i tot són capaços de posar-hi humor i sornegueria. És el que va passar el 2009, quan un grup d’usuaris de Renfe va organitzar la seva pròpia i peculiar celebració dels 150 anys del trajecte pujant al tren amb vestits d’època. Si la línia és del segle XIX, deien, els seus viatgers també ho han de ser.
Un dels problemes endèmics de la R4 entre Manresa i Barcelona és la quantitat ingent de parades –23 fins a Sants–, algunes en estacions que es poden considerar fantasmes –sobretot entre Sant Vicenç de Castellet i Terrassa– o en poblets on pràcticament no hi baixa ni hi puja mai ningú. Hi ha un tipus de semidirectes que redueixen el temps perquè no s’aturen en cinc d’aquestes estacions, i encara hi ha un segon nivell de semidirectes que encara se salten més estacions –només paren a Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell centre–. Aquests darrers, són els que havien d’escurçar el trajecte fins a deixar-lo al llindar de l’hora, un fet que no s’ha aconseguit per les maleïdes limitacions de velocitat que Adif imposa per seguretat.
Això, però, podria començar a canviar si fem cas dels darrers anuncis. Just aquest dimarts el govern ha informat que a partir d’avui els trens d’aquesta línia reduiran “uns quatre minuts de mitjana el temps” després que Adif hagi pogut eliminar algunes limitacions de velocitat. A més, Adif ha indicat que la inversió prevista de 800.000 euros per consolidar cinc trinxeres del Bages –una obra que ha de permetre minimitzar els despreniments– s’iniciaran “en breu”.
Tot i això, el trajecte encara quedarà bastant per sobre dels 60 minuts, un fet que no satisfà el territori, que reclama “la necessitat d’ajustar-lo per sota de l’hora per incentivar l’ús del transport públic”, explicava aquesta setmana la diputada bagenca de Junts pel Sí Adriana Delgado, que també feia notar “els incompliments constants del govern espanyol en inversions en aquesta línia”.
L’altra gran reclamació del Bages és la millora de l’estació de Manresa, que ara és totalment impracticable per a les persones amb mobilitat reduïda. No hi ha ascensor i les vies només es poden creuar per un pas a nivell o per unes empinades escales que passen per sota. El projecte, de tres milions d’euros, data del 2013 i s’ha posposat dos cops. El primer calendari marcava el 2015 i el segon deia que les obres s’iniciarien a finals del 2016, però es van tornar aturar perquè Renfe hi va voler introduir “millores”. Finalment, els treballs s’han adjudicat i, segons les darreres informacions, s’iniciaran a finals d’aquest estiu.
La fitxa de la línia R4 (Manresa - Sant Vicenç de Calders):
Quilòmetres: 143
Viatgers anuals: 29.300.000 (2014)
Incidències: 568 (de març del 2012 a febrer del 2016) |
