 |
|
|
|
Una desena d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) d’escoles considerades “de màxima complexitat” de la Catalunya Central es van aplegar dijous passat a Manresa per coordinar-se i reclamar al conjunt de la societat "canvis que reverteixin la situació actual". Actualment, a l’Anoia, el Bages i Osona hi ha un total de 23 escoles d’aquestes característiques, i els assistents van preguntar-se fins a quin punt el conjunt de la societat pot permetre’s que aquesta realitat duri gaires més anys.
La Generalitat de Catalunya considera tots aquests centres “de màxima complexitat” en funció “d’indicadors de context socioeconòmic desafavorit en l’entorn on s’ubica el centre educatiu”. És a dir, col·legis on s’hi concentren famílies humils i amb pocs recursos. De fet, durant la trobada van ser diverses les AMPAs que es van lamentar que les classes mitjanes “fugen” d’aquests centres a l’hora d’escollir escola, "afavorint així un espiral de segregació escolar que acabarà desembocant en una societat encara més dual i dividida que l’actual. La gent del barri no aposta per l’escola del barri, és alarmant”, es va constatar.
La trobada, promoguda per la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) a partir d’una idea sorgida de l’escola Gabriel Castellà d’Igualada, va servir per posar en comú tot un seguit d’inquietuds d’aquestes AMPAs i encetar una estratègia conjunta.
Durant el debat es va denunciar el fet que a Manresa es permeti que, de les 13 escoles públiques existents, 9 siguin considerades “de màxima complexitat”, sobretot perquè les famílies de classe mitjana opten per dur els seus fills a d’altres municipis, o bé a escoles privades-concertades. El president territorial de la FAPAC-Catalunya Central, Pau Cortès, va assegurar que aquesta situació ja s’havia traslladat a l’Ajuntament, a qui s’ha instat a corregir-ho.
D’altra banda, també es va denunciar "la manca de recursos i inversions crònica que la Generalitat ha destinat a l’escola pública, permetent que s’arribi a situacions totalment impròpies de societats desenvolupades com se suposa que és la catalana". “Però com que moltes vegades les famílies d’aquests centres no tenen veu ni vot, aquests casos queden ocults a l’opinió pública. I no pot ser”, lamentaven els pares.
Una de les AMPA participants a la trobada també va informar que el curs passat s’havia posat en contacte amb el Síndic de Greuges per mirar de revertir la situació, però que el seguit de suggeriments que es van fer a l’administració no han tingut cap efecte. Així mateix, també es va posar de manifest que projectes educatius avançats queden massa vegades ocults rere vels i prejudicis varis que són d’allò més difícils de trencar.
Ser partícips del canvi
A partir d’ara, aquesta incipient xarxa d’AMPAs treballarà per revertir la situació actual, segons va informar Com a primer pas, conviden el conjunt de famílies que aquest març hauran de triar escola a apropar-se a aquests centres sense apriorismes, a valorar-ne el projecte educatiu, a engrescar-s’hi i a ser partícips actius del canvi. Una crida que també fan extensiva a les famílies dels mestres dels propis centres. Perquè, "al cap i a la fi, dins de l’aula un nen és un nen, i l’aposta que les classe mitjanes puguin fer des de P-3 per aquests centres pot contribuir a canviar-ne el futur en ben pocs anys", van dir.
Així mateix, les AMPAs van recalcar que, precisament per la realitat sociocultural de les famílies que integren aquestes escoles, els equips directius hi estan implementant projectes educatius innovadors, són centres petits on l’alumne està atès constantment i s’hi fomenta un esperit de tolerància i d’obertura de mires que serà d’allò més útil als ciutadans del futur. "Tot de punts positius" que les AMPAs reclamen que es tinguin en compte a l’hora de triar escola. |
