 |
|
|
|
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha reivindicat aquest dimecres la vigència de l’esperit de les Bases de Manresa en la seva compareixença davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, presidida per Irene Rigau, al costat dels comissaris de la commemoració dels 125 anys de les Bases, Francesc Comas i Jordi Rodó.
Junyent ha recordat als diputats que el 1992 ja es va commemorar el centenari dels fets que van tenir lloc els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, quan l’assemblea de la Unió Catalanista es va reunir per aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegudes com a Bases de Manresa, i que es consideren una fita del catalanisme polític.
El batlle ha considerat que la commemoració “és una oportunitat per al país i per a la nostra ciutat d’ampliar l’abast del coneixement sobre les Bases, i del que van suposar en la configuració del catalanisme polític i en la seva evolució fins al moment actual”. I hi ha afegit: “Perquè 25 anys són una generació i perquè, actualment, estem vivint un procés de gran transcendència històrica per al futur del país; i 125 anys després, en un moment també de procés fundacional al nostre país, creiem que l’esperit de les Bases de Manresa continua més vigent que mai”.
L’alcalde ha remarcat que “avui disposem d’eines que no teníem fa 25 anys per fer arribar a la ciutadania la significació històrica i política per al país i per a Manresa d’aquell esdeveniment que va tenir lloc el 1892 a la nostra ciutat”. També ha afegit que, en el marc d’aquesta commemoració, el Govern de Catalunya ha declarat la Casa Consistorial de Manresa com a Bé Cultural d’Interès Nacional i que, coincidint amb la celebració de les Bases, el 2018 Manresa exercirà com a Capital de la Cultura Catalana.
Context històric i polític
Tot seguit, Francesc Comas, ha fet referència al context històric de les Bases de Manresa i ha detallat els motius pels quals l’Assemblea de la Unió Catalanista va tenir lloc precisament a la capital del Bages. També ha remarcat la importància dels personatges que hi van participar, com Prat de la Riba, Domènech i Montaner o Àngel Guimerà, entre d’altres; així com la pervivència a la ciutat d’aquell esdeveniment.
Per la seva part, Jordi Rodó ha analitzat el context polític en el qual es van emmarcar la reunió a Manresa de la Unió Catalanista i la significació històrica i política d’aquell document, com a punt de partida per a la redacció d’una constitució per a un govern regional autònom de Catalunya. Entre d’altres aspectes, ha considerat que l’Assemblea de Manresa és una efemèride clau en el procés fundacional del catalanisme polític i del nacionalisme català. |
