 |
|
|
|
Els micropobles de Catalunya, tots aquells amb menys de 500 habitants, han fet palesa aquest dimarts la necessitat "que la legislació sigui concebuda i elaborada vers la necessària diferenciació i tractament específic que requereixen els micropobles, alhora que és transcendent més enllà d’un tractament institucional degut, una més que imprescindible conscienciació social vers la seva realitat".
Així ho ha demanat la presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya i alcaldessa de Vallfogona del Ripollès, Maria Carme Freixa, en la trobada del Consell de Direcció de l’Administració Territorial de la Generalitat a la Catalunya Central, que s'ha celebrat a la Casa de Cultura del municipi de l'Estany, al Moianès. Freixa s’ha dirigit en la part inicial del Consell a la delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, i al conjunt de directors i directores de serveis territorials, reivindicant la importància de l’associació i exposant el treball que s’està duent a terme, en el sentit d’explicitar que "si bé aglutinen poc més de l’1% de la població, els micropobles representen en global el 35% del territori català". En el cas de Catalunya Central, el 42% dels municipis són considerats micropobles.
La presidenta també ha remarcat la seva voluntat d’incidir i donar visibilitat a matèries tan sensibles com són el despoblament rural, la necessària millora d’infraestructures i la manca de recursos. Altrament, ha posat en valor el concepte ampli de ruralitat, la qualitat de vida als micropobles i el treball sectorial realitzat des de l’associació en àmbits com el de la transició energètica. En el mateix sentit, l'alcalde de l'Estany i vicepresident de l'Associació, Salvador Tresserra, ha posat de relleu el paper vertebrador i estratègic dels micropobles a partir de l’establiment de sinergies amb l’entorn i la singularitat de cada un d’ells.
En el decurs del Consell de Direcció, els diferents directors i directores de serveis territorials a la Catalunya Central han pres nota en relació a la realitat plantejada, atenent a les característiques comunes a la majoria de micropobles com són la gran extensió territorial, uns recursos limitats, molts quilòmetres de camins rurals, la necessària disposició d’un transport públic a mida, la tramitació urbanística vinculada amb el sòl no urbanitzable, l’envelliment de la població, la gestió del territori i l’atenció a la diversitat de necessitats dels seus habitants, entre d'altres.
L'Associació de Micropobles de Catalunya
Va ser creada l’any 2008 a partir de la iniciativa d’una desena de municipis. L’objecte de la mateixa radica entorn la voluntat de reivindicar les necessitats dels micropobles alhora que evidenciar-ne les seves oportunitats. A aquests efectes, és considerat micropoble aquell que està per sota del llindar poblacional de 500 habitants. Actualment l’Associació compta amb 328 municipis arreu del territori català. Sols a la Catalunya Central, dels 169 municipis de les sis comarques n’hi ha 71 que tenen menys de 500 habitants, dels quals 44 en tenen menys de 250. Per tant, es tracta d’una realitat que marca especialment l’acció municipal dels pobles de les comarques centrals. |
