|
| Les anàlisis al riu Calders no revelen l’origen de l’escuma |
| L’ACA mostreja deu punts entre Moià i Navarcles, però en tots ells els controls de detergents, clorurs i nitrats surten negatius; sí que es detecten nivells més alts d’amoni, que no genera bromera, en tres dels llocs |
 |
| Grans concentracions d'escuma al riu Calders, a Navarcles, el passat 15 de febrer. Foto: CUP |
|
| BAGES / Carmina Oliveras |
| 25/02/2017 17:49 |
 |
|
|
|
Els resultats de les anàlisis fetes per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al Calders no aclareixen d’on provenen les escumes que periòdicament apareixen al riu. L’organisme ha realitzat mostrejos en deu punts que es troben entre Moià –aigües avall de la depuradora– i Navarcles, i en tots ells els controls de detergents han donat negatiu, segons va informar ahir l’ACA a aquest diari.
Les mostres es van agafar els dies 14 i 15 de febrer. Els controls ja estaven previstos dins el calendari que l’ACA va pactar amb els pobles afectats a mitjan de l’any passat i van coincidir just amb els dies que van aparèixer els grans volums d’escuma a Navarcles. Però els resultats no acaben de revelar quina és la substància que genera la bromera. Segons va detallar l’ACA, els detergents no tenen fixat uns límits legals en aquest riu, però “si fos així, els valors aproximats haurien de ser d’un màxim de 0,5 mg/l”. En cap dels deu punts de control “es van trobar valors superiors; el més alt va ser de 0,4”.
Els resultats alimenten la teoria dels possibles abocaments per part d’empreses que aprofitarien els dies de pluja per abocar aigua residual a la xarxa de clavegueram. Aquesta aigua va a parar després a la depuradora, que no és capaç d’absorbir tot el volum i acaba llançant aigua bruta barrejada amb alguna substància que fa que es generi l’escuma. Per aquest motiu, l’ACA ha intensificat la investigació en aquesta línia per a poder identificar-les.
Escumes a banda, els controls de l’ACA també es van fixar en els nivells d’amoni. El límit és de 0,6 mg/l. En set dels deu punts els valors estaven per sota i “en tres d’ells aigües avall de Moià hi havia valors lleugerament més alts (1,6)”. En el cas de l’amoni sí que se sap l’origen: la saturació de la depuradora de Moià fa que la instal·lació “no pugui eliminar en la seva totalitat les concentracions d’amoni i que aquestes vagin a parar al medi”, han informat fonts de l’ACA. En cap cas es relaciona l’amoni amb les escumes, ja que es tracta d’una substància que no genera bromera. La remodelació de la depuradora hauria de permetre acabar amb aquest problema, segons l’ACA.
En les anàlisis també es van mirar els clorurs i els nitrats. El límit de clorurs és de 200 mg/l. No es va superar el llindar en cap dels deu punts de control (el màxim va ser de 44 mg/l). Pel què fa els nitrats, el seu límit és de 50 mg/l. El valor màxim detectat va ser de 36. |
|
|
