 |
|
|
|
Un cop acabada l’experiència 2017 dels pressupostos participatius, la Candidatura d’Unitat Popular ha fet pública una nota on lamenta que l’equip de govern "es limiti a fer concursos de popularitat enlloc de fer processos realment participatius". Després de recordar que el procés va néixer a partir d’una moció de la CUP el 2013, la formació rupturista afirma que "quan parlem de pressupostos participatius ens referim a mecanismes que permetin la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos públics. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels governs ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la participació de la ciutadania en la definició de les seves prioritats i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents".
Segons la CUP, l’equip de govern no compleix aquest requisit, ja que els manresans en cap moment "no han pogut definir les prioritats ni, menys encara, discutir com s’han de distribuir els recursos", segons la seva opinió. Per tant, sempre segons la CUP, "els concursos d’idees organitzats per l’Ajuntament no tenen res a veure amb un pressupost participatiu, sinó que són uns exercicis de propaganda institucional que es limiten a repartir les engrunes d’un pressupost milionari".
La CUP creu que només es podrà parlar d’uns pressupostos "plenament participatius" quan realment "la ciutadania pugui decidir quants diners es destinen a cada cosa, mentre que el que es fa ara es converteix en un simple concurs, que es limita a repartir 200.000 euros d’un pressupost de més de 82.000.000, que representen menys d’un 0,25% del total".
Per acabar, la CUP sí que reconeix que les tres experiències anuals realitzades fins ara "han servit per demostrar la vitalitat del teixit associatiu manresà, que ha omplert les tres convocatòries de projectes engrescadors, la majoria de vegades amb un alt contingut social". Per això mateix, la candidatura independentista considera que "no té cap mena de sentit que les entitats hagin de competir les unes contra les altres en un procés que, sovint, s’acaba decidint més per la força bruta que no pas per la qualitat intrínseca del projecte ni per la seva conveniència per a la ciutadania".
|
