 |
|
|
|
El líder de 1ª Catalana, el UAT Horta, va arribar al Congost aquest cap de setmana per posar a prova la bona ratxa del Manresa i, de pas, oblidar la derrota de diumenge passat davant el seu veí, el Sants. L’equip blanc-i-vermell, per la seva banda, arribava al partit contra l’Horta amb una bona dinàmica de resultats (sis partits sense perdre i només una derrota als deu darrers enfrontaments), però amb el recel que sempre s’ha de tenir quan t’has d’enfrontar al millor equip del grup.
Però la veritat és que al final va pesar més la millor dinàmica manresana que l’orgull ferit d’un líder que, per primer cop aquesta temporada, encadena dues derrotes consecutives. Després d’un partit que va tenir diferents fases, unes de domini local, altres de domini visitant i altres amb equilibri de forces, el Manresa es va endur un tresor en forma de tres punts.
Aquesta vegada el Manresa es va disfressar de líder. I el vestit li anava a la mida. D’inici, la suposada superioritat de l’equip visitant no es va veure per enlloc. Ans el contrari, va ser el Manresa qui, amb el seu joc, desprenia millors sensacions sobre el terreny de joc. L’equip blanc-i-vermell visitava amb més assiduïtat els dominis de Gabri que l’Horta els de Roman. I ho feia amb un bon tracte de pilota, lluny de pilotades llargues. La culminació del millor joc dels deixebles d’Albert García arribaria als 17’, quan un xut des del balcó de l’àrea gran de Sergi Soler va tocar en la cama d’un rival i la pilota queia a peus de Javi López, a l’alçada del segon pal. El vilomarenc s’estrenava aquesta temporada com a golejador del primer equip amb un toc suau i col·locat, a boca de gol.
L’alegria es desfermà a les files locals, però quan molts van mirar el marcador, van veure que encara mancava tot un món perquè l’alegria fos complerta. El guió no va canviar gaire fins que es va arribar al darrer quart. Va ser en aquesta fase que l’Horta es va traure una mica la son de les orelles i va fixar la mirada en la camiseta blava de Roman.
No obstant, els de Xavi Molist només van gaudir d’una oportunitat amb cara i ulls per aconseguir obrir el seu compte particular. Va ser als 32’, després d’un contracop vertiginós per la banda dreta que culminaria Genís amb una rematada franca que portava verí, però que en tocar la cama d’un defensa la pilota acabaria sortint a corner. Els següents minuts l’equip visitant va seguir aproximant-se pels volts de l’àrea manresana, però els blanc-i-vermells van ser un equip infranquejable. Tot quedava obert de cara a la segona part.
La represa va ser més d’alternatives. Cap equip va dur el timó amb claredat i les anades i vingudes d’una banda a l’altra del terreny de joc van sovintejar. En aquest sentit va ser el Manresa qui més claredat d’idees va tenir per arribar als dominis de Gabri i qui va gaudir de més oportunitats de matar el partit. De fet, en tota la segona part, les aproximacions de l’Horta al gol sud de l’estadi només van crear algunes situacions de perill (corners o faltes penjades), però no ocasions pròpiament dites.
El Manresa va estar a prop del segon gol quan només feia tres minuts que rodava la pilota. Seria Jhony qui desaprofitaria la millor ocasió local quan es va trobar pràcticament sol davant la porteria rival, però el seu xut a boca de canó el va salvar in extremis, de nou, Gabri (57’). La tercera ocasió manresana va sortir dels peus de Sergi Soler, amb un xut creuat des de l’interior de l’àrea que va sortir fregant el pal dret de Gabri. L’Horta ho va intentar fins el final, però al davant es va trobar amb un rival crescut, que el tutejava malgrat els disset punts que distancien un equip de l’altre i que només li va permetre somiar amb l’empat a base de, com comentava anteriorment, accions a pilota parada. I l’Horta no va arribar a temps i queia per cinquena vegada aquesta temporada. El descens és ara a quatre punts i diumenge el Manresa s’enfrontarà a Sants. |
