|
| Esquirols, un èxtasi col·lectiu |
| El teatre Conservatori viu una nit memorable en el concert d'homenatge al mític grup de folk |
 |
| Membres dels Esquirols amb David Garriga, ideòleg del concert, al costat del president Puigdemont. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| Carmina Oliveras |
| 13/02/2017 12:07 |
 |
|
|
|
Segur que més d’un dels que diumenge al vespre va assistir a l’homenatge que Manresa va brindar al grup de folk Esquirols s'ha llevat aquest dilluns al matí entonant Torna torna Serrallonga o Si canto les penes les penes. Són les dues cançons que van servir perquè el concert tingués un final apoteòsic, digne de l’èxtasi col·lectiu que es va viure durant prop de dues hores dins un teatre Conservatori totalment entregat a unes lletres que, quaranta anys després, demostren que no han canviat tantes coses.
El públic va acabar dempeus, sense ganes de parar de cantar, agermanat, agafat de les espatlles i fent un vaivé que, per moments, va semblar tenir prou força com per moure el teatre. Potser ho va fer.
Quan el jove manresà David Garriga va exposar fa uns mesos que volia homenatjar els Esquirols just el 12 de febrer de l’any 2017 –títol d’una cançó al seu dia futurista, composta el 1974– potser algú va arribar a pensar que aquests de Manresa no acabem d’estar del tot bé. Però el ressò que va adquirir la proposta –les entrades es van exhaurir en un tres i no res i es va haver de programar una segona funció, que es va tornar a omplir– li van donar la raó.
Fins i tot hi va assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Que per què? Va dir que un president de la Generalitat havia de ser en un homenatge com aquell. Amb una indumentària menys institucional –anava amb texans– Puigdemont es va saber barrejar amb una multitud que, això sí, li va reclamar en més d’una ocasió que no abaixi els braços, que es mantingui ferm i que culmini el procés cap a la independència. “Esperem que no hagi de tornar Serrallonga” per aconseguir-ho, va dir en un to distès. I va assegurar que sí, que ho farem.
El format del concert va permetre veure sis grups que, actualment, tenen cançons dels Esquirols en els seus repertoris. I va permetre escoltar també la mítica Arrels sense lletra, interpretada magistralment pel pianista Manel Camp, íntim del grup, a qui havia acompanyat en més d’una ocasió. Ell va ser l’artífex també del moment que va posar més nusos a les goles del públic: va convidar Joan Crosas –que amb els seus antics companys era entre el públic– a cantar Maika. Ho va fer, i va acabar plorant. D’emoció. Immensament “agraït”.
Abans, grups com Germà Negre o Ebri Night havien fet embogir el públic amb versions actualitzades als ritmes d’avui –el Conte Medieval dels Ebri Night va fer tremolar el teatre– i els Pastorets Rock van sorprendre convidant les tres filles de Joan Vilamala –una altra de les ànimes d’Esquirols– a cantar Cada dia és un nou pas.
També va passar per l’escenari el Cor Giovinetto, més melós, i en un altre registre, Titot hi va posar transcendència acompanyat per David Rossell a la guitarra. El grup que més peces va tocar va ser Sciurus, una banda sorgida precisament per recuperar unes cançons que, com bé va dir el seu cantant principal, no fa falta rescatar: diumenge es va veure que, malgrat els anys, estan encara al cor de molta gent que va créixer amb elles, i que encara ho continua fent: les butaques eren plenes de gent de mitjana edat, però també de joves i de molts nens petits que, com Puigdemont, van demostrar saber-se totes les lletres de dalt a baix.
Ferran Aixalà, dels Pastorets Rock, va ser l’escollit per conduir l’acte. I ho va fer amb les dosis exactes de record, lluita, reivindicació i humor. Al final, els membres d’Esquirols van pujar per interpretar les dues cançons finals amb el president i tots els grups. Crosas, que estava eufòric, va agafar la guitarra per dirigir públic i cantants a la comunió total.
Manresa no va ser l’única ciutat que aquest 12 de febrer de l’any 2017 va homenatjar el grup del cor de Collsacabra. A Gironella es va fer una trobada a la Font del Balç i a Vic es va produir una concentració espontània que es va convocar per les xarxes socials. |
|
|
